Cavour vs. Garibaldi

El fet de no haver tingut ocasi¨® de gestionar un Estat propi en cap moment dels ¨²ltims tres segles constitueix per a l'actual proc¨¦s independentista catal¨¤ un seri¨®s handicap cultural, perqu¨¨ dificulta la distinci¨® entre t¨¤ctica i estrat¨¨gia, complica la comprensi¨® de la l¨°gica que regeix les relacions entre estats i, sovint, indueix a confondre ideals i interessos.

Nom¨¦s des d'aquesta classe de mancances s'ent¨¦n que, l¡¯octubre passat, el Parlament de Catalunya aprov¨¦s una declaraci¨® defensant el dret d'autodeterminaci¨® dels Pa?sos Catalans, amb inclusi¨® expl¨ªcita de la Catalunya Nord. Ho va fer a proposta de la CUP, que ¨Cper raons f¨¤cils d'imaginar¨C va arrossegar Junts pel S¨ª a votar favorablement el text. Amb quines conseq¨¹¨¨ncies pr¨¤ctiques? Fins on s¨¦, la causa de l'autodeterminaci¨® de l'¨¤rea compresa entre Salses i Guardamar no ha progressat ni un mil¡¤l¨ªmetre en aquests dos mesos. En canvi, la refer¨¨ncia que a la declaraci¨® es feia al Rossell¨® ha donat lloc a una nota verbal de queixa del quai d¡¯Orsay, a una protesta de l'ambaixador franc¨¨s a Madrid i, la setmana passada, a unes paraules del ministre d¡¯Exteriors franc¨¨s reclamant respecte per la seva sobirania. El Govern de Rajoy es frega les mans, i l'hostilitat de Par¨ªs contra una Catalunya independent guanya m¨¦s arguments. Vaja, un negoci rod¨®.

Sens dubte, per deformaci¨® professional, aquesta maldestra seq¨¹¨¨ncia d'esdeveniments m'ha fet pensar en un cap¨ªtol alli?onador del proc¨¦s de la unificaci¨® italiana, a mitjan segle XIX. Cap al 1858, i al marge de quina fos la voluntat de les poblacions concernides, la construcci¨® d'una It¨¤lia unida sofria el bloqueig causat pel domini i la influ¨¨ncia dels Habsburgs austr¨ªacs al nord-est i el centre de la Pen¨ªnsula, i el regne de Sardenya-Piemont ¨Ceix vertebrador de la unificaci¨®¨C no tenia la for?a militar ni diplom¨¤tica necess¨¤ria per desallotjar-los d'all¨¤.

En aquestes circumst¨¤ncies, el primer ministre piemont¨¨s, el comte de Cavour, va entendre que nom¨¦s el suport de la Fran?a de Napole¨® III faria possible remoure l'obstacle austr¨ªac. Aix¨ª va ser, tant en els camps de batalla de Magenta i Solferino (1859) com en les maniobres pol¨ªtiques posteriors. Per¨° Napole¨® el Petit no es movia nom¨¦s per amor al ¡°principi de les nacionalitats¡± ni pel prestigi dels Bonaparte; i, a canvi de la seva decisiva intervenci¨®, va reclamar als piemontesos la cessi¨® del comtat de Ni?a i el ducat de Savoia.

No eren dos territoris qualssevol. Savoia constitu?a el bressol i donava nom a la dinastia que, en la persona de V¨ªctor Manuel II, estava a punt de coronar el Risorgimento. Nizza (aix¨ª s'escrivia fins llavors) era la ciutat natal de Giuseppe Garibaldi, que va reaccionar amb f¨²ria contra la barata. Per Cavour, per¨°, les prioritats eren la realpolitik i el sentit de l'oportunitat, de manera que el mar? del 1860 el tractat de Tor¨ª lliurava a Fran?a Ni?a i Savoia amb els seus habitants (els quals van ratificar el canvi de sobirania en un plebiscit falsejat). Onze mesos despr¨¦s es proclamava a Flor¨¨ncia el Regne d'It¨¤lia. La identitat nacional italiana va quedar greument amputada per les ren¨²ncies territorials de 1860? Jo diria que no.

Sens dubte Garibaldi, el ¡°prodigi¨®s mosqueter de la Llibertat i aventurer de la Gl¨°ria¡± ¨Cen paraules de Rub¨¦n Dar¨ªo¨C, el l¨ªder dels camiccie rosse, l¡¯heroi de dos mons, etc¨¨tera, posseeix un perfil rom¨¤ntic i un atractiu infinitament superiors; per¨° qui realment va aconseguir la unitat d'It¨¤lia va ser aquest bur¨°crata gris i aplicat, aquest maniobrer h¨¤bil i discret, aquest t¨¤ctic magistral que es deia Camillo Benso, comte de Cavour. En pol¨ªtica, la pirot¨¨cnia, la gesticulaci¨® i l'efectisme s¨®n una cosa, i els resultats, una altra. Tant al segle XIX com al XXI. Tant en la pen¨ªnsula Italiana com en la Ib¨¨rica.

Pel que fa a la Catalunya Nord, o el Rossell¨®, o els Pirineus Orientals, quan en una elecci¨® qualsevol les llistes nacionalistes catalanes ¨Cno dic independentistes¨C aconsegueixin all¨ª el 48 % dels vots (ara com ara estan en l'1 o 2 %), llavors no seran el Parlament de Catalunya, ni la CUP, ni Junts pel S¨ª els que hauran d'ocupar-se del cas. Si aquest dia arriba, qui es mobilitzar¨¤ en tromba per afrontar la crisi ser¨¤ l¡¯Estat franc¨¨s. Ho ha fet a C¨°rsega per molt menys.

Joan B. Culla ¨¦s historiador.