Blaugrana en blanc i negre

Ha arribat el Ga¨²cho?

Va haver-hi un temps en qu¨¨ l'exercici del periodisme consistia a anar cada dia al mateix lloc, a la mateixa hora i preguntar a la mateixa persona, i a la mateixa gent, fins que sabies que cap et podia eludir ni mentir, ni tan sols quan es tractava de con¨¨ixer les aventures d'un personatge tan d¨ªscol com Ronaldinho.

La meva rutina comen?ava a l'entrada de l'estadi, davant de la barrera que des d'una garita movia Fernando Calder¨®n, l'autoritat del qual s'expressava en un senyor bigoti negre, dissuasiu i tan rotund com el mateix Camp Nou.

¡°El seu cotxe ha entrat¡±, va respondre Fernando a la meva pregunta, la millor manera de no enganyar-me ni tampoc de trair Ronaldinho ni el Bar?a. L'arribada del vehicle no garantia precisament la pres¨¨ncia del 10. Tot i que el seu Audi estava aparcat com el d'un futbolista m¨¦s del planter de Frank Rijkaard, el Ga¨²cho no era dins, ni del cotxe ni del camp, sin¨® que segurament encara descansava d'una nit m¨¦s exigent que l'entrenament matinal al despatx de Manel a la sala Bikini. Ronaldinho havia enviat un xofer amb el seu cotxe al Camp Nou. Aix¨ª, els periodistes no s'estranyarien i suposarien que si no s'entrenava ¨¦s que devia ser al gimn¨¤s, al servei m¨¨dic o a l'oficina amb el president Joan Laporta.

Molt poc despr¨¦s hi va haver un dia en qu¨¨, per contra, i com a mostra de la dispersi¨® del brasiler, tampoc va passar per casa, acabat de sortit de la sala de festes en qu¨¨ va gaudir de les seves millors nits a Barcelona, i en arribar es va trobar que no hi havia ning¨² al Camp Nou. No s'havia assabentat que el t¨¨cnic havia donat festa als titulars del Bar?a.

L'externalitzaci¨® de serveis ha complicat unes relacions ja afeblides i deshumanitzades

Alguns periodistes vam ser c¨°mplices silenciosos al final de les aventures de Ronaldinho Ga¨²cho, potser perqu¨¨ a l'inici hav¨ªem estat part¨ªcips dels seus sorollosos triomfs en estadis com el Bernab¨¦u. Aquell cercle virtu¨®s es va convertir en vici¨®s: si Rijkaard no va tenir el valor de fer fora Ronaldinho, el jugador que va canviar la vida al barcelonisme, Laporta tampoc es va atrevir a destituir el t¨¨cnic que li va permetre redimir el llegat de Johan Cruyff. La complicitat que hi havia entre directius i futbolistes va arribar a molts periodistes, tots deutors del somriure del Ga¨²cho. La gesti¨® de la informaci¨® resultava senzilla i c¨°moda, sobretot mentre va governar el Bar?a.

El paper del periodisme agra?t es complica quan l'equip deixa de guanyar i s'imposa explicar els motius sense atendre els interessos particulars sin¨® per la necessitat de respondre a exig¨¨ncies de l'ofici, cosa que demana un cert distanciament per buscar la not¨ªcia, trobar-la, contrastar-la i publicar-la, un proc¨¦s que durant un temps va passar per guanyar-se la confian?a dels treballadors qualificats del Bar?a.

Fernando Calder¨®n no em va passar mai cap informaci¨®, ni bona ni dolenta, sin¨® que nom¨¦s em va donar conversa, va atendre les meves preguntes i em va insinuar la pista de Ronaldinho. Tampoc Alfonsa Garc¨ªa, la senyora que es cuidava dels lavabos a l'¨²ltima planta de l'estadi, la de la tribuna de premsa, t'explicava gaires novetats sin¨® que simplement de saludar-la sabies pel to de la conversa si passava res seri¨®s aquell dia al Camp Nou. I tamb¨¦ era reconfortant creuar-te Manel Vich mentre caminava cap a la seva cabina per cantar les alineacions perqu¨¨ abans s'havia vist amb l'entrenador, amb el president i amb la figura de l'equip, sobretot en temps de Ronaldinho.

La jornada d'un periodista que es cuidava de la vida del Bar?a comen?ava a la barrera d'entrada de l'estadi i acabava a la porta de sortida del camp, despr¨¦s de passar per la sala de premsa, batejada amb el nom de l'inoblidable Ricard Maxenchs, i entreveure l'acc¨¦s al vestidor, que en el seu moment guardava Pere Cusola, capa? amb una m¨¤ de tallar la gespa i d'imitar irreprotxablement les firmes dels jugadors, sempre requerits per dedicar una samarreta o una pilota del Bar?a. A Cusola el van substituir personatges tan familiars com Bustos i, ara mateix, Jos¨¦ Mu?oz. Ning¨² va ocupar, en canvi, el lloc de Francesc Mart¨ª, perqu¨¨ van tancar el bar de la premsa, el mateix en qu¨¨ s'anunciaven les alineacions en una pissarra, i amb el temps tamb¨¦ va desapar¨¨ixer la figura del sereno, un senyor guenyo que em va explicar que havia rebut una propina de 5.000 pessetes per deixar que una parella celebr¨¦s la nit de noces al gol sud del Camp Nou. I encara segueixo la pista d¡¯Avelino Blasco, el cuiner de la Masia, la resid¨¨ncia dels joves futbolistes en qu¨¨ menjaven treballadors de la categoria de la secret¨¤ria Merc¨¨ Garriga o el coordinador del futbol de base Oriol Tort.

Hi haur¨¤ companys que recordaran la telefonista Trinidad Turmo, per no parlar de fisioterapeutes tan servicials com ?ngel Mur, pare i fill, o d'assistents entranyables, pocs com Papi Anguera o Txema Corbella. Augmenta per sort la bibliografia dedicada a persones que van dignificar amb la seva feina el Bar?a per la investigaci¨® de periodistes com Xavier Garc¨ªa-Luque, Frederic Porta, Jordi Finestres, Josep Bob¨¦ o ?ngel Iturriaga o de documentalistes del Bar?a de la categoria de Manuel Tom¨¢s per no parlar de l'historiador Carles Santacana.

La majoria s¨®n o han estat gent de club, lleials a l'empresa, i, per tant, no van dir mai cap paraula de m¨¦s, de la mateixa manera que no acostumaven a confondre la premsa, lliurada a la seva rutina de passejar cada dia per l'estadi per prendre el pols al Bar?a. Els periodistes necessit¨¤vem interlocutors per contrastar les novetats i nom¨¦s a partir d'una bona praxi, la que garantia un control de qualitat i rigor, s'establia una relaci¨® de confian?a, un pacte t¨¤cit amb les fonts, tamb¨¦ amb les del FC Barcelona.

L'externalitzaci¨® de serveis ha complicat unes relacions ja afeblides i deshumanitzades des que els treballadors han estat substitu?ts per executius i els clubs prefereixen els especialistes en relacions p¨²bliques i comunicaci¨® corporativa que els periodistes, avui perduts pel Camp Nou. Ning¨² ens necessita, tampoc, els jugadors, i ja no tenim a qui poder preguntar per saber coses sobre Neymar. No es tracta de convertir cada cr¨°nica en un exercici de nost¨¤lgia i frustraci¨® sin¨® d'elogiar obres com la del fot¨°graf Xavier Valls, que ha publicat un llibre fant¨¤stic ¨CEl meu Bar?a en blanc i negre. Els sentiments d'una ¨¨poca¨C, amb pr¨°leg de Joaquim Maria Puyal, per recordar que si avui el Bar?a ¨¦s una marca guanyadora i comercial ¨¦s perqu¨¨ va sobreviure a la derrota, gr¨¤cies tamb¨¦ al relat period¨ªstic que avui es repudia al Camp Nou.