¡°Folch Junior ha mort al front de l¡¯Ebre¡±

La vida ¨¦s bella, la c¨¨lebre pel¡¤l¨ªcula de Roberto Benigni, no era tan original. Aquell ficci¨® dol?a, ir¨°nica, a vegades de colors foscos, amb que el protagonista del film reinterpreta per al seu fill l'Holocaust, no era nova perqu¨¨ la revista En Patufet ja ho havia aplicat durant la Guerra Civil. Ho va dur a terme en 122 n¨²meros que el periodista Juli¨¤ Guillamon ha revisat per a l'exposici¨® Patufet en guerra. La il¡¤lusi¨® de la normalitat, que s'inaugura aquest dijous a la seu del Memorial Democr¨¤tic de Barcelona.

Guillamon ha destacat com el restaurador de la modernitat editorial catalana. L'exposici¨® que va organitzar sobre el disseny pop del Grup 62 o la mostra sobre Quim Monz¨® del 2009 a l'Arts Santa M¨°nica en s¨®n testimoni. Guillamon va rebre del nou director del Memorial Democr¨¤tic, Pl¨¤cid Garcia-Planas, l'enc¨¤rrec de relatar l'obra d'En Patufet durant la Guerra Civil. ?s la primera exposici¨® que comanda Garcia-Planas en el seu c¨¤rrec. Garcia-Planas ¨¦s un dels periodistes m¨¦s notables que ha tingut Catalunya els darrers vint anys; ¨¦s una excepci¨® en aquesta era del Proc¨¦s i d'hegemonia ideol¨°gica de les esquerres que es concedeixi una posici¨® institucional not¨°ria a alg¨² que est¨¤ lliure de lligams partidistes. En la introducci¨® al cat¨¤leg, Garcia-Planas apunta la influ¨¨ncia que tenia En Patufet recordant que el setmanari va arribar a tenir 300.000 lectors. Garcia-Planas assumeix la direcci¨® d'una instituci¨® de la Generalitat per fer un breu inc¨ªs en sintonia amb el moment pol¨ªtic actual: ¡°Abans, durant, i fins i tot despr¨¦s de la guerra, quan va quedar prohibit, En Patufet ha estat el vailet m¨¦s inquiet i transversal de la hist¨°ria ¨Cmil anys¨C de Catalunya. Somriure sota les bombes? Va ser ¨Ci en altres llocs segueix sent¨C una realitat. Una necessitat. Per saber, d¡¯alguna manera, que estem vius. Per saber, tamb¨¦, que no estem morts. I que volem guanyar¡±.

L'¨¨poca d'En Patufet entre el juliol el 1936 i el desembre del 1938 que retrata l'exposici¨® ¨¦s tamb¨¦ un relat teixit a partir de contrastos, perqu¨¨ el contingut era v¨¤lid per a nens i tamb¨¦ per a adults. L'acidesa de Gaiet¨¤ Cornet, el gran protagonista de la mostra juntament amb Josep Maria Folch i Torres, supera la innoc¨¨ncia infantil. El primer gran bombardeig sobre Barcelona, l'agost del 1937, l'il¡¤lustra Cornet amb dos homes que, tot caminant pel carrer miren al cel per advertir del perill dels avions italians que sobrevolen la ciutat mentre s¨®n a punt de caure pel forat d'una claveguera oberta. Aquesta ingenu?tat i negror alhora tamb¨¦ apareix amb el dibuix d'en Cornet de dues mosques que es disposen a refugiar-se als orificis nasals d'un home per por dels bombardejos.

Un dels documents m¨¦s colpidors de la mostra ¨¦s la portada i necrol¨°gica dedicada a Jordi Folch

Els contrastos d'En Patufet durant el conflicte b¨¨l¡¤lic treuen el cap en la llibertat d'acci¨® que va gaudir respecte la propaganda de guerra a la qual es van haver de sotmetre altres publicacions. En Patufet va quedar supeditada al Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), un organisme que depenia del president Llu¨ªs Companys i que va permetre, segons l'exposici¨®, que la revista no es polititz¨¦s en exc¨¦s. Guillamon apunta que En Patufet tampoc tenia gaire marge per exposar amb cruesa les mancances del dia a dia en el b¨¤ndol republic¨¤. El n¨²mero del 8 d'octubre del 1938 va destacar per un contingut t¨¨tric, en especial una doble p¨¤gina d'en Munta?ola en qu¨¨ apareixen els ve?ns d'un edifici, tots famolencs per la manca d'aliments. ¡°Els dibuixos de l¡¯auca de Munta?ola eren fort¨ªssims. Els devien tocar el crost¨®, perqu¨¨ en els tres mesos seg¨¹ents, del 15 d¡¯octubre al 31 de desembre de 1938, quan es va publicar l¡¯¨²ltim n¨²mero d¡¯En Patufet, no hi ha cap m¨¦s refer¨¨ncia a la gana i, naturalment, cap m¨¦s dibuix cadav¨¨ric¡±, explica el cat¨¤leg.

L'altre gran personatge de l'exposici¨® ¨¦s Folch i Torres. Els seus relats a la secci¨® P¨¤gines viscudes, il¡¤lustrades per Junceda, eren textos ¨²tils per entendre els fets del moment. Folch i Torres va fer mans i m¨¤nigues per mantenir l'esperit d'En Patufet; fins i tot, comenta Guillamon, Folch i Torres va sotmetre's a les proves per accedir al sindicat d'escriptors catalans malgrat que era ¡°era cat¨°lic fins al moll de l¡¯os i un home conservador de cap a peus, amb set o vuit criatures¡±. Un dels documents m¨¦s colpidors de la mostra ¨¦s la portada i necrol¨°gica dedicada a Jordi Folch, col¡¤laborador de la revista i fill de Folch i Torres, amb el t¨ªtol ¡°Folch Junior ha mort al front de l'Ebre¡±.

L'exposici¨® ¨¦s rica en an¨¨cdotes que completen la narraci¨®; algunes serveixen a Guillamon de firma personal: hi ha l'evoluci¨® gr¨¤fica de l'increment del preu de la subscripci¨® a la revista a mida que transcorria la guerra; fotos d'una donaci¨® de joguines per a nens refugiats, un embolcall de sab¨® de brea ¨Cfet amb resina de pi¨C produ?t per les Mil¨ªcies Antifeixistes de la Generalitat que acompanya un c¨°mic de Junceda en qu¨¨ una bugadera somia amb tornar a tenir sab¨® en abund¨¤ncia; tamb¨¦ hi apareix un cup¨® de racionament de pa de Manuel Perucho, pare de Joan Perucho, escriptor del qual Guillamon n'¨¦s un gran coneixedor.