¡°El meu ve¨ª ¨¦s un Di¨°genes, la meva vida ¨¦s un malson¡±

¡°El meu ve¨ª t¨¦ 58 anys, ¨¦s professor i pateix de la s¨ªndrome de Di¨°genes. Acumula milions de diaris, desenes de garrafes, vidres trencats, muntanyes de potets de iogurt, pedres¡­ Hi ha paneroles, rates i tinc goteres del sobrep¨¨s que hi ha a casa seva. No el vull denunciar, ¨¦s el meu amic i est¨¤ malalt, per¨° ning¨² no ens ajuda¡±, es lamenta en Santi. No d¨®na pistes d¡¯on viu amb alg¨² que mant¨¦ una conducta que no nom¨¦s ¨¦s desagradable sin¨® perillosa per a la resta de ve?ns.

La S¨ªndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpci¨® Vil¨¤, ha rebut enguany quatre queixes molt greus de ve?ns que pateixen aquesta mena de conductes. Vil¨¤ denuncia que el Consistori barcelon¨ª no actua correctament. ¡°Els serveis municipals conviden el ve?nat a denunciar aquestes situacions als jutjats, com si es tract¨¦s d¡¯un tema privat de la comunitat de propietaris, quan en realitat ¨¦s un problema que afecta la salut p¨²blica,¡± ressalta en un comunicat. La s¨ªndica opina que, en el cas que els afectats per la s¨ªndrome de Di¨°genes es neguin a netejar, els serveis municipals han de garantir la salubritat de la finca.

Vil¨¤ destaca els problemes d¡¯una comunitat de ve?ns del barri de Poble Sec. Hi vivien una mare i el seu fill envoltats d¡¯anys i anys d¡¯acumulaci¨® descontrolada. Raquel ¨¦s la ve?na del pis de baix. ¡°Me¡¯n vaig haver d¡¯anar, no podia m¨¦s¡±, lamenta. Va comprar un pis sense saber que just a sobre hi vivia una senyora gran amb el seu fill ¡ªd¡¯uns cinquanta anys¡ª que patia una malaltia mental. ¡°Acumulaven roba, trastos, bosses... escombraries. No nom¨¦s a casa seva, tamb¨¦ en unes instal¡¤lacions que tenia la comunitat. ?ltimament la degradaci¨® era brutal¡±, lamenta. La mare va ser internada despr¨¦s per un problema de salut. El fill es va quedar sol i ¡°va continuar el malson¡±. Al setembre ¡°la pudor era impossible. Vam trucar als bombers i quan van entrar al pis es van trobar el cad¨¤ver del fill descompost. Feia set dies que era mort¡±, recorda. Van passar setmanes fins que alg¨² va buidar i va netejar el pis.

L¡¯Ajuntament de Barcelona es defensa assegurant que treballen de manera coordinada per detectar si una persona t¨¦ una conducta ¡°acumuladora¡±. Una portaveu de l¡¯Administraci¨® destaca que aix¨ª que coneixen un cas posen en marxa un protocol, que es readapta cont¨ªnuament, per evitar que el problema es cronifiqui.

Soluci¨® complicada

Laura Buetas, advocada del despatx Moragues de Lleida, assegura que hi ha dues vies legals per solucionar aquesta mena de conflicte: ¡°D¡¯una banda l¡¯av¨ªs a l¡¯Ajuntament, ja sigui mitjan?ant una inst¨¤ncia administrativa o acudint a la policia local. El Consistori t¨¦ entre les seves compet¨¨ncies la protecci¨® de la salubritat p¨²blica i el control sanitari. En segon lloc, es pot requerir al ve¨ª que deixi d¡¯acumular, i convocar la junta de propietaris i interposar una demanda judicial. El jutge ¨¦s l¡¯encarregat de sol¡¤licitar el cessament d¡¯aquesta activitat, el desallotjament temporal si es tracta d¡¯un propietari o el desnonament si ¨¦s llogater¡±. En els dos sup¨°sits dep¨¨n de l¡¯agilitat dels consistoris o dels jutjats, de manera que la conviv¨¨ncia amb el ve¨ª durar¨¤ setmanes i mesos. El president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental de l¡¯Acad¨¨mia de Ci¨¨ncia M¨¨diques de Catalunya, Jordi Blanch, assegura que no hi ha una malaltia en concret que provoqui la conducta coneguda com a s¨ªndrome de Di¨°genes. ¡°Pot ser una esquizofr¨¨nia, trastorns obsessius, dem¨¨ncies...¡±. Blanch confessa que el tractament ¨¦s complicat i que sovint quan es buiden els seus pisos els pacients tornen a omplir-los. Una tortura per als ve?ns.