Aix¨ª arrasa la societat de consum la biodiversitat del planeta

Els humans comencem a assumir que som com un meteorit que provocar¨¤ la nova megaextinci¨® d¡¯esp¨¨cies que viur¨¤ el planeta Terra. Per¨° encara ens falta molta informaci¨® sobre la mida d¡¯aquest meteorit que formem entre tots i l¡¯abast de la devastaci¨® que causarem. Per exemple, sabem que l¡¯explotaci¨® massiva dels recursos naturals ¨¦s un dels grans factors amb els quals aixafem la biodiversitat, per¨° calen m¨¦s dades per connectar aquest fenomen amb el nostre consum desmesurat.

"Almenys un ter? de les amenaces a la biodiversitat a tot el m¨®n estan vinculades a la producci¨® per al comer? internacional", diuen a l'estudi

Avui es publica un estudi pioner que mostra la gran responsabilitat del comer? global en la p¨¨rdua massiva d¡¯esp¨¨cies a tot el planeta, connectant clarament la cistella de la compra dels pa?sos m¨¦s consumidors amb les pressions salvatges que arrasen els tresors naturals. El cafelito que alg¨² pren als EUA est¨¤ connectat amb la desforestaci¨® de Centream¨¨rica ¨Con es conrea aquest caf¨¨¨C que posa a la picota la mona aranya, la m¨¦s amena?ada del planeta.

¡°Almenys un ter? de les amenaces a la biodiversitat a tot el m¨®n estan vinculades a la producci¨® per al comer? internacional¡±, expliquen els autors d¡¯aquest estudi que apareix a Nature Ecology & Evolution. En aquest treball es van localitzar els punts clau del planeta en els quals hi ha gaireb¨¦ 7.000 esp¨¨cies amena?ades i se¡¯n va tra?ar la connexi¨® amb la cadena de consum de la UE, els EUA, la Xina i el Jap¨®. D¡¯aquesta manera, es pot veure f¨¤cilment com els animals en perill de determinats punts del planeta pateixen amb la demanda de b¨¦ns per part dels grans consumidors.

Per exemple, el linx i dotzenes d¡¯altres esp¨¨cies pateixen a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica per la pressi¨® de l¡¯agricultura amb la qual s¡¯estan proveint els mercats europeus i nord-americans. ¡°?s digna d¡¯esment la important empremta dels EUA en la biodiversitat del sud d¡¯Espanya i Portugal, lligada als impactes en una s¨¨rie d¡¯esp¨¨cies amena?ades de peixos i aus, at¨¨s que aquests pa?sos rares vegades s¨®n percebuts com a punts d¡¯amena?a¡±, expliquen en el seu estudi.

¡°El que aquest treball ens mostra ¨¦s que els humans estem assaltant el planeta¡±, resumeix David Nogu¨¦s-Bravo, especialista en macroecologia de la Universitat de Copenhaguen. Nogu¨¦s-Bravo, que no ha participat en l¡¯estudi, assegura que els impactes humans en la naturalesa es poden representar com un remol¨ª que engoleix la diversitat de formes del planeta. ¡°Aquest v¨°rtex est¨¤ constitu?t per tres nodes: poder, menjar i diners. La capacitat de la nostra esp¨¨cie per succionar energia i recursos al planeta ¨¦s gaireb¨¦ il¡¤limitada i ¨¦s el que est¨¤ provocant la sisena extinci¨® massiva de la hist¨°ria del planeta¡±, denuncia aquest ec¨°leg.

Des de la seva perspectiva, tant l¡¯enfocament com els resultats s¨®n molt pertinents perqu¨¨ posen en relaci¨® les p¨¨rdues de biodiversitat, principalment en pa?sos en vies de desenvolupament als tr¨°pics, amb els fluxos de demanda que s¡¯originen als pa?sos m¨¦s rics i industrialitzats del planeta.

"Els humans estem assaltant el planeta. La capacitat de la nostra esp¨¨cie per succionar energia i recursos al planeta ¨¦s gaireb¨¦ il¡¤limitada", resumeix Nogu¨¦s-Bravo

¡°Els humans estem assaltant el planeta. La capacitat de la nostra esp¨¨cie per succionar energia i recursos al planeta ¨¦s gaireb¨¦ il¡¤limitada¡±, resumeix Nogu¨¦s-Bravo.

¡°El planeta sencer s¡¯ha convertit en una granja, tot est¨¤ al servei de proveir m¨¦s i m¨¦s b¨¦ns¡±, critica Juan Carlos del Olmo, secretari general a Espanya de l¡¯organitzaci¨® conservacionista WWF. ¡°El vector de destrucci¨® de biodiversitat m¨¦s gran ¨¦s la producci¨® d¡¯aliments a una escala brutal¡±, assenyala Del Olmo. Per exemple, els autors de l¡¯estudi assenyalen la seva sorpresa en comprovar que el principal focus d¡¯amena?a als tresors naturals del Brasil no es dona a l¡¯Amazones. ¡°Malgrat la gran atenci¨® que es dona a la selva amaz¨°nica, l¡¯empremta nord-americana al Brasil ¨¦s m¨¦s gran al sud, a l¡¯altipl¨¤ brasiler, on es practica l¡¯agricultura i la ramaderia extensives¡±, ressalta el treball.

¡°I l¡¯empremta ecol¨°gica no para de cr¨¦ixer¡±, afegeix Del Olmo, ¡°per¨° reduir aquesta empremta no ¨¦s f¨¤cil; no podem fomentar un consum responsable si despr¨¦s llencem el 25% del que es produeix¡±. Com canviem la influ¨¨ncia negativa d¡¯aquests fluxos? ¡°Amb aquest enfocament, de l¡¯empremta de dalt a baix, examinem totes les esp¨¨cies amena?ades i l¡¯activitat econ¨°mica en conjunt, per la qual cosa pot ser dif¨ªcil treure vincles clars de consum, comer? i impacte¡±, reconeix a Materia un dels autors de l¡¯estudi, Keiichiro Kanemoto, de la Universitat de Shinshu.

¡°Hem de mirar d¡¯on importem i on s¨®n les esp¨¨cies amena?ades. El nostre mapa pot ajudar les empreses a fer una selecci¨® acurada de les seves entrades i alleujar aix¨ª els impactes en la biodiversitat¡±, explica Kanemoto. Segons aquest investigador, si les empreses proporcionen informaci¨® en els seus productes sobre les amenaces a esp¨¨cies en les cadenes de subministrament, els consumidors poden triar productes favorables a la biodiversitat en la seva vida di¨¤ria.

Les maduixes que ofeguen el linx

"El planeta sencer s'ha convertit en una granja, tot est¨¤ al servei de proveir m¨¦s i m¨¦s b¨¦ns", critica Juan Carlos del Olmo

¡°Esperem que les companyies comparin els nostres mapes i els seus llocs d¡¯adquisici¨® i despr¨¦s reconsiderin les seves cadenes de subministrament, i treballar amb ells per comen?ar a prendre mesures reals¡±, assegura Kanemoto. En aquest sentit, Del Olmo explica que el treball de WWF se centra precisament en aquest focus des de fa temps: aconseguir que tots els subjectes de la cadena coneguin l¡¯impacte en la biodiversitat perqu¨¨ ind¨²stria, prove?dors i consumidors evitin els b¨¦ns que m¨¦s mal fan en l¡¯origen. Quin caf¨¨ posa en risc la mona aranya, com amena?a l¡¯oli de palma l¡¯orangutan a Indon¨¨sia.

¡°El planeta sencer s¡¯ha convertit en una granja, tot est¨¤ al servei de proveir m¨¦s i m¨¦s b¨¦ns¡±, critica Juan Carlos del Olmo

L¡¯estudi de Kanemoto ressalta com a inesperada l¡¯aparici¨® d¡¯Espanya com una regi¨® amb grans problemes de biodiversitat per culpa del consum de b¨¦ns fora de les seves fronteres. Assenyalen espec¨ªficament el linx, que regna a Do?ana, i que va arribar a ser el fel¨ª m¨¦s amena?at de la Terra entre altres motius per la p¨¨rdua d¡¯h¨¤bitat. ¡°Des del punt de vista de la biodiversitat, Espanya ¨¦s el Borneo d¡¯Europa. En les grans esp¨¨cies s¡¯est¨¤ lluitant, per¨° la biodiversitat petita, amfibis, aus i peixos, est¨¤ desapareixent a una velocitat bestial¡±, lamenta Del Olmo.

El responsable de WWF a Espanya posa com a exemple les maduixes: l¡¯aigua que donava beure a la maresma de Do?ana s¡¯usa en els milers d¡¯hect¨¤rees de cultiu de maduixes i maduixots. En aquesta ¨¤rea es produeixen el 60% de les de tot el pa¨ªs, i la meitat de l¡¯aigua que s¡¯usa ve de pous il¡¤legals que assequen l¡¯entorn. ¡°L¡¯¨²s brutal de l¡¯aigua i del territori, l¡¯impacte de l¡¯agricultura per exportar productes a tothom, deixa els aq¨¹¨ªfers secs. No ho percebem, per¨° l¡¯impacte ¨¦s bestial¡±, afirma Del Olmo. I afegeix: ¡°Per aix¨° diem a les grans superf¨ªcies: no compris a qui fa servir pous il¡¤legals i est¨¤ destruint la biodiversitat. Premia el qui ho fa b¨¦¡±.