El treball en el capitalisme digital

Un dels ¨²ltims informes de l¡¯Administraci¨® Obama ha estat el dedicat als impactes de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial en l¡¯economia i en la mateixa concepci¨® del treball. Se suma a molts altres que des d¡¯organismes multilaterals (OCDE, FMI, OIT, etc¨¨tera) s¡¯han fet sobre la incertesa que envolta molts llocs de treball, avui amena?ats per la creixent automatitzaci¨® i digitalitzaci¨® de processos productius, relacions d¡¯intercanvi i serveis de tot tipus. Els temors i dubtes que tot aix¨° planteja han estat ben aprofitats per Trump en la seva campanya. Tenim abundants exemples hist¨°rics sobre els efectes que qualsevol canvi tecnol¨°gic important genera en l¡¯anomenat mercat de treball. En alguns casos el canvi tecnol¨°gic afavoreix els qui tenen menys nivell educatiu i menys habilitats, mentre que altres vegades, com ara, sembla succeir el contrari.

Com subratlla l¡¯informe esmentat, el maquinisme del segle XIX va propiciar m¨¦s productivitat dels treballadors amb menys capacitats. Ho va fer propiciant que tasques abans nom¨¦s accessibles a artesans molt dotats i experimentats fos possible dur-les a terme per m¨¤quines que els substitu?en i multiplicaven la seva productivitat. M¨¤quines que, a m¨¦s podien ser manejades per operaris menys h¨¤bils i experimentats.

El que ara passa ¨¦s, en part, el contrari. La revoluci¨® tecnol¨°gica actual est¨¤ m¨¦s esbiaixada a favor dels qui tenen m¨¦s capacitats cognitives i que millor es manegen en entorns digitals. En efecte, les tasques m¨¦s rutin¨¤ries s¨®n m¨¦s f¨¤cils de programar i deixen poc espai a molts treballadors que ocupaven aquestes posicions. Mentre que aquells m¨¦s creatius i capa?os de replantejar-se processos poden veure¡¯s afavorits. Els m¨¦s formats incrementen el seu avantatge i aquells que ja ocupaven les posicions pitjor retribu?des en surten perjudicats. La desigualtat augmenta, ja que la distribuci¨® de costos i beneficis dels efectes que genera el canvi digital no es produeix de manera equitativa.

Quants llocs de treball poden desapar¨¨ixer? Com gaireb¨¦ sempre, les previsions van del pessimisme m¨¦s negre a l¡¯optimisme m¨¦s ingenu. No ¨¦s f¨¤cil encertar, ja que no parlem de canvis en un determinat proc¨¦s productiu, sin¨® d¡¯un conjunt de transformacions tecnol¨°giques que van des de la comunicaci¨® personal al funcionament de la llar, passant pel consum, les transaccions financeres, el transport o la seguretat a les ciutats. Tampoc ¨¦s clar si el que resulta afectat s¨®n tasques concretes (com transmetre informaci¨® i coneixement als alumnes, per exemple), o la mateixa ocupaci¨® en el seu conjunt (ser professor).

L¡¯automatitzaci¨® requereix partir de pautes per poder generar sup¨°sits d¡¯acci¨® futura, i pot no ser capa? de substituir la intel¡¤lig¨¨ncia social, la creativitat i la capacitat de judici que moltes professions o tasques requereixen. Per¨° aquest tipus de qualitats no s¨®n necess¨¤ries en qualsevol tipus de treball.

A m¨¦s, veiem que el taylorisme, abans centrat en processos productius, ha irromput amb for?a en el sector serveis de la m¨¤ del canvi digital. Empreses com Amazon controlen amb algorismes les tasques d¡¯emmagatzematge i distribuci¨® dels seus treballadors. Altres, com Uber, monitoren per complet l¡¯acompliment de la tasca dels seus treballadors ¡°aut¨°noms¡±. I aquest nivell d¡¯automatitzaci¨® i de control afavoreix a m¨¦s que puguin ser f¨¤cilment substitu?ts o que aquestes tasques es puguin externalitzar a empreses que disposin de persones m¨¦s mal retribu?des o amb menys costos socials, de manera que s¡¯afavoreix aix¨ª la precaritzaci¨® general de molts llocs de treball.

En un mateix lloc de treball poden coexistir persones amb situacions de salari i ocupaci¨® molt diferents, sigui de manera permanent o estacional. Entrem, doncs, en situacions h¨ªbrides d¡¯ocupaci¨® en les quals es donen asimetries molt importants de poder, d¡¯acc¨¦s a la informaci¨® i de condicions laborals. Per¨° tot aix¨° no ¨¦s irremeiable. La tecnologia pot i ha de ser governada i polititzada, tot decidint com es reparteixen costos i beneficis i com som capa?os de compensar i afavorir les transicions dels socialment m¨¦s afectats. S¡¯exigeixen esfor?os educatius molt significatius i inversions p¨²bliques estrat¨¨gicament dirigides. I sens dubte obliga a replantejar normatives, tasques sindicals i noves capacitats de mobilitzaci¨® col¡¤lectiva en defensa de condicions dignes de treball.