L¡¯ala socialdem¨°crata presentar¨¤ batalla en l¡¯assemblea de Ciutadans

Ciutadans celebrar¨¤ el seu congr¨¦s el cap de setmana del 4 i 5 de febrer possiblement ja amb Albert Rivera, que concorre a les prim¨¤ries una setmana abans, revalidat en el c¨¤rrec de president. Per¨° la IV Assemblea, que aix¨ª es denomina el conclave, no es preveu tan tranquil¡¤la com podria suposar. La reuni¨® preveu debatre tres documents ¨Cel de l'ideari, el d'Estatuts i el d'estrat¨¨gia pol¨ªtica¨C i des de les 700 agrupacions de la formaci¨® s'han presentat 900 esmenes. Catalunya no ha estat aliena a aquests moviments i almenys una vintena de les seves 104 associacions territorials han subscrit una esmena a la totalitat contra el projecte d'ideari que exclou que el partit es va nodrir del socialisme democr¨¤tic.

El nou document de valors ¨¦s d'un parell de folis i substitueix el del 2007, que es va ratificar el 2011. El text original situava que Ciutadans va n¨¦ixer com una reacci¨® per ocupar el "buit" de l'espai del centre-esquerra no nacionalista a Catalunya, que va beure del liberalisme-progressista i del socialisme democr¨¤tic. No nom¨¦s aix¨°: feia una clara exposici¨® de defensa de l'Estat del benestar perqu¨¨ garant¨ªs la igualtat d'oportunitats dels ciutadans i que evit¨¦s l'exclusi¨® social i aconsegu¨ªs la integraci¨® dels immigrants. Tot aix¨° ha caigut de la pon¨¨ncia: no es contextualitza l'origen del partit i, en canvi, s'apel¡¤la a la Il¡¤lustraci¨®, a la Constituci¨® nord-americana, a la Revoluci¨® Francesa i al liberalisme emanat de les Corts de Cadis. I l'esment a?l'Estat del benestar s'ha suprimit en benefici d'una "societat de benestar" i que seran els poders p¨²blics els que hauran de garantir aquests drets socials.

La modificaci¨® de l'ideari no ha agradat a una part considerable de les agrupacions de Catalunya, ?que han subscrit una esmena a la totalitat del text que recupera part dels principis fixats en l'ideari del 2006 rescatant el principi del socialisme democr¨¤tic, defensant els drets socials i?l'Estat del benestar i apostant per una "economia social" al servei d'una "societat cohesionada" a trav¨¦s de mecanismes tributaris que permetin el repartiment de la riquesa. No diu res, no obstant aix¨°, de l'origen catal¨¤ del partit.

Hi ha molta gent que es considera socialdem¨°crata a qui aquest canvi no ha agradat gens¡±, assenyalen membres del sector socialdem¨°crata

Fran Herv¨ªas, secretari d'organitzaci¨® de C's,? ha afirmat que el debat "fort" sobre si s'ha de mantenir la refer¨¨ncia a la socialdemocr¨¤cia se circumscriu ¨²nicament a Catalunya, concretament a un sector d'unes "cinquanta persones", principalment de la comarca del Baix Llobregat i que a la resta d'Espanya el "soroll ¨¦s m¨ªnim". No obstant aix¨°, fonts d'aquest sector no ho consideren exactament aix¨ª: asseguren que 40 agrupacions m¨¦s de la resta d'Espanya, 13 d'elles a Madrid, han signat la pon¨¨ncia.

Les agrupacions catalanes estan disseminades en diferents comarques. El Baix Llobregat (Viladecans, Vallirana, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat-Molins de Rei, Sant Vicen? dels Horts-Pallej¨¤, Sant Boi); el Barcelon¨¨s (les agrupacions de Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Antoni, de Barcelona i Sant Adri¨¤ de Bes¨°s); la Selva (Blanes), el Baix Camp (Reus, Cambrils); el Vall¨¨s Oriental (Cardedeu); el Segri¨¤ (Lleida); el Maresme (Matar¨®, Premi¨¤ de Mar) i el Vall¨¨s Occidental (Barber¨¤ del Vall¨¨s, Sant Cugat del Vall¨¨s-Valldoreix). A aquesta ¨²ltima agrupaci¨® pertanyen Jos¨¦ Mar¨ªa Espejo-Saavedra, vicepresident del Parlament, i i el subsecretari del partit, Jos¨¦ Manuel Villegas.

El debat es concentra b¨¤sicament al Baix Llobregat. A la resta d¡¯Espanya el soroll ¨¦s m¨ªnim¡±, diu Fran Herv¨ªas, secretari d¡¯organitzaci¨® de Ciutadans

Membres del sector socialdem¨°crata, que no estan constitu?ts en corrent, van lamentar aquest dimecres que Herv¨ªas parl¨¦s de "soroll" i van assenyalar que expressar-se en aquests termes suposa desqualificar la feina feta per la milit¨¤ncia. "Hi ha un profund debat intern sobre la posici¨® ideol¨°gica de Ciutadans", van assenyalar a Europa Press. Altres fonts del grup sostenen que el partit no ¨¦s que estigui virant, sin¨® que est¨¤ buscant un "forat alternatiu en el bipartidisme" i intueixen que esmenar el socialisme democr¨¤tic ¨¦s "contraproduent".

"Estem restant. Hi ha molta gent que es considera socialdem¨°crata a qui aquest canvi no ha agradat gens", sostenen. El principal focus d'oposici¨® al text est¨¤ concentrat a Catalunya. I aix¨° s'explica per l'origen del partit, que es va nodrir en els seus or¨ªgens per persones desencantades amb el PSC, que van acusar d'abra?ar el nacionalisme durant l'¨¨poca de la redacci¨® de l'Estatut. De fet, el conflicte sobre aquesta pon¨¨ncia ja es va debatre al desembre en el Consell General del partit, integrat nom¨¦s per catalans. L'esmena al text va perdre per tres vots i es va corregir al final suprimint una coma perqu¨¨ el partit es defin¨ªs com a "liberal progressista".

In¨¦s Arrimadas, l¨ªder del partit a Catalunya, al¡¤lega que la pon¨¨ncia no ¨¦s definitiva: la seva tesi ¨¦s que no es va dir mai en l'ideari original que Ciutadans fos socialdem¨°crata, sin¨® que bevia d'aquesta ideologia. Herv¨ªas va explicar aquest dimecres que del total d'esmenes se seleccionaran 20 per document i s'escolliran 15 m¨¦s d'entre les m¨¦s votades. D'aquesta manera, s¨®n 75 les que finalment es debatran i votaran en l'assemblea. El partit t¨¦ 30.000 afiliats i els compromissaris es trien en funci¨® del nombre que tingui cada comunitat. Amb l'expansi¨® del partit, Catalunya ha perdut pes. ?s la quarta comunitat que aporta delegats (53). La primera ¨¦s Madrid (92), la segona ¨¦s Andalusia (77) i la tercera, Val¨¨ncia (69).