La pantalla plana

Amb totes les seves imperfeccions, la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals ha ocupat una posici¨® central en la societat catalana dels ¨²ltims trenta anys. Ha fet un servei enorme a la llengua i el model de televisi¨® que va crear i que encara mant¨¦ amb els informatius i amb documentals de creaci¨® pr¨°pia ¨¦s de refer¨¨ncia. La Catalunya d'avui, amb els seus defectes i les seves virtuts, no es podria entendre sense TV3 ni sense Catalunya R¨¤dio. La seva influ¨¨ncia en altres mitjans tamb¨¦ ha estat decisiva.

Tot t¨¦ el seu cicle, per¨°, i, hem de recon¨¨ixer-ho, els mitjans de la Corporaci¨® estan perdent la seva posici¨® central. Uns buscaran les causes en l'eclosi¨® d¡¯internet i en la televisi¨® per fibra i d¡¯altres discutiran el share per la malvada deriva independentista, tot i que aix¨° contrasti amb uns informatius que segueixen sent, malgrat li pesi a alg¨², dels millors que es fan. Busqueu, compareu i etc¨¨tera, que la cosa no va per aqu¨ª.

Els mals solen estar dins. La Corporaci¨® ha sofert un efecte paral¡¤lel al que estan patint els diversos governs de la Generalitat, excepte rar¨ªssimes excepcions temporals: el despla?ament continuat de la cultura, la imper¨ªcia a l'hora de gestionar-la i la falta de confian?a en el sector. La posici¨® central de la cultura en el catalanisme ¨¦s avui un record lluny¨¤, i pot ser que el poc pes de la cultura no faci inviable un govern, per¨° la falta d'atenci¨® i de reflexi¨® en aquest camp minen el nucli dur de la Corporaci¨®. Allunyar la cultura anul¡¤la la reflexi¨® intel¡¤lectual i la capacitat d'innovaci¨® i d'anticipaci¨®. Mentre ho escric m'adono que s¨®n paraules excessives per al moment que viu una Corporaci¨® que, d¡¯acord amb els resultats dels ¨²ltims anys, es mostra incapa? de pensar.

La prova m¨¦s evident d'aix¨° ¨¦s la reducci¨® d'espais dedicats a pensar, a llegir, a debatre o a informar sobre cultura. Pensar-la i pensar com es comunica no s¨®n tasques f¨¤cils. ?s obvi que no es pot demanar a TV3 el que es demana a la BBC o a Catalunya R¨¤dio que tingui una France Culture. A m¨¦s, la dimissi¨® de la Corporaci¨® es produeix en el marc d'una dimissi¨® general de les cadenes p¨²bliques i de desistiment de les privades. Queden alguns reductes a Radio 3 per¨° s¨®n excepcions que confirmen la regla.

Que sigui general no pot ser excusa. TV3 i Catalunya R¨¤dio han relegat la cultura a l'¨²ltim lloc de les seves preocupacions i avui aquests espais s¨®n gaireb¨¦ irrecuperables. Hem escoltat a Catalunya R¨¤dio programes d'autoajuda, de sexe tronat. Hem arribat a veure programes a TV3 que, per a vergonya de tothom, gasten el seu temps en partits de futbol sense imatges o en tert¨²lies sobre serials. Es pot fer m¨¦s el rid¨ªcul, per¨° cal recon¨¨ixer que el llist¨® est¨¤ alt. Com es diu al meu poble, treballant, treballant, hem perdut l'ofici.

Mentre s'ha consolidat un programa sobre castells ¨Cres en contra dels castells¨C s'ha redu?t el de llibres fins a convertir-lo en una caricatura. Han anul¡¤lat el 33 per endossar-nos futbol quan ja tenim un canal dedicat a esports, al qual cal afegir un ter? del 3/24. A l'hora que a RNE fan El ojo cr¨ªtico a Catalunya R¨¤dio, Messi o l¡¯Espanyol. Si ja no esperem programes, quins podcasts ens baixarem? Quina cobertura a¨¨ria donen aquests mitjans a la ind¨²stria cultural del pa¨ªs? La caricatura ¨¦s completa veient com la ind¨²stria cultural es va enganxar com una paparra a la Corporaci¨® per poder sobreviure. La perversi¨® total: la quantitat de novel¡¤les que han hagut de suplicar els editors als presentadors¡­

Fa por comprovar que quan un premi Nobel arriba a Catalunya, el temps que se li pot destinar en un programa de llibres no passa de sis minuts. Parlo d'humanitats o d'art, per¨° podria parlar de ci¨¨ncia. No vull fer c¨¤lculs de les hores que inverteix TV3 en la renovaci¨® de qualsevol futbolista. Nom¨¦s s¨¦ que se'ns menjar¨¤ la ronya.

No hi ha audi¨¨ncia, s'excusen, mentre la van perdent. Creeu-la, que per aix¨° volem defensar els mitjans p¨²blics, perqu¨¨ no ens donin les mateixes farinetes que les cadenes privades. Respecteu una mica m¨¦s la cultura que us ha fet possibles, que, a m¨¦s, ser¨¤ l'¨²nica que us acompanyar¨¤ i us defensar¨¤. L'¨²nica que us reconeixer¨¤ els m¨¨rits. Qui m¨¦s us els reconeixer¨¤? L¡¯entrenador del Bar?a? Segur, ¨¦s clar¨ªssim.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.