Imatges que tornen a la vida

Filtracions, el poema que dona t¨ªtol al llibre, ens parla d¡¯unes filtracions ben reals, les de l¡¯aigua que a vegades, no se sap mai com, travessa les parets i sorgeix ¡°al rac¨® m¨¦s fosc de casa nostra¡±. La imatge ens transporta, sense gaire esfor?, a les experi¨¨ncies viscudes que persisteixen en el record i que, involunt¨¤riament, tornen una vegada i una altra perqu¨¨ constitueixen peces fonamentals de la nostra identitat. Quan un poeta vol fer d¡¯aix¨° la mat¨¨ria primera dels seus textos, amb un tractament del llenguatge que evita l¡¯artifici i subratlla el to confidencial, ¨¦s quan parlem de poesia de l¡¯experi¨¨ncia. Tant o m¨¦s que d¡¯exposar fets o situacions que semblen memorables al qui les evoca, del que es tracta ¨¦s de suscitar en el lector l¡¯evocaci¨® de les seves pr¨°pies experi¨¨ncies. No ¨¦s estrany, doncs, que en un dels poemes de Promiscu?tat (2011), el recull immediatament anterior al que ens ocupa, l¡¯autor s¡¯adreci al lector per advertir-lo que les seves composicions contenen ¡°petites bombes / de rellotgeria / amb efectes retardats / que he anat amagant / en llocs estrat¨¨gics¡±. Ni que en un altre de Suite de Gelida (2001) compari els seus poemes a les maletes que apareixen abandonades en un aeroport, ja que llegir-los comporta ¡°la troballa inesperada d¡¯un m¨®n / premut i encabit en una maleta de temps¡±. D¡¯una manera o d¡¯una altra, per coincid¨¨ncia o per simpatia, s¡¯espera que el lector s¡¯hi vegi reflectit.

?lex Susanna (Barcelona, 1957) ha fet servir sempre la poesia, principalment, per delinear moments d¡¯intimitat feli? i celebrar que la vida mereix ser viscuda. Amb una desena de llibres al darrere, i uns quants premis com el Palol i el Riba, sembla haver volgut donar a aquest nou conjunt un caire com de resum i balan? de l¡¯obra feta. Els seus temes s¨®n els habituals del g¨¨nere: l¡¯amor, sobretot; les relacions amicals, les impressions d¡¯un viatge o d¡¯un paisatge, la contemplaci¨® d¡¯un quadre, l¡¯audici¨® d¡¯una pe?a musical ¡ªval la pena remarcar el dedicat a la Metamorfosi de Richard Strauss¡ª. I la formalitzaci¨® que aplica als seus textos ¨¦s la m¨ªnima: l¨ªnies que poden ser versos alternen amb altres que no ho s¨®n; intenta m¨¦s aviat reflectir el ritme i les pauses de la parla, aix¨ª com fer servir un l¨¨xic que, per m¨¦s que estigui lluny de ser vulgar, no ultrapassi la normalitat quotidiana.

El problema ¨¦s que, a vegades, amb una ret¨°rica tan restringida, el valor del poema recolza majorment en la presumpta bondat de l¡¯experi¨¨ncia relatada. Llavors, el perill que hi ha ¨¦s caure en la banalitat, com per exemple a L¡¯espera, que consisteix a afirmar la il¡¤lusi¨® que li fa al protagonista estar a casa mentre espera que arribin uns convidats; el simple enunciat d¡¯una emoci¨® no ¨¦s un poema. En canvi, n¡¯hi ha de m¨¦s elaborats, que saben transmetre una realitat m¨¦s complexa i profunda. Remarcable ¨¦s el Retrat del poeta com a artista, homenatge impressionant a Joan Vinyoli, una persistent influ¨¨ncia en Susanna. Brindis desenvolupa en una ¨²nica frase l¡¯evoluci¨® de l¡¯amor fins a convertir-se, arribada la maduresa d¡¯edat, en ¡°una cursa de fons / sense m¨¦s avituallament / que el que ens puguem anar donant tu i jo¡±. A Pollancre compara la poesia amb el soroll del fullatge sobtadament mogut pel vent. Predominen, per sort, aquests poemes que van m¨¦s enll¨¤ d¡¯aixecar acta d¡¯una viv¨¨ncia, i aconsegueixen elevar-se al terreny de la reflexi¨® moral, que ¨¦s on el lector l¡¯est¨¤ esperant.