Cap a un sistema nacional d¡¯urg¨¨ncies i atenci¨® continuada

El bon funcionament de les urg¨¨ncies ¨¦s un dels reptes m¨¦s destacats del nostre sistema de salut. Es tracta d¡¯un problema fins ara end¨¨mic: aquest any es repeteixen situacions recurrents dels darrers anys, les dades del mes de desembre s¨®n pr¨¤cticament id¨¨ntiques a les dels darrers dos anys. La reforma de la xarxa d¡¯urg¨¨ncies ¨¦s indefugible i priorit¨¤ria per¨°, justament per la seva transcend¨¨ncia, s¡¯ha d¡¯afrontar des el m¨¤xim rigor, amb m¨¤xima professionalitat i comptant amb els millors experts.

Amb les urg¨¨ncies seria un error actuar reactivament, amb precipitaci¨® i de manera improvisada; cal dissenyar les reformes amb anticipaci¨® i de manera integral, partint d¡¯un bon diagn¨°stic de la situaci¨®, que comen?a pel coneixement detallat de la seva demanda. Des del 2014 disposem d¡¯una informaci¨® detallada i fiable de la demanda del servei (variabilitat estacional, franges hor¨¤ries amb m¨¦s pressi¨® o tipus de patologia), que ens permetr¨¤ fer una millor planificaci¨®.

Poques setmanes despr¨¦s d¡¯assumir el c¨¤rrec, el Conseller de Salut va encarregar al Servei Catal¨¤ de la Salut l¡¯elaboraci¨® d¡¯un Pla Nacional d¡¯Urg¨¨ncies i Atenci¨® Continuada que, per primer cop, permetr¨¤ disposar d¡¯un instrument de planificaci¨® de primer ordre per la gesti¨® de les urg¨¨ncies al conjunt del pa¨ªs. El document estar¨¤ llest el primer trimestre del 2017, a partir de les aportacions de desenes d¡¯experts assistencials enquadrats en nou m¨°duls de treball d¡¯¨¤mbits com l¡¯assist¨¨ncia prim¨¤ria, l¡¯hospital¨¤ria o les emerg¨¨ncies m¨¨diques.

La primera fase d¡¯aquest pla nacional ha diagnosticat un augment en l¡¯¨²s dels serveis d¡¯urg¨¨ncies i determinats canvis de patr¨® de demanda. Ara sabem que l¡¯augment de les urg¨¨ncies no est¨¤ essent uniforme i que ¨¦s especialment significatiu en les franges de 45 a 65 anys i en la de majors de 85. Aquest increment no uniforme t¨¦ moltes causes, per¨° podem anticipar algunes conclusions: l¡¯augment de malalties que abans tenien una elevada mortalitat i que ara hem aconseguit cronificar, com el c¨¤ncer o la insufici¨¨ncia card¨ªaca, fa que les persones que les pateixen necessitin una atenci¨® continuada m¨¦s integrada que ens obliga a dissenyar circuits assistencials espec¨ªfics per tal d¡¯oferir una atenci¨® m¨¦s adequada i confortable.

Cal tenir en compte que el 52% de les urg¨¨ncies hospital¨¤ries ateses l¡¯any 2016 s¨®n demandes urgents sense risc vital i que es podrien resoldre satisfact¨°riament en punts d¡¯atenci¨® continuada i centres d¡¯urg¨¨ncies de l¡¯atenci¨® prim¨¤ria, els CUAPs. Cal destacar, a m¨¦s, que el 12% de les urg¨¨ncies hospital¨¤ries es podrien haver resolt en un Centre d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria.

Perseguim un sistema integral d¡¯urg¨¨ncies que articuli tots els recursos (urg¨¨ncies hospital¨¤ries, CAPs , CUAPs, SEM, 061, atenci¨® domicili¨¤ria i sociosanit¨¤ria) per tal de garantir una atenci¨® m¨¦s adaptada a les necessitats de cada persona. El Pla Nacional tamb¨¦ establir¨¤ compromisos per millorar l¡¯estada dels pacients a urg¨¨ncies i els temps m¨¤xims de perman¨¨ncia.

Un cop el Pla Nacional hagi estat aprovat pel Departament, ser¨¤ necessari fer-ne un aterratge espec¨ªfic per als diferents territoris a trav¨¦s dels Comit¨¨s Operatius d¡¯Urg¨¨ncies i Emerg¨¨ncies territorials. En aquest sentit, pot ser molt convenient fer una adaptaci¨® del Pla, per exemple a la ciutat de Barcelona, a la manera del que ja es va fer amb el Pla de Salut de Catalunya (2016-2020), proposta que ha estat recentment comunicada al govern municipal en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona. De fet, en el cas concret de la gesti¨® d¡¯urg¨¨ncies a la capital, ja disposem d¡¯un ¨°rgan t¨¨cnic de la ciutat de Barcelona i quatre comit¨¨s operatius per les ¨¤rees de refer¨¨ncia dels grans hospitals, en qu¨¨ hi participen professionals sanitaris i del Departament de Salut. El di¨¤leg del Departament de Salut amb el municipalisme ¨¦s constant i articulat a trav¨¦s dels representants de la Federaci¨® i Associaci¨® de Municipis com a representats nats del Consell de Direcci¨® de CatSalut. I ¨¦s en aquest organisme de govern del sistema sanitari on compartim els elements b¨¤sics de la planificaci¨®, com seria el Pla Nacional d¡¯Urg¨¨ncies.

La millora de les urg¨¨ncies ¨¦s un objectiu de pa¨ªs, en relaci¨® al qual el Govern de la Generalitat de Catalunya t¨¦ la compet¨¨ncia plena, la m¨¤xima responsabilitat i el m¨¤xim comprom¨ªs.

David Elvira¨¦s director del CatSalut