Com trobar un Urkullu

El ?nacionalisme catal¨¤ ha buscat, successivament, un Bol¨ªvar, un Parnell, un Cavour i un Garibaldi, un Ortega y Gasset de casa, i en els ¨²ltims temps un Mandela i un Gandhi. Hi ha, en contradicci¨®, dues escoles del mite: prefabricar un Urkullu o aconseguir una configuraci¨® cl¨°nica de Jomo Kenyatta. Els esfor?os semblen legitimitats si es tracta que Camb¨® o, per exemple, Tarradellas quedin en l¡¯oblit. T¨¦ a veure amb els pactes parlamentaris contra natura entre el govern de Carles Puigdemont i la CUP, un nou transversalisme que ajunta la Converg¨¨ncia montserratina amb els escamots que creuen que la policia i l¡¯Estat de dret tan sols s¨®n rampoines. Les dosis imprescindibles de sentit pragm¨¤tic han desaparegut per evaporaci¨® o ¡ªdiguem-ne¡ª per manca del sentit m¨ªnim de realitat que permet distingir entre pol¨ªtica ficci¨® i il¡¤lusionisme. Certament, ¨¦s poc pragm¨¤tic negar que la meitat de la societat catalana no ¨¦s una entusiasta de la secessi¨® o que algunes coses han canviat amb la recuperaci¨® postcrisi.

El PNB, ben al contrari, inicia una nova fase pol¨ªtica, deixant a les golfes l¡¯independentisme i el pla Ibarretxe. Sembla que el PNB hagi apr¨¨s m¨¦s dels seus errors que no el nacionalisme catal¨¤. En el passat, alguns errors del PNB van ser aparatosos. Hist¨°ricament, va ser espectacular el moment en qu¨¨ els cat¨°lics tan tradicionalistes del PNB decidiren aliar-se amb les esquerres republicanes amb la intenci¨® de fer una defensa ¡ªde fet, tan malaguanyada¡ª de l¡¯autonomia basca. Aguirre, tan elogi¨®s amb Camb¨®, decid¨ª acostar-se a Llu¨ªs Companys. Camb¨® despr¨¦s escrigu¨¦ sobre el lehendakari Aguirre que, sent mediocre, va ser un home de coratge, encara que ¡°poc culte i d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia discreta¡±. Molt despr¨¦s vingu¨¦ Arzallus, i encara trobar¨ªem fotografies del posat estoic dels homes d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica ¡ªfraternals democristians¡ª quan, a les diades de l¡¯Aberri Eguna, Arzallus obria la caixa dels trons. Al final, a pesar de tot, ETA s¡¯ha aturat de matar i Urkullu mana al PNB i pacta amb el PSOE, amb naturalitat.

Com ¨¦s que el catalanisme pol¨ªtic, amb m¨¦s tradici¨® de pacte i transacci¨®, ha pres el cam¨ª oposat? Una hip¨°tesi ¨¦s que el projecte sobiranista ha trastornat ¡ªi molt¡ª el sentit conceptual i hist¨°ric del catalanisme. Per¨° no sabem si aix¨° ¨¦s per sempre o si ¨²nicament ¨¦s transitori. Si de cas, ser¨¤ una crisi que pot durar molt m¨¦s enll¨¤ dels cicles electorals, perqu¨¨ sempre ¨¦s m¨¦s f¨¤cil destruir que construir. Ara mateix, qui va al capdavant de les enquestes ¨¦s ERC, partit que hist¨°ricament t¨¦ uns fonaments m¨¦s aviat confusos i gens catalanistes. Si queda indemne un espai catalanista que sigui moderat, pactista i d¡¯arrel autonomista, ¨¦s una hip¨°tesi ara per ara aleat¨°ria. L¡¯electorat ¨¦s fluid, inestable, i pol¨ªticament Catalunya viu al dia. Despr¨¦s de tants viatges internacionals infructuosos i tartarinescos, tal vegada sigui l¡¯hora de buscar el consell del lehendakari Urkullu, encara que sigui viatjant d¡¯inc¨°gnit.