Esclaus de Messi

No hi ha res m¨¦s agra?t ni gratu?t que interpretar els silencis de Messi. El 10 obre molt poc la boca, pr¨¤cticament no concedeix entrevistes, i quan parla les seves declaracions acostumen a ser pol¨ªticament correctes, sobretot al Bar?a. A l¡¯Argentina, en canvi, s¡¯ha d¡¯explicar m¨¦s sovint perqu¨¨ els resultats no s¨®n tan bons com al Camp Nou i segurament tamb¨¦ perqu¨¨ la relaci¨® amb el seu pa¨ªs ¨¦s for?a diferent de la que t¨¦ amb el Barcelona.

Habitualment adopta una actitud defensiva quan veu un micr¨°fon i, en canvi, acostuma a parlar de futbol i de la vida amb naturalitat i intel¡¤lig¨¨ncia quan la conversa ¨¦s privada o es publicitar¨¤ en un determinat context, com ens va passar amb Marcos L¨®pez quan ens va atendre de manera generosa per parlar d¡¯Iniesta.

Messi ¨¦s un jugador, el millor del m¨®n i segurament de la hist¨°ria, que s¡¯explica al camp de futbol, com ha de ser, i que no vol saber res del que passa a fora, ni de la comunicaci¨® personal ni corporativa, for?a reservat tamb¨¦ en la vida privada, per m¨¦s que se s¨¤piga quan va a comprar amb la seva parella o va a buscar els fills a l¡¯escola, o si utilitza Instagram per ensenyar el sof¨¤ de casa seva i el seu gos, un dogo de Bordeus que es diu Hulk.

No li ha agradat mai la fressa, ni abans ni despr¨¦s de ser condemnat per Hisenda, circumst¨¤ncia que ha augmentat el focus informatiu i tamb¨¦ el recel de Messi. Aix¨ª ¨¦s que, despr¨¦s de contrastar l¡¯evid¨¨ncia, tan bon punt ha ratificat que ¨¦s el n¨²mero u, no queda m¨¦s remei que comptar els quil¨°metres que corre, si vomita d¡¯amagat o no o si ha llan?at una pilota a la grada, senyals que facin pensar sobre l¡¯estat de forma i l¡¯humor del 10.

Els culers voldrien que, d¡¯alguna manera, fes saber que es vol quedar

Els culers voldrien que, d¡¯alguna manera, fes saber que es vol quedar i, per tant, si renovar¨¤ el contracte que acaba el 2018. No n¡¯hi ha prou que marqui gols per expressar la seva vinculaci¨®, sin¨® que es necessita una prova de la seva fe amb el Bar?a, ni que sigui una mitja mentida, que ja se sap que al futbol sempre s¨®n benvingudes. I Messi no diu res, juga, decideix els partits i calla, mentre que en nom seu s¡¯expressen amics com Mascherano i Luis Su¨¢rez. Venen a dir que jugador i club es necessiten fins que l¡¯argent¨ª torni a Rosario.

La junta tamb¨¦ fa esfor?os per fer-li saber la seva import¨¤ncia, per¨° alhora adverteix que, per m¨¦s diners que valgui Messi, no deixaran mai el club en fallida com va fer Laporta segons els comptes de Rosell i Bartomeu. Els que manen no saben testimoniar ben b¨¦ la seva estima per Messi. Nom¨¦s cal recordar la campanya totssommessi o les darreres declaracions de Grau i Gratac¨®s, per no parlar d¡¯algun homenatge fallit al Camp Nou.

Tot i el car¨¤cter dif¨ªcil de les figures, sembla que Messi fa de m¨¦s bon tractar pels directius que Maradona, Cruyff o Di St¨¦fano. El problema per al Bar?a ¨¦s que l¡¯argent¨ª fa la sensaci¨® de no tenir pressa per renovar, com si fos conscient que com m¨¦s esperi m¨¦s calers valdr¨¤, no nom¨¦s per les ofertes que pugui rebre del City, del PSG o de la Xina, sin¨® perqu¨¨ a cada partit ser¨¤ m¨¦s valu¨®s pel seu joc i pels gols, com els que va fer al Sevilla.

Ara que el Madrid ja ha passat pel S¨¢nchez Pizju¨¢n i el Sevilla ha protagonitzat dos dels millors partits del campionat contra el Bar?a i l¡¯equip de Zidane, es pot dir que el factor diferencial ha estat Messi. No es posa mai nervi¨®s, tampoc per renovar, i menys despr¨¦s que ja ho hagin fet Luis Su¨¢rez i Neymar. Encara ho han de fer l¡¯entrenador, el capit¨¤ Iniesta i, esclar, el mateix Messi, que passeja content per Barcelona.

Avui es fa estrany imaginar-lo passejant per Londres, Par¨ªs o Pequ¨ªn, o jugant al Parc dels Pr¨ªnceps o a l¡¯Etihad. Arribats en aquest punt, s¡¯imposen dues solucions: fer que continu? jugant al Camp Nou en les millors condicions perqu¨¨ segueixi marcant les difer¨¨ncies ¡ªsuma 27 gols en 24 partits, vuit de seguits en les darreres set jornades¡ª i preparar-li un contracte amb el qual no pugui dir que no al Bar?a; de moment sembla que se li donar¨¤ prioritat per davant de qualsevol altra renovaci¨®.

Els lectors s¨®n sempre molt ocurrents, sovint m¨¦s imaginatius que no pas els periodistes, i Rom¨¢n Ceano em fa arribar una proposta: ¡°La directiva hauria de positivar el fet d¡¯haver de pagar una fortuna per Messi i per tant el seu sou ha de ser llegendari, un tresor que faci enveja a reis i emperadors, o si es vol una cova plena d¡¯or i diamants en la qual no pots encendre m¨¦s d¡¯una espelma perqu¨¨ el reflex et deixaria cec¡±.

No sembla una mala idea que les negociacions amb Messi les porti el president, la millor manera de donar import¨¤ncia i solemnitat al contracte. La decisi¨® de Bartomeu ¨¦s tan tranquil¡¤litzadora com delicades resulten les seves declaracions quan diu que els seus interlocutors s¨®n de moment la fam¨ªlia i l¡¯entorn ¡ªi va afegir de cua: el jugador¡ª, o sigui els mateixos que tenim els periodistes. D¡¯una manera o una altra, directius i periodistes som com els porters que esperen la rematada de Messi; sempre t¨¦ l¡¯¨²ltima paraula. Ja ho diu Luis Enrique: ¡°La renovaci¨® de Messi vol molta tranquil¡¤litat¡±, cosa dif¨ªcil en un m¨®n tan soroll¨®s com l¡¯actual, especialment desagradable tamb¨¦ per al silenci¨®s Messi.