Estimem-nos molt

Per motius professionals he assistit a diversos actes p¨²blics en les ¨²ltimes setmanes. En tots, sense excepci¨®, la paraula empoderament ha estat esmentada en alguna pon¨¨ncia. L'ha seguit, amb freq¨¹¨¨ncia, encara que no tan massivament, alguna al¡¤lusi¨® a la pol¨ªtica de cures. No tinc res a objectar sobre l'aparici¨® de nous conceptes; tan sols vull posar en q¨¹esti¨® la fortuna de la seva utilitzaci¨® respecte al seu significat original.

Les anomenades noves pol¨ªtiques han popularitzat conceptes poc coneguts que expliquen la seva ess¨¨ncia i inspiren el seu desenvolupament. L'¨²s massiu dels nous termes ha perm¨¨s la seva incorporaci¨® en la pr¨¤ctica di¨¤ria, per¨°, al mateix temps, l'acc¨¦s a la fama pot restar-los pot¨¨ncia transformadora. Vegem qu¨¨ passa amb els dos exemples que encap?alen aquest article.

¡°Ella est¨¤ empoderada¡± o fins i tot ¡°est¨¤ massa empoderada¡± sentim amb freq¨¹¨¨ncia quan es parla d'una persona que ha actuat amb for?a i determinaci¨®, o, en sentit negatiu, amb certa tirania i autosufici¨¨ncia. En realitat, aquesta accepci¨® propera a l'autoestima, l'assertivitat o la seguretat en si mateixa, poc t¨¦ a veure amb el concepte d'empoderament en clau pol¨ªtica. L'¨²s massiu ha condu?t empoderament a una esp¨¨cie de significat psicol¨°gic individual segons el qual, una persona est¨¤ empoderada quan t¨¦ una forta creen?a que triomfar¨¤ i una confian?a il¡¤limitada en les seves possibilitats, actitud que exhibeix p¨²blicament i not¨°riament.

D'entrada, l'empoderament no pot apar¨¨ixer mai ¡°en exc¨¦s¡±, ja que es tracta d'un proc¨¦s segons el qual les persones adquireixen m¨¦s control sobre les seves pr¨°pies vides, d'acord amb les condicions socioestructurals en qu¨¨ es desenvolupen. L'empoderament donaria com a resultat un estat ¨°ptim amb relaci¨® a les circumst¨¤ncies vitals. No es pot estar ¡°massa empoderat¡± igual que no es pot tenir ¡°massa salut¡±. En el cas esmentat, qui parla est¨¤ referint-se a una actitud arrogant o superba, que no t¨¦ res a veure amb l'empoderament.

En realitat, l'empoderament sorgeix de moviments pro-drets nord-americans i de les pr¨¤ctiques comunit¨¤ries del pedagog brasiler Paulo Freire. La idea ¨¦s que els grups marginats per la societat han d'adquirir el poder al qual tenen dret per canviar les seves condicions vitals. L'empoderament consisteix, en l'origen, a adquirir drets. Parteix, per tant, d'un proc¨¦s social, un empoderament col¡¤lectiu que permeti a totes les persones sentir-se iguals en un m¨®n profundament injust i desigual. Conduir aquest terme a una accepci¨® individualista i psicol¨°gica de car¨¤cter d¡¯autoajuda li resta pot¨¨ncia i capacitat de canvi social.

D¡¯altra banda, la pol¨ªtica de les cures (de l'angl¨¨s care policies) no al¡¤ludeix a un aspecte sentimental i afectiu entre les persones, sin¨® que es basa en una teoria ¨¨tica i econ¨°mica, formulada, entre d¡¯altres, per Carol Gilligan i els estudis d'economia feminista. Persones de diferent signe pol¨ªtic han situat aquest concepte en el terreny de la relaci¨® afectiva. Vost¨¨s recordaran frases com: ¡°Intentarem primer l'amor i les cures i, si no funcionen, caldr¨¤ prendre altres decisions¡± o ¡°cuidem-nos molt els uns a uns altres¡± o una de les m¨¦s repetides per intentar solucionar conflictes interns en diferents partits ¡°estimem-nos molt¡±, sempre lligades expl¨ªcitament al concepte de cures, i fins i tot, recentment, a la pr¨¤ctica d'aquest comportament per les nostres mares.

Quan Carol Gilligan va exposar la seva teoria sobre l¡¯¡°¨¨tica de la cura¡± tractava de mostrar la necessitat de col¡¤locar en el centre de les pol¨ªtiques els ¨¦ssers humans i no els beneficis econ¨°mics o els drets abstractes i presumptament justos que preconitza la ¡°¨¨tica de la just¨ªcia¡±. Aquesta ¨²ltima, dominant a Occident des de la Il¡¤lustraci¨®, serviria per resoldre els conflictes mitjan?ant consens i de forma universal, per¨°, una vegada m¨¦s, es referia nom¨¦s al mascul¨ª i deixava a tothom fora de la responsabilitat sobre els altres, el treball de cures realitzat hist¨°ricament per les dones sense remuneraci¨® ni cap reconeixement.

L¡¯¨¨tica de les cures t¨¦ en compte les particularitats de cada persona i es basa en la responsabilitat envers els altres, convertint les persones en protagonistes i en el centre de totes les actuacions. Si, a m¨¦s, ens estimem, ser¨¤ fant¨¤stic, per¨°, per si de cas, constru?m una societat en qu¨¨ el centre pol¨ªtic i econ¨°mic siguin les persones i les seves necessitats al llarg de la vida, m¨¦s enll¨¤ de la nostra capacitat afectiva individual.

Sara Berbel S¨¢nchez ¨¦s doctora en Psicologia Social.