Not¨ªcia del proc¨¦s

La primavera del 2012, pocs mesos abans de fer-se seu el proc¨¦s independentista, Artur Mas rep al Palau de la Generalitat, en una trobada confidencial i discreta, una enviada de la Secretaria d¡¯Estat (Afers Exteriors) dels Estats Units interessada en les vindicacions catalanes. El president s¡¯omple la boca de met¨¤fores marineres i escampa tinta de calamar. A la sortida, l¡¯enviada va deixar anar que no havia tingut mai una reuni¨® tan in¨²til en un lloc tan bonic. Aix¨ª mateix, un senador nord-americ¨¤ li faria la pregunta del mili¨® a Alfons L¨®pez Tena: el poble catal¨¤ vol la independ¨¨ncia o vol manifestar-se per ella? Ras i curt: el proc¨¦s com a projecte pol¨ªtic o com a instrument propagand¨ªstic de conservaci¨® del poder. Guillem Mart¨ªnez (Barcelona, 1965) ho titula La gran il¡¤lusi¨®, la qual permet fer desapar¨¨ixer el conflicte social de la pol¨ªtica catalana, i al Govern, defugir de les seves responsabilitats en les retallades socials. I abona la tesi d¡¯un pujolisme 2.0, embolcallat ara en l¡¯estelada, m¨¦s interessat a continuar remenant les cireres que a construir un Estat propi.

LA GRAN ILUSI?N

Guillem Mart¨ªnez
Debate
224 p¨¤gines
17,90 / @ 8,99 euros

Despr¨¦s de codificar el concepte de cultura de Transici¨® ¡ªcom una cultura hegem¨°nica pastada per l¡¯esquerra de submissi¨® al poder pol¨ªtic i propagand¨ªstica del millor dels mons possibles¡ª, l¡¯autor posa ara el dit a l¡¯ull del proc¨¦s independentista catal¨¤. Mart¨ªnez no ¨¦s, per descomptat, Jaume Vicens i Vives, per¨° dona, en una mena de p¨°rtic que ocupa una tercera part del llibre, una visi¨® hist¨°rica ¨²til i necess¨¤ria, sobretot per als lectors no catalans o catalans afai?onats per la hist¨°ria sagrada nacional.

L¡¯autor l¡¯encerta quan diferencia el proc¨¦s popular vindicatiu del proc¨¦s governamental amortidor i substitutori de la protesta social. El desembre del 2005 es crea la Plataforma pel Dret a Decidir, tot seguint l¡¯estela del Pla Ibarretxe, i dos mesos despr¨¦s organitza la primera manifestaci¨® de gruix sota el lema: Som una naci¨® i tenim el dret de decidir. Mart¨ªnez subratlla la principal conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest primer estirabot: la sortida d¡¯ERC del pacte estatutari. D¡¯altra banda, la consulta independentista d¡¯Arenys (2009) enceta una onada creixent i potent de mobilitzaci¨® arreu del pa¨ªs. La sentencia del Tribunal Constitucional posar¨¤ benzina al foc: el clam independentista esclata amb for?a a la manifestaci¨® de protesta del 10 de juliol de 2010. La novetat, apunta l¡¯autor, ¨¦s que ¡°s¨®n persones de classe mitjana, mitjana-alta, votants de CDC, fam¨ªlies convergents senceres cridant en favor de la independ¨¨ncia, potser, per primer cop¡±. La mobilitzaci¨® independentista facilita el retorn de CiU al Govern (amb el suport del PP) i l¡¯obtenci¨® de l¡¯alcaldia de Barcelona.?

La irrupci¨® del 15-M, les mobilitzacions contra les retallades i la majoria absoluta del PP esperonaran Artur Mas a apropiar-se del proc¨¦s i subordinar-lo als interessos partidistes convergents (encara m¨¦s despr¨¦s de ser superats electoralment per ERC en les eleccions europees i la confessi¨® de Jordi Pujol, el 2014) i de classe, d¡¯all¨° del business friendly, que no feia f¨¤stics a persones com el magnat del joc Sheldon Adelson. En aquesta apropiaci¨® jug¨¤ un paper fonamental l¡¯Assemblea Nacional Catalana (¡°una bicoca governamental, una organitzaci¨® civil nom¨¦s comparable, en les seves funcions i cops de m¨¤ a un govern, a la distinta i distant Associaci¨® de V¨ªctimes del Terrorisme¡±) i, molt especialment, Jordi S¨¢nchez, que beneir¨¤ la idea for?a que sense Converg¨¨ncia no hi ha independ¨¨ncia i ajudar¨¤ Mas a imposar la candidatura unit¨¤ria en un acte, en paraules de l¡¯autor, d¡¯extorsi¨® pol¨ªtica que acabar¨¤ amb Oriol Junqueras plorant als lavabos del Palau.

Mart¨ªnez no es mossega la llengua davant la conxorxa medi¨¤tica, p¨²blica i privada (subvencionada amb generositat) i el paper mesell dels periodistes i professionals; d¡¯aquests darrers cita, entre d¡¯altres, els integrants del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, els informes del qual estan ¡°mancats de rigor i propers a la ci¨¨ncia-ficci¨®¡±. Tot i que en el llibre hi ha alguns errors factuals que caldria esmenar (com ara que Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n no ¨¦s expulsat de la universitat amb motiu de la Caputxinada, que les esquerres tenien majoria al Parlament el 1999 o b¨¦ que el PSC treu 20 i no 12 escons el 2012), la seva lectura ¨¦s lluminosa per entendre, per exemple, per qu¨¨ el refer¨¨ndum no ha estat mai en el full de ruta de CDC i ERC. Potser perqu¨¨ amb el refer¨¨ndum s¡¯acaba el proc¨¦s?