Editar a l¡¯ombra espiritual d¡¯Orwell

S'apropava l'any orwelli¨¤ i a Josep Cots, lector tan omn¨ªvor com compulsiu, se li va acudir que per arrencar la seva nova editorial no hi havia res millor que la dist¨°pia de l'autor angl¨¨s. Amb un punt d'ingenu?tat que m¨¦s de 30 anys despr¨¦s, sortosament per als lectors catalans, no s'ha tret del tot de sobre, li va anar a demanar els drets al ja gran per¨° encara aspre editor m¨ªtic de Destino, Josep Verg¨¦s. El no va ser rotund, ¨¦s clar. Per¨° almenys la idea, aquell octubre del 1983, va quedar en el nom, Edicions de 1984, nascuda amb una ¨²nica premissa: ¡°Publicar literatura contra tot tipus de totalitarismes¡±, resumeix avui Cots. Ja han passat poc m¨¦s de tres d¨¨cades. O sigui, uns 400 t¨ªtols vius de 212 autors, l'ess¨¨ncia dels quals es plasma en la petita per¨° exhaustiva mostra Edicions de 1984. La ciutat dels llibres, que fins al 15 de gener es pot veure a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

Un llibre que reunia tres combatives obres de teatre de Bertolt Brecht (Baal. El casament dels petits burgesos. Ascensi¨® i caiguda de la ciutat de Mahagonny) va inaugurar un segell amb un cat¨¤leg que s'aniria emmirallant, en els seus inicis, en el p¨°sit de les lectures del mateix Cots, que va comptar amb Maria ?ngels Agull¨® i Jordi Rojas com a primers socis aventurers, als quals al cap d'un any s'hi va sumar Carme Sansa i, ja el 2000, Jordi Mu?oz-Castanyer.

¡°No busc¨¤vem ideologia sin¨®, sobretot, qualitat liter¨¤ria; i la prova ¨¦s que vam buscar noms com Brecht, Alfred D?blin o Milan Kundera¡±, recorda Cots en el v¨ªdeo de la mostra, comissariada pel ja expert en aquestes conteses Juli¨¤ Guillamon. Brecht obria la col¡¤lecci¨® Temps Male?ts, que amb la seva quarta proposta, La broma, de Kundera, va provocar una notable picabaralla amb la dona de l'escriptor, Vera. Aquesta considerava que la portada dissenyada per Peret, a partir de l'est¨¨tica dels cartells sovi¨¨tics, era excessiva, un gest de mal gust sobre el contingut del llibre, que ja era pol¨¨mic a Fran?a (un estudiant txec es burla de la ideologia comunista als anys seixanta) i que, per tant, s'havia de canviar immediatament, emparant-se en el punt 14 del contracte que donava a l'autor dret a veure la coberta i donar-hi el vistiplau, com va reflectir Vera en la carta que es pot veure a la mostra.

¡°Penso m¨¦s en el lector que en el compte de resultats¡±, diu l¡¯editor Josep Cots, despr¨¦s de publicar, per exemple, la poesia completa de Mandelstam o set t¨ªtols de Doctorow

A m¨¦s de Temps Male?ts i per refor?ar la tesi fundacional d'Edicions de 1984, naixia la col¡¤lecci¨® Soldats de Ploma, per recollir, des de l'¨¤mbit de l'assaig o la cr¨°nica period¨ªstica, ¡°el testimoni dels qui havien lluitat brandant la ploma i denunciant aquestes societats totalit¨¤ries¡±. D'ahir i d'avui mateix, ¨¦s clar: per aix¨° van apar¨¨ixer aqu¨ª la m¨ªtica cr¨°nica de la Revoluci¨® russa Deu dies que trasbalsaren el m¨®n, de John Reed, o el brutal testimoni de periodisme d'infiltraci¨® en les mis¨¨ries de l'Alemanya laboral actual de G¨¹nter Wallraff: Cap de turc.

La caiguda del mur de Berl¨ªn va ser una garrotada a la ra¨® de ser del segell, que va trontollar entre el 1991 i el 1996, quan al final Cots va decidir convertir-lo en societat an¨°nima i dedicar-s'hi a temps complet. El primer va ser una decisi¨® d'editor de vella escola: fer pol¨ªtica d'autor. ¡°S¨¦ que amb alguns t¨ªtols em passar¨¦ de frenada, per¨° potser amb el conjunt ho equilibro¡±, es va plantejar Cots. ¡°En l'edici¨® en catal¨¤ es picoteja molt en la producci¨® dels escriptors¡±. I aix¨° explica que el seu cat¨¤leg tingui, per exemple, set t¨ªtols d'E.L. Doctorow, l'autor de La gran marxa. O tres de Juli Vallmitjana: des de La xava, que va ressuscitar amb ¨¨xit, fins als seus conjunts de relats o el seu teatre complet, ja m¨¦s discutibles comercialment. O diversos t¨ªtols de Hans Fallada o Ernst Toller, dos dels grans escriptors d'origen humil que van narrar com pocs l'horror¨®s tr¨¤nsit de la Rep¨²blica de Weimar en el naixement i triomf del nazisme.

Aquest Fallada, com Doctorow, formen part de l'exquisida llista d'¨ªntimes satisfaccions del Cots editor, a les quals afegeix de seguida el Berlin Alexanderplatz de D?blin, en la traducci¨® de Carme Serrallonga, o les poesies completes de Mandelstam o Akhm¨¤tova. ¡°Penso m¨¦s en el lector que en el compte de resultats¡±, es justifica. Per¨° tampoc li ha anat tan malament, com demostra que aquests ¨²ltims anys pugui llan?ar uns dos t¨ªtols per mes, amb un tiratge mitj¨¤ que oscil¡¤la entre els 1.400 i els 2.000 exemplars. A aquesta velocitat de creuer no ¨¦s ali¨¨ l'inopinat ¨¨xit d'Olor de col¨°nia, debut d'una senyora de 65 anys, S¨ªlvia Alc¨¤ntara, que narrava ¡°un m¨®n desconegut liter¨¤riament, el de les col¨°nies t¨¨xtils: vaig llegir el seu manuscrit i em va agradar¡±. Avui ja n'ha venut 60.000 exemplars.

Inquiet, de lectures ara ¡°m¨¦s que compulsives, repulsives¡±, comenta fent broma, que expliquen que en el seu moment trob¨¦s en el?Canig¨® de Verdaguer aquest ¡°Quan Barcelona era un prat / Mirmanda ja era ciutat¡±, urbs imagin¨¤ria amb la qual va batejar la seva col¡¤lecci¨® m¨¦s liter¨¤ria, creu Cots que ¡°el gran forat de la literatura catalana actual ¨¦s el dels novel¡¤listes que expliquin els ¨²ltims 50 anys¡±. Potser per aix¨°, i a l'ombra d'Alc¨¤ntara, est¨¤ donant sortida a autors ne¨°fits catalans, com Jordi Lara o Sergi Pons Codina o, aquest mateix mes, Ra¨¹l Garrigasait, amb el seu debut Els?estranys. Per¨° ben aviat es publicar¨¤?Mem¨°ries perilloses, de Benjamin Stora, sobre el passat colonial de Fran?a a Alg¨¨ria. L'ombra fundacional orwelliana...