Cinquanta anys del catal¨¤ a l¡¯escola

El 23 de gener de 1967 ¡ªdilluns vinent en far¨¤ doncs cinquanta anys¡ª es va fer p¨²blic un dels documents m¨¦s importants del que m¨¦s endavant es coneixeria com la campanya del Catal¨¤ a l¡¯escola, la m¨¦s important en la defensa de l¡¯¨²s social de la llengua durant el franquisme i que es va anticipar, en les seves demandes, a la petici¨® de l¡¯oficialitat o a la pres¨¨ncia del catal¨¤ als mitjans de comunicaci¨®. La campanya, que agafaria notorietat p¨²blica els anys seg¨¹ents, va acabar portant el catal¨¤ a la llei d¡¯educaci¨® de 1970, que va permetre per primer cop des de la Rep¨²blica ¡ªamb car¨¤cter voluntari, aix¨° s¨ª¡ª l¡¯ensenyament de la llengua al curr¨ªculum oficial.

Aquell 23 de gener es va fer p¨²blica la inst¨¤ncia que donava suport formal i acad¨¨mic a una reivindicaci¨® que fins llavors s¡¯havia limitat als pronunciaments i els prop¨°sits. Reunits el dia 30 de novembre de 1966 a iniciativa de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, representants de les acad¨¨mies de Bones Lletres, de Medicina i Cirurgia i de Belles Arts (segons el secretari general de l¡¯IEC d¡¯aleshores, Ramon Aramon, la resta d¡¯acad¨¨mies no hi van assistir per por) van donar suport un¨¤nime al text presentat per l¡¯IEC a favor de demanar l¡¯ensenyament del catal¨¤. La inst¨¤ncia va ser signada inicialment per sis acad¨¨mies (s¡¯hi van afegir Ci¨¨ncies i Arts i Jurisprud¨¨ncia i Legislaci¨®), i les protestes de molts membres van fer que la secundessin dues m¨¦s fora de signatura, Farm¨¤cia i Ci¨¨ncies Econ¨°miques i Financeres. D¡¯una manera expl¨ªcita, doncs, tota l¡¯oficialitat acad¨¨mica s¡¯afegia a la reivindicaci¨® assajada en mobilitzacions populars anteriors, com ara la campanya de les inst¨¤ncies de 1963, amb firmes il¡¤lustres com Mart¨ª de Riquer, Frederic Mar¨¨s o Agust¨ª Pedro i Pons.

La inst¨¤ncia es va inspirar en la iniciativa de l¡¯Acad¨¨mia de la Llengua Basca, que ja el 15 de novembre de 1966 va adre?ar una carta al ministre d¡¯Educaci¨®, Manuel Lora Tamayo, plantejant-li un seguit de mesures per a l¡¯ensenyament de l¡¯euskera. El text catal¨¤, per b¨¦ que incorria en una apegalosa lloan?a de la cultura espanyola (es diu que la llengua catalana ¡°tanto contribuye al acervo cultural de Espa?a¡±), sol¡¤licita formalment que el govern espanyol accedeixi a l¡¯aspiraci¨® de l¡¯ensenyament del catal¨¤, ¡°manifestado en diferentes ocasiones y con fuerte arraigo popular¡±. I continua amb una exposici¨® de la vig¨¨ncia de la llengua tant en l¡¯¨²s social com en el literari i cient¨ªfic, ¡°por lo cual es inexplicable que la ense?anza de esta lengua [...] no estuviese incluida en los diversos grados de ense?anza del Estado, en las tierras de lengua catalana¡±.

La inst¨¤ncia ¨¦s fruit del brou que actua de placenta d¡¯una conscienciaci¨® que ¨¦s col¡¤lectiva. Pocs dies despr¨¦s, en el ple de la Diputaci¨® de Barcelona del 31 de gener es va aprovar per unanimitat la proposta del president Joaquim Bux¨® de muntar cursos de catal¨¤ a petici¨® dels ajuntaments que aix¨ª ho demanessin, amb taxes de matriculaci¨® redu?des per als alumnes i amb els costos dels materials coberts per les institucions, unes classes que s¡¯haurien de fer a les biblioteques p¨²bliques o en altres depend¨¨ncies de la mateixa Diputaci¨®, incloses les escoles de titularitat municipal. La novetat seria destacada a La Vanguardia a l¡¯inici del curs escolar 1967-1968, amb el titular ¡°En octubre, ense?anza del catal¨¢n en las escuelas municipales¡±, en un article en qu¨¨ es destacava un factor que, anys a venir, seria cabdal en la consolidaci¨® del catal¨¤ com a llengua de l¡¯escola: tot i ser una opci¨® volunt¨¤ria i en horari extraescolar, el 50% de les inscripcions eren de fills de pares no catalans.

Va ser un petit pas, per¨° el primer d¡¯una campanya que tindria tot el ress¨° popular en els anys successius, especialment el 1969 amb la petici¨® d¡¯adhesi¨® de les entitats a la inclusi¨® de l¡¯ensenyament del catal¨¤ a la nova llei d¡¯educaci¨®. Entitats com el Monestir de Montserrat, R¨¤dio Barcelona, Enciclop¨¨dia Catalana, ESADE o el Bar?a s¡¯acabarien sumant a una demanda coral que hauria de servir de referent avui, quan el foment de la llengua, lluny de congriar consensos, ha abandonat la imaginaci¨® per abonar-se a l¡¯anest¨¨sia.