A la dreta del PP?

Els dos menyspreus prenadalencs que Aznar ha dedicat al lideratge de Rajoy ¡ªprimer, l¡¯agra ep¨ªstola de FAES contra la vicepresidenta S¨¢enz de Santamar¨ªa i, per extensi¨®, contra qualsevol retoc a la pol¨ªtica catalana del PP; despr¨¦s, la ren¨²ncia del reconquistador de Perejil a la presid¨¨ncia d¡¯honor del partit que va modelar durant tres lustres¡ª han donat peu a especulacions medi¨¤tiques sobre si seria viable o si tindria espai una nova formaci¨® pol¨ªtica situada a la dreta dels populars. ?s una q¨¹esti¨® interessant, sobretot en perspectiva europea, respecte de la qual la hist¨°ria politicoelectoral espanyola des del 1977 ofereix alguns antecedents ¨²tils.

Poca gent recorda que, despr¨¦s de la implosi¨® de la primera Alian?a Popular, la dels Set Magn¨ªfics, alguns (Silva Mu?oz, Fern¨¢ndez de la Mora, Thomas de Carranza) van crear, a finals del 1978, una Dreta Democr¨¤tica Espanyola que pretenia competir amb Fraga des d¡¯un dretisme genu¨ª: sense vel¡¤le?tats centristes, per¨° sense llan?ar-se als bra?os de Blas Pi?ar. Curta de forces, DDE no va gosar presentar-se a les generals del 1979, de manera que, per estrenar-se a les urnes, va haver d¡¯esperar els primers comicis al Parlament gallec, a la tardor del 1981. L¡¯¨ªnfim del resultat (2.022 vots, el 0,21%) va convertir el debut en epitafi, de manera que el partit va desapar¨¨ixer poc despr¨¦s.

Van haver de passar una quinzena d¡¯anys i moltes coses en el si de la dreta espanyola (la reiterada comprovaci¨® del ¡°sostre de Fraga¡±, l¡¯infeli? experiment d¡¯Hern¨¢ndez Mancha, la metamorfosi d¡¯AP en Partit Popular, la dificultosa marxa d¡¯Aznar cap a la Moncloa...) perqu¨¨ el seu partit ins¨ªgnia conegu¨¦s una nova escissi¨® pel costat d¡¯estribord. Va ser, paradoxalment, a finals del 1996, quan el PP va assolir per fi el poder, tot i que enfilat sobre el pacte del Majestic.

Justament, el desgrat davant de les ¡°concessions excessives¡± d¡¯Aznar als nacionalistes catalans i bascos, la tesi que ¡°les autonomies no han de menyscabar la unitat indissoluble de la Naci¨® Espanyola¡± i el rebuig del centrisme van servir de base doctrinal al PADE (Partit d¡¯Acci¨® Democr¨¤tica Espanyola, rebatejat despr¨¦s com a Partit Dem¨°crata Espanyol). En el terreny personal, el van impulsar alguns destacats seguidors de Fraga (Juan Ram¨®n Calero, Fernando Su¨¢rez, Antonio Mart¨ªn Beaumont) que es consideraven ofesos per l¡¯aznarisme. En tot cas, la resposta del cos electoral va ser escanyolida i minvant: 16.001 vots (0,08%) a les europees del 1999, 9.136 sufragis (0,04%) a les generals del 2000, 5.677 paperetes (0,02%) a les generals del 2004. Davant d¡¯aquesta traject¨°ria, els responsables del PADE el van dissoldre a mitjans del 2008.

Un c¨°ctel semblant de desencant ideol¨°gic (en aquest cas, davant les suposades tebiesa i blanor de Rajoy) m¨¦s vanitats o ambicions personals frustrades s¨®n en l¡¯origen de l¡¯¨²ltima escissi¨® del PP, la que el 2013 va donar lloc al partit Vox. Tot i que el seu primer registre electoral a les europees del 2014 (246.833 vots, un 1,57%) va ser prometedor, no haver assolit l¡¯esc¨® a qu¨¨ aspirava va impulsar Vidal-Quadras a abandonar ipso facto el lideratge i el projecte, que van quedar en mans de persones de perfil baix: Santiago Abascal, Jos¨¦ Antonio Ortega Lara... Les urnes han reflectit inexorablement la p¨¨rdua d¡¯impuls subseg¨¹ent: 58.114 vots (0,23%) a les generals del 2015, 47.182 (0,2%) a les del juny passat.

Els precedents disponibles, doncs, no auguren un cam¨ª f¨¤cil per a qui vulgui aixecar una alternativa no testimonial en el flanc dret del PP. Llevat que fos Aznar, clar; per¨° aquest no ho far¨¤. A difer¨¨ncia del que passa en altres latituds, el Govern de Rajoy ha esquivat l¡¯acollida de refugiats, per la qual cosa la xenof¨°bia t¨¦ aqu¨ª una rendibilitat marginal. A m¨¦s, malgrat la troica, la immensa majoria dels espanyols continuen veient en la UE m¨¦s una font de beneficis que de mals, de manera que l¡¯euroescepticisme se situa m¨¦s aviat a l¡¯esquerra extrema. Ni Legha Nord ni Alternative f¨¹r Deutschland funcionarien.

Existeix avui un sol element capa? d¡¯obrir, en l¡¯espai conservador espanyol, una bretxa de milions de sufragis mobilitzables fora del PP: que Rajoy establ¨ªs una veritable negociaci¨® pol¨ªtica amb les institucions catalanes; que acced¨ªs no ja a la independ¨¨ncia o al refer¨¨ndum, sin¨® a un tracte bilateral. Ra¨® de m¨¦s per afirmar que aix¨° no passar¨¤ de cap manera.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.