Legalitat i legitimitat

Recopilem les dades fonamentals del cas, perqu¨¨ pot ser que, distrets per les festes que avui conclouen, alguns lectors n¡¯hagin perdut el fil

Resulta que, fa una mica m¨¦s d¡¯un any i en el curs d¡¯un debat en el ple de l¡¯Ajuntament de Vic, el regidor per la CUP Joan Coma Roura va fer una intervenci¨® defensant el dret democr¨¤tic a la desobedi¨¨ncia contra lleis o sent¨¨ncies que es considerin injustes; i, a prop¨°sit del proc¨¦s independentista catal¨¤ i del marc jur¨ªdic espanyol, va apel¡¤lar a l¡¯expressi¨® col¡¤loquial segons la qual ¡°no es poden fer truites sense trencar els ous¡±. No hi va haver cap ofensa per a ning¨², cap amena?a violenta, cap sortida de to. De fet, ni tan sols va ser una intervenci¨® singular, perqu¨¨ representants consistorials de la CUP van dir coses semblants en molts altres plens, arran de la declaraci¨® del Parlament del 9-N del 2015.

La singularitat la va posar Josep Anglada i Rius, el conegut ultradret¨¤ que ¨¦s tamb¨¦ regidor de Vic i es va apressar a presentar una den¨²ncia contra Coma. Sens dubte el fundador de Plataforma per Catalunya ¨Cavui expulsat d¡¯aquesta i l¨ªder del partit bipersonal Som Identitaris¨C va aprendre amor per la Constituci¨® del 1978 i respecte per la llei quan militava a Fuerza Nueva, i organitzava peregrinacions al Valle de los Ca¨ªdos, figurava en candidatures afavorides per Blas Pi?ar i tenia com a company d¡¯armes Miguel Bernad, el posterior capitost de Manos Limpias. Que Anglada va ser un alumne avantatjat en aix¨° de respectar escrupolosament la llei ho demostra amb escreix el seu curr¨ªculum judicial, que acumula den¨²ncies i condemnes fins i tot per conduir borratxo.

De qualsevol manera, el notable de l¡¯assumpte no ¨¦s que Anglada sigui Anglada, sin¨® que un fiscal ¨Cun funcionari p¨²blic a qui se suposa lliure de biaixos ideol¨°gics¨C admet¨¦s la seva iniciativa i decid¨ªs imputar Coma per ¡°incitaci¨® a la sedici¨®¡±. La s¨¨rie de fets xocants puja un altre esgla¨® quan resulta que un delicte d¡¯opini¨® eventual sense cap vincle violent ¨¦s compet¨¨ncia de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. S¨ª, de la filla i hereva del Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic franquista; d¡¯un ¨°rgan jurisdiccional d¡¯excepci¨® que, si va tenir alguna ra¨® de ser durant les d¨¨cades del terrorisme etarra, avui dia no la t¨¦. Una Audi¨¨ncia que ja el 2004, quan va ordenar detenir aparatosament, sota l¡¯acusaci¨® d¡¯amenaces terroristes, una criatura pac¨ªfica de 14 anys (?ric Bertran), va mostrar la seva falta de sentit de la mesura i del rid¨ªcul.

I, una vegada el cas Coma a Madrid, a quin magistrat de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional li correspon instruir-lo? Doncs a Ismael Moreno Chamarro, antic inspector de policia a les acaballes del franquisme i els anys m¨¦s aspres de la Transici¨® (1974-83), que en l¡¯¨²ltima data citada va saltar gaireb¨¦ sense soluci¨® de continu?tat de la comissaria a la judicatura. Per descomptat, en abs¨¨ncia de qualsevol autoexamen cr¨ªtic sobre els serveis que havia prestat a un r¨¨gim radicalment antidemocr¨¤tic. Amb aquest historial, i havent estat capa? d¡¯enviar a pres¨® per ¡°enaltiment del terrorisme¡± uns titellaires, ?encara hi ha qui se sorpr¨¨n que, a m¨¦s dels delictes de ¡°rebel¡¤li¨®¡± i de ¡°sedici¨®¡±, el jutge Moreno atribueixi a Joan Coma possibles ¡°delictes contra la forma de govern¡±, un concepte jur¨ªdic del Codi Penal franquista del 1973, inexistent en l¡¯actual? En comptes de sorprendre¡¯s, el que correspon ¨¦s aplaudir la coher¨¨ncia del magistrat.

Tot el recorregut del cas Coma fins ara (el denunciant Anglada, el fiscal, l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, el jutge Moreno¡­) supura aquest franquisme trivial, quotidi¨¤, que segueix amarant tantes institucions espanyoles des de fa quatre d¨¨cades. El mateix en virtut del qual ¨Csegons denunciava el col¡¤lega Borja de Riquer a La Vanguardia el dijous de la setmana passada¨C els retrats dels quatre presidents de les Corts franquistes, servils lacais del d¨¨spota d¡¯El Pardo, romanen penjats en un sal¨® del Congr¨¦s dels Diputats, com si mereixessin algun respecte de la democr¨¤cia, algun homenatge, algun reconeixement¡­

Amb aix¨°, no estic dient ¨CD¨¦u me¡¯n guard!¨C que, en tots els tr¨¤mits de la imputaci¨® contra Coma, incloent-hi la seva conducci¨® emmanillat davant el jutge i el conscienci¨®s interrogatori d¡¯aquest sobre ous i truites, no s¡¯hagin seguit els procediments legals m¨¦s estrictes. Segur que s¨ª. El que em pregunto ¨¦s si l¡¯actuaci¨® en el cas dels aparells de l¡¯Estat resulta leg¨ªtima per a est¨¤ndards democr¨¤tics m¨ªnimament exigents. I la meva resposta ¨¦s que no.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.