L¡¯Oct¨¤via, una nena de B¨¤rcino

Era una ombra que es confonia entre la terra, amb un lleuger canvi de textura i de color. L'arque¨°leg no va dubtar ni un moment que havia trobat alguna cosa. A poc a poc, i amb delicadesa, amb brotxes i pinzells, va anar retirant la terra que hi estava adherida fins que va emergir amb tota claredat la forma d'un crani amb la dentadura pr¨¤cticament intacta. Sense tenir els estudis antropol¨°gics, les primeres conclusions apunten que es tracta d'una nena ¨Cper la forma del ment¨®, lleugerament cap endins de la cavitat¨C que encara tenia diverses dents de llet quan va morir: entre els segles I i III. Tot aix¨° va passar en un forat fet al subs¨°l d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col¡¤locar un ascensor. Exactament, al taller de l'escultora Ma?s Jorba, que va decidir prendre's la troballa amb filosofia ¨Cera evident que les obres de l'ascensor es retardarien ¨C i va decidir obrir un debat amb les seves amistats sobre com batejar la nena romana. ¡°Els noms dels quals vam estar parlant van ser J¨²lia, Augusta i Oct¨¤via, i es va imposar aquest ¨²ltim, entre altres coses perqu¨¨ hi ha una escultura amb aquest nom i d'aquesta ¨¨poca precisament¡±, explica.

Quan va demanar el perm¨ªs per col¡¤locar l'ascensor, l'Ajuntament ja la va informar que a causa de la ubicaci¨® de la finca era preceptiu fer una intervenci¨® arqueol¨°gica perqu¨¨ en altres excavacions properes ja s'havien descobert altres vestigis de l'¨¨poca romana. No gaire lluny de Canvis Nous van apar¨¨ixer restes d'onze persones en el que era la necr¨°poli que envoltava el per¨ªmetre de la muralla de B¨¤rcino. Com en aquell cas, l'edifici del carrer Canvis Nous t¨¦ un ¡°alt inter¨¨s hist¨°ric i arqueol¨°gic¡±, segons sost¨¦ un informe municipal que detalla que aquesta finca es troba dins de la zona anomenada el suburbium de la ciutat romana ¨Cuna expansi¨® de la B¨¤rcino intramuralles¨C, perqu¨¨ est¨¤ dins del recinte emmurallat de l'¨¨poca medieval i perqu¨¨, molt a prop, l'any 2001, es van trobar evid¨¨ncies de la necr¨°poli romana situada cronol¨°gicament entre els segles IV-VI.

En el forat de Canvis Nous, el primer que va apar¨¨ixer va ser el crani de la nena, i en seguir perforant van sorgir m¨¦s restes humanes, que per la dimensi¨® dels ossos podrien pert¨¤nyer a una persona adulta. Estava enterrat com era costum en aquella ¨¨poca: amb el cap en direcci¨® a l'interior i els peus mirant al mar. Un altre dia entre pedres i sorra de la platja ¨Cla l¨ªnia de la costa era molt a prop d¡¯aquest lloc en aquell per¨ªode¨C es va trobar una cer¨¤mica amb un relleu d'un animal.

Documentalment el cementiri de l'¨¨poca s'ha situat al nord-est de B¨¤rcino, immediatament darrer de les muralles de la ciutat, a banda i banda de la Via Augusta. Un cementiri que, segons l'informe que raona la intervenci¨® arqueol¨°gica, comen?aria a la pla?a Antoni Maura, seguiria en paral¡¤lel a la llavors l¨ªnia litoral i s¡¯allargaria per la zona del Born i la de l'actual avinguda de Francesc Camb¨®. A principis d'aquest mateix any, i en una altra finca molt propera, al carrer Consellers, es va documentar una necr¨°poli on van trobar sota una tomba de teules ¨Cque s'utilitzava en aquella ¨¨poca per donar sepultura¨C les restes d'un home adult i fragments de cer¨¤mica que posteriorment van ser datats entre els segles IV i V.

Mentre l'arque¨°leg ha treballat ¨Cla intervenci¨® va comen?ar fa unes setmanes¨C al forat del subs¨°l de l'edifici de Canvis Nous, els treballadors que havien de comen?ar amb la base de l'ascensor seguien atentament els fets. La impaci¨¨ncia perqu¨¨ tot s¡¯acab¨¦s com m¨¦s aviat millor era compartida per la propiet¨¤ria, que, a m¨¦s, ¨¦s la que ha de pagar el cost de la feina d'arqueologia, de 200 euros per dia. Una factura que confia a poder recuperar parcialment a trav¨¦s d'una l¨ªnia de subvenci¨® de la Generalitat.

Totes les restes trobades s'anaven disposant en bosses per traslladar-les a unes depend¨¨ncies municipals de la Zona Franca, on es realitzaran les tasques de documentaci¨®. ¡°Vinc a veure el mort¡±, deixava anar amb tota naturalitat un dels treballadors dijous al mat¨ª traient el cap pel forat. La troballa de les restes a poc m¨¦s d'un metre del terra del taller ha provocat la curiositat de tot el ve?nat. Aquell mateix mat¨ª, seguint amb les excavacions, s'havia descobert una altra capa de teules, motiu pel qual esperaven trobar alguna cosa m¨¦s. No va ser aix¨ª, per¨°, i la feina dels arque¨°legs es va donar per acabada. Les restes de l¡¯Oct¨¤via i tot el que s¡¯ha trobat van emprendre el seu ¨²ltim viatge, cap a la Zona Franca, amb un comiat en qu¨¨ no va faltar el cava.