Sense cautela

A Un home que se¡¯n va, el seu llibre anterior, Vicen? Villatoro (Terrassa, 1957) reconstru?a la vida del seu avi patern i intentava explicar-se per qu¨¨ un home de m¨¦s de seixanta anys decidia marxar del seu poble natal, a Andalusia, per comen?ar una nova vida a Terrassa. Era una investigaci¨® hist¨°rica, o una mena de document etnol¨°gic, o una mem¨°ria personal, que es podia llegir tamb¨¦ com l¡¯assaig d¡¯una falsa novel¡¤la: a trav¨¦s d¡¯hip¨°tesis, conjectures i especulacions, a trav¨¦s de documents, fotografies i testimonis, reconstru?a la vida d¡¯una persona per venir a demostrar la pres¨¨ncia del passat en el present i en el futur i la influ¨¨ncia de la hist¨°ria en el comportament hum¨¤. Ara, a El retorn dels Bassat, Villatoro continua explorant l¡¯encreuament dels diversos g¨¨neres de la mateixa f¨®rmula liter¨¤ria, per¨° la mat¨¨ria que aqu¨ª t¨¦ a les mans no pertany a l¡¯¨¤mbit de la seva experi¨¨ncia sin¨® que es centra en les perip¨¨cies vitals d¡¯unes quantes generacions de la fam¨ªlia de Llu¨ªs Bassat Coen, publicista, col¡¤leccionista d¡¯art i dues vegades candidat a la presid¨¨ncia del Bar?a. Al darrere de cada vida an¨°nima s¡¯hi troben aventures extraordin¨¤ries, per¨° si resulta que a m¨¦s a m¨¦s els Bassat s¨®n uns jueus sefardites de Bulg¨¤ria i els Coen uns romaniotes de l¡¯illa grega de Corf¨² ¡ªsi resulta que els avatars de totes dues genealogies resumeixen el dest¨ª d¡¯Europa dels ¨²ltims segles¡ª, si resulta que Albert Cohen i Elias Canetti hi estaven emparentats, no costa gaire entendre la fascinaci¨® que devia sentir Villatoro quan Bassat li va obrir la seva mem¨°ria i va comen?ar a explicar-li la hist¨°ria dels seus avantpassats.

Les perip¨¨cies dels Bassat i els Coen que apareixen en el llibre podrien configurar un mapa complet de tots els arguments narratius que travessen la literatura dels dos ¨²ltims segles ¡ªrepresenten una manera esplendorosa de la voluntat d¡¯existir, d¡¯actuar, de posseir, d¡¯expandir-se i de preservar la mem¨°ria familiar¡ª, els llocs on habiten ¡ªCorf¨², Sal¨°nica, Istanbul, Trieste¡ª formen part de l¡¯imaginari del lector de novel¡¤les, i Villatoro va narrant els fets hist¨°rics, recrea liter¨¤riament personatges i ¨¨poques, i fa incomptables reflexions metanarratives per incorporar al text els detalls del treball d¡¯investigaci¨® realitzat per escriure el llibre.

En un principi, El retorn dels Bassat podria haver sigut un bon exemple de les possibilitats narratives que ofereixen els m¨¨todes de la hist¨°ria oral, o podria haver optat per ser un singular llibre de viatges a la recerca d¡¯una geografia devastada pel pas del temps, la visita a un m¨®n i a una forma de vida desaparegudes, una recapitulaci¨® dels vestigis que queden en la mem¨°ria col¡¤lectiva. O podria haver-se centrat en la narraci¨® de la hist¨°ria d¡¯Europa dels ¨²ltims segles sense deixar de banda els exercicis particulars de superviv¨¨ncia, les an¨¨cdotes i les individualitats dels seus protagonistes secundaris. Tamb¨¦ hauria pogut convertir-se en un relat detectivesc i seguir pistes i fer preguntes als testimonis encara vius per omplir buits i rompre silencis. El retorn dels Bassat hauria pogut ser tot aix¨° i tenir un car¨¤cter molt s¨°lid, i aleshores el lector agrairia la sort d¡¯haver-se endinsat en l¡¯epopeia dels Bassat i dels Coen, per¨° ho impedeix que Villatoro ¡ªun gat vell de la literatura que sent el desig de continuar escrivint i narrar alguna cosa que necessita narrar¡ª desconegui que la pressa ¨¦s el principal enemic de l¡¯amor a l¡¯escriptura.

Tal com passava amb la riquesa argumental de Un home que se¡¯n va, El retorn dels Bassat tampoc acaba de funcionar perqu¨¨ s¡¯encalla i no avan?a i dona massa voltes, perqu¨¨ no hi ha cap feina de selecci¨® de les an¨¨cdotes, perqu¨¨ al cap i a la fi el lector es cansa de topar amb tan poca disciplina estil¨ªstica, amb tan poca cautela a l¡¯hora d¡¯escollir les paraules m¨¦s escaients, amb tantes frases de ritme feixuc, amb tantes repeticions, amb tantes banalitats disfressades d¡¯opinions contundents sobre la Vida i el Dest¨ª. I ¨¦s una ll¨¤stima que aix¨° sigui aix¨ª perqu¨¨ la mat¨¨ria que conforma El retorn dels Bassat hauria pogut convertir-lo en un llibre intemporal sobre com s¡¯escriu una hist¨°ria verdadera, ple d¡¯emocions vitals i d¡¯idees complexes, tan am¨¨ i sofisticat, actiu i decidit com les fam¨ªlies que l¡¯inspiren.