La reforma i l¡¯oportunitat

Ha arribat l¡¯hora de la veritat, que diu el t¨°pic, i la immensa majoria dels mitjans de comunicaci¨® han comen?at a aplicar la nova ortografia (tamb¨¦ la gram¨¤tica, tot i que les novetats no s¨®n tan llampants), en una acci¨® coordinada que ha deixat algun mitj¨¤ d¨ªscol enfurrunyat (¡°no em barrufen les noves normes¡±, sembla que diguin) l¡¯inter¨¨s pel qual ser¨¤ veure, ara, quan s¡¯hi incorporen. Quan es va saber que la Secci¨® Filol¨°gica volia retallar la llista de diacr¨ªtics a catorze mots (m¨¦s un indult d¡¯¨²ltima hora) semblava que s¡¯hagu¨¦s d¡¯acabar el m¨®n.

Un sol dia ha trigat per exemple L¡¯Esportiu a oferir-nos un titular com ¡°Venen revolts¡±, acompanyat d¡¯una foto de Laia Sanz amb una motassa, i encara ¨¦s hora que s¡¯hi vegin dificultats per interpretar el missatge. I tampoc trigaran gaire algunes editorials liter¨¤ries, que des de novembre encarreguen als correctors que apliquin la nova normativa sense miraments, amb vista a posar-se al dia amb el nou any i presentar les novetats de Sant Jordi ortogr¨¤ficament com cal. Si b¨¦ ¨¦s cert que, en muntar-se el sidral amb frases que passaran a la hist¨°ria de la llengua com la dona que dona l¡¯os a l¡¯os va semblar que es constitu?en dos b¨¤ndols, el transcurs dels fets ha donat a la reforma un car¨¤cter d¡¯oportunitat.

De fet, ben poques vegades s¡¯havia parlat tant d¡¯ortografia, i gent que de natural hi tenien una relaci¨® de displic¨¨ncia ara fins i tot s¡¯hi amo?nen. N¡¯hi ha que es pensen que tots els ling¨¹istes tenim fil directe amb la Secci¨® Filol¨°gica, i que et demanen, com si hi poguessis fer alguna cosa, ¡°per¨° aix¨° no ho canviaran?¡±, per exemple referint-se a les di¨¨resis. O d¡¯altres que t¡¯envien pel m¨°bil una falta d¡¯ortografia captada a l¡¯espai p¨²blic, amb el pertinent comentari d¡¯indignaci¨® per tanta descuran?a. No ¨¦s cert, doncs, que a la gent tant li faci com escriu, per b¨¦ que sempre hi haur¨¤ troglodites. Malauradament, en qualsevol text ¨¦s m¨¦s visible la p¨ªfia que l¡¯encert.

L¡¯IEC va tirar endavant la reforma amb un per¨ªode d¡¯adaptaci¨® que la prud¨¨ncia va allargar fins als quatre anys, per¨° al ritme que anem haurem d¡¯escur?ar terminis. La Generalitat comen?ar¨¤ a aplicar les noves normes amb l¡¯any nou, i a rebuf hi anir¨¤ l¡¯ensenyament, pe?a eminent¨ªssima en el proc¨¦s d¡¯adaptaci¨® en tant que arrossegar¨¤ no tan sols mestres i alumnes, sin¨® tamb¨¦ les editorials de materials did¨¤ctics i diccionaris. El pitjor que ens pot passar ¨¦s que el m¨®n educatiu sigui un cavall de Troia dels contraris als canvis, per¨° no sembla que sigui el cas.

En aquest punt l¡¯IEC est¨¤ badant. D¡¯una banda, encara no ha adaptat els seus propis recursos en l¨ªnia (hi ha doncs mitjans de comunicaci¨® m¨¦s avan?ats que la mateixa instituci¨®), i de l¡¯altra no sembla (almenys no n¡¯hi ha not¨ªcia) que pensi elaborar un material ¨°ptim per a la difusi¨® de la nova normativa com seria un diccionari ortogr¨¤fic, aix¨° ¨¦s, una llista alfabetitzada de mots, amb informaci¨® gramatical per¨° sense definicions ni exemples. De fet, ¨¦s aquesta la manera com solem emprar un diccionari, ja que en la majoria dels casos simplement busquem com s¡¯escriu una paraula i sovint la definici¨® ens importa poc.

La proposta no ¨¦s meva, la hi vaig llegir a Salvador Oliva en aquest mateix diari, tot i que en el seu article un bon consell es convertia en cr¨ªtica dur¨ªssima. Pompeu Fabra ho va tenir ben clar el 1917, ara en fa cent anys, quan amb el suport de Josep Carner i en contra de l¡¯aleshores president de la Filol¨°gica, Antoni M. Alcover, va tirar endavant el Diccionari ortogr¨¤fic, la introducci¨® del qual es va convertir en l¡¯ortografia normativa definitiva. Llavors com ara, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un compendi d¡¯ortografia que ens llegirem quatre (si ens el llegim), cal disposar de material de consulta r¨¤pid i efica? que doni resposta immediata al dubte puntual.

Els ling¨¹istes no estem tan barallats com hem exhibit, a la fi sempre acabem coincidint en el mateix prop¨°sit. Ara que vindr¨¤ la llei de transitorietat cap a l¡¯estat propi i es definir¨¤ l¡¯estatus ling¨¹¨ªstic de la Catalunya independent, ja veurem com sargim el sec provocat pel grup Koin¨¦.