Cinc anys sense parcs e¨°lics minen els objectius de la Generalitat

Catalunya acaba un any m¨¦s sense instal¡¤lar nous parcs e¨°lics, una dada que confirma la par¨¤lisi del sector de l¡¯energia e¨°lica, asfixiat per la suspensi¨® de primes a les energies renovables el 2012. Va ser llavors quan es va fer l¡¯¨²ltima inversi¨® significativa del sector, amb la instal¡¤laci¨® de tres megawatts (MW) al parc de Vilob¨ª II, a la prov¨ªncia de Lleida. Empresaris i experts lamenten que la propera inversi¨® no arribar¨¤ fins al 2018. Cinc anys sense nous molins de vent, una realitat que xoca amb els objectius de la Generalitat, que en el Pla d¡¯energia i canvi clim¨¤tic 2012-2020 va estipular que el 2020 l¡¯energia renovable hauria de cobrir el 20% de la demanda el¨¨ctrica.

Pionera fa m¨¦s de trenta anys en la construcci¨® de molins de vent amb la instal¡¤laci¨® del primer aerogenerador a Espanya a Vilopriu (Baix Empord¨¤), Catalunya, amb 45 parcs, ¨¦s ara la sisena comunitat aut¨°noma en la llista dels megawatts instal¡¤lats, amb 1.232 MW, molt lluny dels 5.561 MW de Castella i Lle¨®. L¡¯e¨°lica catalana representa el 5,5% del total de pot¨¨ncia instal¡¤lada a Espanya, que suma 22.990 MW. Jaume Morr¨®n, gerent d¡¯EolicCat, la patronal catalana del sector, assenyala que aquest percentatge ¨¦s molt insuficient, sobretot si es compara el pes de la demanda el¨¨ctrica catalana (19% del total). Aquesta patronal impulsa ara una moci¨® al Parlament, avalada de moment per Junts pel S¨ª, per derogar un decret de la Generalitat i aconseguir que no sigui necessari un concurs p¨²blic per promoure un parc e¨°lic de m¨¦s de 10 megawatts de pot¨¨ncia.

D¡¯acord amb els objectius de la Uni¨® Europea, la Generalitat es va comprometre en un pla a fer que l¡¯energia renovable vagi guanyant terreny en la cobertura de la demanda d¡¯electricitat: el 20% el 2020, el 50% el 2030 i el 100% el 2050. Per complir amb la primera fase, en tres anys s¡¯haurien d¡¯instal¡¤lar a Catalunya 5.153 MW, assegura Francesc Ribera, gerent del Cl¨²ster d¡¯Efici¨¨ncia Energ¨¨tica de Catalunya.

Ribera es mostra positiu perqu¨¨ a Catalunya hi ha recursos e¨°lics i empreses l¨ªders per explotar-los, i considera que l¡¯energia e¨°lica ¨¦s clau per assegurar l¡¯aprovisionament d¡¯energia (el nivell de depend¨¨ncia exterior a Espanya ¨¦s del 77%) i per despla?ar tecnologies m¨¦s cares, com les de combusti¨®, i augmentar aix¨ª la competitivitat. No obstant aix¨°, t¨¦ molt clars els motius de la par¨¤lisi i lamenta la ¡°situaci¨® d'incertesa¡± del sector: en primer lloc, la falta d¡¯incentius per a la instal¡¤laci¨®, i en segon lloc, una regulaci¨® molt estricta que afecta especialment Catalunya.

La principal dificultat per aconseguir els objectius ¨¦s l¡¯eliminaci¨® de les primes per a la inversi¨® en energies renovables. ¡°El Reial decret 1/2012 va paralitzar el desenvolupament del sector e¨°lic tant a Catalunya com a la resta de l¡¯Estat¡±, assegura Ribera, encara que creu que el nou sistema de retribuci¨® mitjan?ant subhastes pot tenir avantatges. No obstant aix¨°, Morr¨®n lamenta que, des del decret, l¡¯incentiu ¨¦s zero, i que les primes mitjan?ant subhastes ara com ara ¡°han anat molt malament¡±, ja que creu que les retribucions s¡¯haurien de fer sobre el preu del quilowatt per hora i no sobre la capacitat de generaci¨®.

A aquest problema se suma una reglamentaci¨® que, a Catalunya, ¨¦s especialment estricta. L¡¯any 2002 es va aprovar l¡¯anomenat Mapa de Recursos E¨°lics de Catalunya, que gaireb¨¦ no s¡¯ha modificat des de llavors i que, sempre que s¡¯ha intentat canviar per permetre l¡¯explotaci¨® de m¨¦s recursos, les demandes de grups ecologistes ho han impedit. El cl¨²ster estima que un 80% d¡¯empla?aments t¨¨cnicament viables, amb un m¨ªnim de 3.200 hores equivalents de funcionament, es van excloure del mapa, ja sigui per l¡¯elevada densitat de poblaci¨®, per la singularitat paisatg¨ªstica o per la pressi¨® de grups ecologistes.

Des de la Generalitat, Assumpta Farran, directora de l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Energia, admet que la situaci¨® de par¨¤lisi l¡¯han causat tant l¡¯Administraci¨® espanyola com la catalana, per¨° argumenta que una regulaci¨® tan estricta responia al boom de les renovables de la d¨¨cada del 2000, quan l¡¯abund¨¤ncia de projectes xocava amb un territori petit, dens i amb molta singularitat paisatg¨ªstica. ¡°Ara la situaci¨® ha canviat, no hi ha tants projectes i per a la propera subhasta, que es preveu que sigui de 3.000 MW, hem de ser atractius i captar la inversi¨®¡±, assegura Farran. Per fer-ho, insisteix, cal obrir el debat per arribar a un consens sobre l¡¯¨²s del territori: cada megawatt implica una ocupaci¨® territorial de la mida d¡¯un camp de futbol. ¡°Catalunya ha escollit que el 2050 les renovables cobreixin el 100% de la demanda energ¨¨tica, i aix¨° passa per desbloquejar el mapa e¨°lic i tamb¨¦ el fotovoltaic, que nom¨¦s representa un 1,9% del total d¡¯Espanya¡±, recorda Farran.

Jos¨¦ Luis Garc¨ªa, responsable de l¡¯?rea d¡¯Energia de Greenpeace, creu que el problema del mapa ¨¦s ¡°irrellevant¡±, i que el sector e¨°lic ¡°hauria de ser m¨¦s valent i demanar als pol¨ªtics que es desbloquegi la situaci¨® creada per l¡¯actitud del Govern central i de la Generalitat en els ¨²ltims anys en la q¨¹esti¨® de les retribucions¡±. EolicCat, per la seva banda, considera que el mapa est¨¤ obsolet, i que ¡°s¡¯hauria d¡¯estudiar cada proposta d¡¯instal¡¤laci¨® en relaci¨® amb el seu impacte ambiental, com es fa en altres comunitats aut¨°nomes¡±, raona Morr¨®n.

El gerent de la patronal tamb¨¦ es mostra preocupat per les conseq¨¹¨¨ncies que pot tenir la par¨¤lisi del sector e¨°lic en la deslocalitzaci¨® d¡¯empreses i en l¡¯acomiadament de treballadors. Posa com a exemple l¡¯acomiadament de 150 empleats d¡¯Alstom Wind, una empresa que procedia de la cooperativa Ecotecnia i que va ser adquirida per General Electric. El problema afecta el conjunt de l¡¯Estat: segons dades de l¡¯Associaci¨® Empresarial El¨¨ctrica, dels 48.000 treballadors que hi havia al sector el 2008 s¡¯ha passat a 27.000 el 2015. ¡°Si no hi ha inversi¨®, la gent marxar¨¤¡±, conclou Morr¨®n.