David Bowie, el mite que tamb¨¦ va saber morir

Amb els anys que hauria fet diumenge passat, seixanta-nou, no hi havia ning¨² a la sala. Amb deu menys, tampoc, nom¨¦s un heroi va al nostre pa¨ªs a un concert de pop-rock amb gaireb¨¦ sis d¨¨cades a les articulacions. De m¨¦s de cinquanta s¨ª que se¡¯n veien, que, o b¨¦ llu?en l¡¯expressi¨® de turistes fora de temporada o d¡¯exmilitants de la nit que desitjaven restablir ponts amb un passat m¨¦s o menys lluny¨¤. Els altres, la immensa majoria, estaven entre els trenta llargs i els quaranta no gaire, nens o nadons quan Bowie ja era una estrella. Els menors de 30 eren una an¨¨cdota i els menors de 20 una irrealitat. S¨ª, fa un any que David Bowie ha mort, per¨° en realitat nom¨¦s ha mort per a aquells que ja senten la punci¨®, lleu o aguda, de fer-se grans. Els altres, els joves, estan per altres coses. Com toca.

Dimarts. Nom¨¦s tenen de bo que el dilluns ja ha mort. L'any passat el concert de tribut a Bowie va caure en dissabte i la resposta emocional fruit de la consternaci¨® per una defunci¨® insospitada i recent va omplir Razzmatazz. Aquesta vegada no es va aconseguir, encara que per ser dimarts l'entrada va ser d'all¨° m¨¦s merit¨°ria. Tant o m¨¦s que la capacitat de mobilitzaci¨® dels m¨²sics, disposats a il¡¤lusionar-se sempre que hi hagi alg¨² davant per escoltar-los. I si, a m¨¦s, hi ha una causa ben¨¨fica que no ¨¦s el capritx que desgrava d'algun pijo, en aquest cas, el suport a les fam¨ªlies amb nens malalts de c¨¤ncer, encara millor. Problema, que hi ha tanta bona voluntat que la llista d'artistes va ser m¨¦s llarga que un any sense Bowie, m¨¦s de vint-i-tres grups o solistes que van posar a prova l'efic¨¤cia de l'equip d'escenari de Razzmatazz, que va haver de fer canvis de backline a la velocitat del Major Tom. Aix¨° durant m¨¦s de quatre hores.

I en una nit desangelada de dimarts, diverses generacions van tornar a manifestar que s'estan quedant ¨°rfenes. I com els mateixos anys, la cosa nom¨¦s pot empitjorar, perqu¨¨ el rock ja ¨¦s un avi i les seves estrelles es tenyeixen els cabells fa molts anys. I ¨¦s un avi malgrat desc¨¤rregues furibundes com la de Seward, gaireb¨¦ l'¨²nic grup participant en la vetllada que va escollir una can?¨® recent, Sue, de l'¨²ltim disc del Duc, a la qual a m¨¦s va aplicar un categ¨°ric tractament de xoc lliure molt propi del pols sismogr¨¤fic de la banda. Ells, els Seward, i la meticulositat amb la qual Minova van refer el Let¡¯s dance, una altra pe?a que va escapar-se del can?oner dels anys setanta, majoritari en el repertori, van ser dos dels moments destacables d'una nit en si mateixa destacable.

Si s'ha de parlar d'instants impactants, per¨°, cal evocar l'exposici¨® de la portaveu de l¡¯AFANOC, l'associaci¨® de suport a fam¨ªlies de nens malalts de c¨¤ncer destinat¨¤ria de la recaptaci¨®. En qualsevol concert ben¨¨fic se sap que els parlaments solidaris suposen un abrupte canvi de registre que fa desconnectar l'audi¨¨ncia, que respon amb un somriure rutinari i la mirada a Conca. Aquesta vegada, sigui per la por que transmet la malaltia en si mateixa, sigui perqu¨¨ no es pot imaginar res m¨¦s injust que criatures amb c¨¤ncer o perqu¨¨ el c¨¤ncer va ser qui es va endur un Bowie que va demostrar la possibilitat de perdre amb dignitat contra la malaltia, el p¨²blic va escoltar el parlament gaireb¨¦ penedit, com si nom¨¦s el seu silenci pogu¨¦s curar. A Bowie li hauria agradat.