Desrefugiats?

Quan, fa un parell de dies, es va posar en contacte amb mi una periodista d¡¯un important mitj¨¤ de comunicaci¨® per preguntar-me quina creia jo que era la paraula de l¡¯any, vaig patir un fenomen cognitiu curi¨®s: termes que sobrevolen els mitjans de comunicaci¨® aquestes ¨²ltimes setmanes, com phubbing, youtuber, brexit o postveritat, van desapar¨¨ixer del meu cervell i, sobre totes elles, en desenes de segon, se¡¯n va imposar una altra. Jo no vaig triar la paraula, per dir-ho aix¨ª, m¨¦s aviat, la paraula va venir cap a mi: refugiats.

¡°Un moment!¡±, em direu. El concurs es basa en paraules que no existien pr¨¨viament en el nostre l¨¨xic habitual; no est¨¤ pensat per a termes que ja estan inclosos en el diccionari. I ¡°un moment!¡±, us dir¨¦ jo. Perqu¨¨ el vocable refugiats aquest any ha desenvolupat per a molts de nosaltres un enriquiment sem¨¤ntic, fent servir l¡¯argot t¨¨cnic: s¡¯ha convertit en una c¨¤rrega de profunditat ling¨¹¨ªstica i conceptual que ens interpel¡¤la des de m¨²ltiples perspectives.

Per remetre¡¯ns a les imatges m¨¦s recents que ens han mostrats els mitjans, qui no recorda les columnes immenses, inacabables, de fam¨ªlies ¡ªdiverses generacions reunides en l¡¯¨¨xode¡ª per les carreteres i camins de l¡¯opulenta i autosuficient Europa? Refugiats ens interpel¡¤la, doncs, com a europeus. Perqu¨¨ quina imatge podem continuar tenint de nosaltres mateixos com a representants d¡¯una ciutadania suposadament exemple de les millors virtuts civils i democr¨¤tiques despr¨¦s de no haver fet res, m¨¦s enll¨¤ de pagar a uns altres perqu¨¨ continguin, a qualsevol preu, el fenomen?

Refugiats ens interpel¡¤la tamb¨¦ com a habitants del planeta, ja que els despla?aments a la recerca de seguretat constitueixen, segons el parer de l¡¯ONU i d¡¯altres observatoris internacionals, el repte m¨¦s important a qu¨¨ s¡¯enfrontar¨¤ el m¨®n al llarg de la propera d¨¨cada.

Com gestionarem la crisi humanit¨¤ria, social, econ¨°mica i de seguretat que aquestes migracions massives for?ades poden ocasionar constituir¨¤ una pedra de toc que potser ens permetr¨¤ reivindicar-nos com a pa?sos i organitzacions avan?ats i ciutadans responsables, amb capacitat d¡¯afrontar i resoldre grans reptes col¡¤lectius. O potser ens confirmar¨¤ com a ens passius, egoistes i sense visi¨® global ni de futur.

Refugiats ens interpel¡¤la tamb¨¦ des d¡¯una ¨°ptica individual. Refugiat ¨¦s qui busca refugi. Salvant la cruel difer¨¨ncia respecte dels qui es veuen obligats a posar en risc la seva vida per intentar sobreviure, qui de nosaltres no busca refugi di¨¤riament en els seus amics, la seva fam¨ªlia, la seva llar? Tots som, en certa manera, refugiats que busquem desesperadament un lloc de recer i seguretat que ens protegeixi de la incertesa, l¡¯estr¨¨s i l¡¯agressivitat consubstancial a moltes de les interaccions socials de la vida quotidiana.

Les dones professionals sabem b¨¦ que transitem com a refugiades entre territoris que no s¨®n el nostre, on no sempre som benvingudes ni ben tractades, precisament perqu¨¨ som percebudes com a foranes i nouvingudes. Jo em confesso, d¡¯alguna manera, una refugiada en aquest sentit.

Avui dia, per fortuna, som desenes de milions els habitants del planeta que viatgem a altres llocs pel plaer de con¨¨ixer-los, o per establir-hi lla?os comercials i professionals. Qui no ha sentit en alguna ocasi¨® el desig d¡¯¡°arribar a casa¡±, de deixar de sentir-se estranger, maldestre entre costums estranys?

I, si en arribar a ¡°casa¡±, ja no exist¨ªs? Ho heu pensat alguna vegada? Si el nostre refugi hagu¨¦s desaparegut, destru?t per motius naturals, pol¨ªtics, econ¨°mics o militars? Com hem d¡¯anomenar els que s¡¯han quedat sense refugi i el busquen en altres llocs, per¨° no el troben i queden condemnats a un trasterrament perenne? Desrefugiats? Irrefugiats? Doncs, segurament, una d¡¯aquestes ¨¦s la paraula de l¡¯any.

Estrella Montol¨ªo Dur¨¢n ¨¦s catedr¨¤tica de la Universitat de Barcelona i experta en comunicaci¨®.