Les comunitats rebran el 2017 m¨¦s diners que abans de la crisi

Les comunitats aut¨°nomes obtindran l'any que ve una mica m¨¦s de 96.700 milions d'euros pels lliuraments a compte del model de finan?ament del 2017 i pels recursos procedents del tancament definitiu del sistema del 2015, segons la projecci¨® realitzada a trav¨¦s de les dades recopilades pel Ministeri d'Hisenda. Amb aquesta injecci¨® de diners que el sistema de finan?ament aportar¨¤ el 2017, les autonomies disposaran de m¨¦s recursos que el 2008, abans que esclat¨¦s la crisi financera que va canviar el panorama econ¨°mic i pol¨ªtic d'Espanya.

Els experts en finan?ament auton¨°mic recorden, no obstant aix¨°, que entre el 2009 i el 2010, en plena recessi¨®, les autonomies van obtenir una injecci¨® extraordin¨¤ria per la reforma del sistema de finan?ament que va aprovar el Govern socialista de Zapatero. Per aix¨° el 2009 ¨¦s una excepci¨® en la s¨¨rie estad¨ªstica. Va ser l'any en qu¨¨ les autonomies van rebre m¨¦s fons del model de finan?ament. Llavors les comunitats van ingressar 11.000 milions addicionals, que van negociar per tancar l'acord de la reforma del sistema en el pitjor any de la recessi¨®, quan la recaptaci¨® es desplomava prop d'un 40%. L'Executiu socialista intentava aix¨ª, injectant m¨¦s diners p¨²blics en l'economia, pal¡¤liar els efectes de la pitjor crisi econ¨°mica en gaireb¨¦ un segle. Mai va imaginar que aquesta crisi seria tan aguda i persistent.

Un altre dels advertiments que cal fer ¨¦s que els Governs regionals trigaran a recuperar el conjunt de tots els ingressos que tenien el 2007, no nom¨¦s els procedents del sistema de finan?ament. Llavors, en ple boom immobiliari recaptaven uns 12.000 milions m¨¦s pels tributs propis vinculats al ma¨®, com l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jur¨ªdics documentats (ITP i AJD).

Despr¨¦s de fer aquestes dues precisions, la veritat ¨¦s que les comunitats rebran m¨¦s diners del sistema de finan?ament que el 2008, abans de la crisi. L'actual model de repartiment de recursos entre l'Estat i les comunitats est¨¤ molt q¨¹estionat. Se li atribueix que ¨¦s complex, opac i desigual. Les difer¨¨ncies de finan?ament entre la comunitat m¨¦s ben finan?ada i la m¨¦s mal finan?ada s¨®n aclaparadores. Fins ara gaireb¨¦ no ha pogut desplegar els seus efectes pels perjudicis de la crisi econ¨°mica.

L¡¯excepci¨®: l¡¯exercici 2009

Alain Cuenca, professor de la Universitat de Saragossa, i un dels experts que va intervenir en el disseny del model actual explica que "el sistema actual es va dissenyar amb una aportaci¨® m¨¦s elevada de les comunitats en els tributs". I precisa que en els anys de recessi¨® aquestes administracions territorials van rebre menys fons perqu¨¨ la recaptaci¨® va caure. Ara que l'economia torna a cr¨¦ixer estan recuperant part del terreny perdut perqu¨¨ augmenta la recaptaci¨®. "El sistema de finan?ament reparteix els tributs que paguen els ciutadans entre l'Estat i les comunitats", precisa. El 87% dels recursos que van rebre les comunitats el 2014, l'¨²ltim any que s'ha tancat, procedien dels tributs cedits que formen part del sistema de finan?ament. Les comunitats s¨®n part¨ªcips del 50% de la recaptaci¨® de l'IRPF, de la meitat de l'IVA i del 58% dels impostos especials (alcohol, tabac...).

Malgrat que ingressaran m¨¦s diners el 2017 que abans de la crisi, les comunitats no hauran revertit totes les retallades. I aix¨° a pesar que el ministre d'Hisenda, Crist¨®bal Montoro, va assegurar fa uns dies que "al final d'aquest any Espanya haur¨¤ gastat en pol¨ªtiques socials 50.000 milions d'euros m¨¦s que el 2007, en educaci¨® gastarem una xifra molt semblant a la del 2007, i en sanitat gastarem m¨¦s".

Malgrat que es destinin m¨¦s diners a sanitat i pol¨ªtiques socials ¡ªfins al 2019 no es recuperar¨¤ el nivell de despesa en educaci¨®, segons les previsions oficials¡ª, tot i que no s'ha recuperat el nivell de qualitat dels serveis d'abans de la crisi. "Les retallades en sanitat, educaci¨® i serveis socials s'han destinat sobretot a contenir les despeses", diu Cuenca, que de seguida recorda que tamb¨¦ es van aplicar mesures dr¨¤stiques. "S'ha notat sobretot en la congelaci¨® del salari dels treballadors p¨²blics i la reducci¨® de les plantilles de funcionaris", continua mentre enumera les mesures que van reduir la despesa farmac¨¨utica, com el copagament.

Despesa sanit¨¤ria creixent

La veritable retallada es va produir en les inversions regionals a partir del 2011. S'han redu?t a la meitat, segons les dades oficials. Les comunitats pr¨¤cticament van eliminar els diners per a noves infraestructures perqu¨¨ tenien un menor cost pol¨ªtic que rebaixar les despeses en sanitat i educaci¨®, que ¨¦s m¨¦s impopular.

Amb l'inici de la recuperaci¨® els Governs auton¨°mics nom¨¦s han pogut contenir l'augment de les despeses essencials: l'educaci¨®, la sanitat i els serveis socials suposen el 80% dels pressupostos regionals. I aquestes prestacions tenen uns costos creixents.

"La despesa sanit¨¤ria creix a un ritme m¨¦s alt que el PIB". El factor demogr¨¤fic, amb un ritme elevat d'envelliment de la poblaci¨® dispara els costos sanitaris. Els tractaments per les noves tecnologies i avan?os m¨¨dics i farmac¨¨utics s¨®n cada vegada m¨¦s cars. A m¨¦s, els ciutadans cada vegada viuen m¨¦s i hi ha m¨¦s malalties cr¨°niques que suposen un augment de la despesa.

A m¨¦s, en els proleg¨°mens de la crisi les comunitats es van embarcar en noves infraestructures, hospitals i escoles ¨Calguns amb finalitats electorals¨C, que ara engreixen les seves despeses fixes estructurals. "Amb ingressos conjunturals [procedents del boom immobiliari] les autonomies van assumir despeses recurrents que despr¨¦s s¨®n molt dif¨ªcils de retallar", explica ?ngel de la Fuente, director de Fedea i expert en finan?ament auton¨°mic.

"Que les comunitats tinguin m¨¦s diners no suposa que tinguin m¨¦s marge", sentencia Cuenca. "Trigaran molt de temps a tenir-ne", conclou.