¡®La La Land¡¯, est¨¨tica brillant, lirisme cre?ble

No existeixen les mitges tintes entre la cinef¨ªlia sobre el g¨¨nere musical. O senten un amor incondicional cap a l'expressi¨® dels sentiments mitjan?ant el ball, les can?ons i la m¨²sica o els provoca for?a mandra i fins i tot animadversi¨®. No ha estat mai el meu g¨¨nere preferit i hi ha ¨¨poques en qu¨¨ va gaudir d'una esplendor molt promocionada a Hollywood que em carreguen. D'acord en algunes evid¨¨ncies: ¨¦s fant¨¤stic veure ballar el dandi Fred Astaire, quines cames tan meravelloses les de la sensual Cyd Charisse, i ¨¦s impossible no emocionar-se assistint a la inigualable explosi¨® d'alegria de l'enamorat Gene Kelly cantant i ballant sota la pluja. Tamb¨¦ em diverteix molt La leyenda de la ciudad sin nombre?i sento la proximitat de les ll¨¤grimes i emoci¨® duradora cada vegada que aquest borratxo sense estrella que l'empari, aquest personatge tragic¨°mic que interpreta d'una manera commovedora el gran Lee Marvin, murmura amb veu d'aiguardent i expressi¨® desolada l'estat de la seva ¨¤nima en la preciosa Estrella errante, o quan constato l'aud¨¤cia, la sordidesa i la intel¡¤lig¨¨ncia de Pennies from heaven,?el musical m¨¦s tr¨¤gic i injustament male?t de la hist¨°ria del cinema.

Encara que Whiplash, anterior pel¡¤l¨ªcula del director Damien Chazelle, que explicava la tortuosa relaci¨® entre un desp¨°tic professor de jazz i un alumne que vol ser bateria, tingu¨¦s un punt original i pertorbador, tampoc em moro d'¨¤nsia per veure el seu musical La La Land. Tamb¨¦ m'han explicat que li han concedit infinits Globus d'Or i que la cr¨ªtica s'hi ha recreat, raons molt insuficients perqu¨¨ m'apropi amb ganes a un musical.

La primera i espectacular seq¨¹¨¨ncia fa que m'oblidi dels meus prejudicis. Es produeix una explosi¨® de vitalitat terap¨¨utica, c¨¤ntics i balls tan contagiosos com ben filmats entre els atabalats conductors que s'apleguen en l'emb¨²s matinal en una ronda que envolta Los Angeles. ?s el brillant preludi d'una hist¨°ria d'amor ben explicada, juganera i c¨¤lida durant bona part del film, finalment trist (cal tenir valentia i determinaci¨® per aconseguir que Hollywood et consenteixi un desenlla? amarg en un musical), d'un romanticisme cre?ble, gens embafador.

Els personatges no s¨®n un prodigi d'originalitat. Ella, una fatigada aspirant a actriu que ja no suporta m¨¦s el rebuig, les inservibles proves, els dubtes sobre el propi talent, a punt de llan?ar la tovallola. Ell, un pianista de jazz que es rebel¡¤la contra el fet que aquesta m¨²sica captivadora est¨¤ agonitzant i que s'ha de corrompre o banalitzar per aconseguir nous p¨²blics, obsessionat a crear un temple on sobrevisqui l'esperit de Bill Evans, de Monk, de l'art que va alimentar els cl¨¤ssics.

L'arrencada i l'on¨ªric tancament s¨®n antol¨°gics. Al seu costat, el centre decau, ja he estat testimoni altres vegades d'hist¨°ries similars, per¨° tamb¨¦ ¨¦s audible i visible. Hi ha m¨²ltiples homenatges, fins i tot un de massa llarg a l'insuportable James Dean a?Rebel sense causa. Ryan Gosling, l'home que les enamora a totes, especialista en caigudes d'ulls i coqueteria casual, actor que em carrega una miqueta (excepte a?Drive) atorga credibilitat i encant al seu personatge. Emma Stone no ¨¦s guapa, per¨° s¨ª bona actriu. I pot ser sexi. I a m¨¦s, canten i ballen tots dos m¨¦s que acceptablement. Als actors i actrius nord-americans de tota la vida, els directors els poden demanar el que vulguin. Segur que ho fan b¨¦.