El cam¨ª m¨¦s curt cap a l¡¯Oscar
Els directors de ¡®Timecode¡¯ i ¡®Graffiti¡¯, preseleccionades per als guardons, demanen m¨¦s visibilitat per al seu g¨¨nere a la televisi¨®
Dues hist¨°ries d'amor de dos cineastes catalans, Juanjo Gim¨¦nez i Llu¨ªs Qu¨ªlez, les dues amb el component de com s'estableix la comunicaci¨® entre els protagonistes, han estat preseleccionades pels membres de l'Acad¨¨mia dels Oscar. Dimarts que ve se sabr¨¤ si estan entre les cinc nominades en la categoria de curtmetratges. Timecode, de Gim¨¦nez, i Graffiti, de Qu¨ªlez, tenen alguns punts en com¨²: les dues s¨®n apostes arriscades i les signen dos cineastes amb una dilatada carrera cinematogr¨¤fica amb diversos premis i reconeixements. El de m¨¦s pes i m¨¦s recent, la Palma d'Or al millor curt per a Timecode al Festival de Canes, una distinci¨® que, fins ara, nom¨¦s ha tingut un altre cineasta espanyol, Luis Bu?uel, amb Viridiana. Graffiti ha recollit 40 premis, va obrir el Festival de Sitges i va guanyar el M¨¦li¨¨s de Plata.
Els dos directors estan d'acord que haver quedat preseleccionats entre els 10 ¨²ltims ¡ªla shortlist¡ª est¨¤ donant una visibilitat a la producci¨® dels curts que acostuma a brillar per la seva abs¨¨ncia. ¡°?s gaireb¨¦ un miracle¡±, ironitza Qu¨ªlez. Per Gim¨¦nez ¨¦s lamentable que les televisions p¨²bliques no apostin pel format del curt i donin m¨¦s espai als seus creadors. ¡°Al cap i a la fi s¨®n m¨¦s concordes amb els temps que corren de s¨¨ries de televisi¨® que cada vegada s¨®n m¨¦s curtes¡±, argumenta l'autor de Graffiti. De moment s¨®n les plataformes en l¨ªnia, com Movistar+, les que acostumen a donar espai al format petit del cinema.
Els dos realitzadors, que defensen aferrissadament el g¨¨nere del curt per si mateix, tenen un llarg recorregut. Qu¨ªlez, professor de direcci¨® i muntatge de l'ESCAC i de l'ECIB, ¨¦s autor d'altres curts que han recollit premis, com Avatar, El Siguiente?i?Yanindara, i d'un llarg, Out of the Dark. Gim¨¦nez t¨¦ una dilatada carrera com a productor i guionista i ha dirigit tres llargmetratges: dos documentals ¡ªEsquivar y pegar (2010) i Contact proof (2014)¡ª i un de ficci¨®, Tilt (2001). Per¨° es considera m¨¦s curtmetratgista: ¡°T¨¦ els avantatges que pots ser m¨¦s arriscat i creatiu que en els llargs perqu¨¨ t'hi jugues menys diners. L'inconvenient ¨¦s la falta de visibilitat¡±.
Poques ajudes p¨²bliques
Si la ind¨²stria del cinema, en general, ja va justa d'ajudes al finan?ament, la del curt, encara m¨¦s. L'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) va concedir l'any passat prop d'un mili¨® d'euros per a aquest format. "A Fran?a n'hi destinen uns 30", destaca Juanjo Gim¨¦nez. Aquestes ajudes i els premis dels festivals s¨®n el mecanisme habitual de finan?ament que tenen els directors de curts. "Abans hi havia m¨¦s festivals i els premis estaven m¨¦s ben dotats, des de la crisi ha caigut en una recessi¨® important i ara la mitjana dels premis ¨¦s d'entre 800 i 1.000 euros", afegeix el director de Timecode , que va finan?ar el curt amb recursos de la seva pr¨°pia productora i va tenir una ajuda de l'ICAA. Va ser un projecte singular perqu¨¨ hi van col¡¤laborar, com a meritoris, estudiants de l'Escola de Cinema de Reus.
Graffiti, el curt de Llu¨ªs Qu¨ªlez, va tenir un cost de 80.000 euros, dels quals el 25% van sortir d'ajudes p¨²bliques d'organismes de Val¨¨ncia i la resta de socis americans, com la productora Participat Media.
Les dues produccions van ser escollides, d'entrada, d'entre 5.000 obres i van superar el tall de 150 fins a arribar a un pas de ser nominades. ¡°Mai et planteges la realitzaci¨® d'un curt pensant a arribar a una meta molt dif¨ªcil, com ¨¦s la cursa per un Oscar. Senzillament fas el que vols fer¡±, explica Qu¨ªlez. ¡°Graffiti ¨¦s una hist¨°ria postapocal¨ªptica. S'ha acabat la vida, excepte la del protagonista, l'Edgar ¡ªinterpretat per l'actor Oriol Pla¡ª, que viu una il¡¤lusi¨® d'amor amb una noia invisible, l'Anna, amb la qual intercanvia missatges escrits a les parets. Requeria una ambientaci¨® i una atmosfera molt determinada i vaig pensar en Txern¨°bil per documentals que havia vist¡±, afegeix. I ell i el seu equip, 12 persones, es van instal¡¤lar a la ciutat fantasma ucra?nesa de Pr¨ªpiat, que est¨¤ deshabitada des de fa 30 anys. Al gener, a 16 graus sota zero i passant tres controls de radiaci¨® cada dia. ¡°Va ser tot un repte i va sortir b¨¦¡±, apunta.
I tamb¨¦ ¨¦s un codi de comunicaci¨® peculiar, el de la dansa, el que mana a?Timecode, el curt de Gim¨¦nez sobre la hist¨°ria d'amor entre dos gu¨¤rdies de seguretat d'un aparcament que es veuen en el canvi de torn. ¡°Els dos protagonistes s¨®n dos ballarins de llarg recorregut, Lali Ayguad¨¦ i Nicolas Ricchimi, i a trav¨¦s seu explico que la bellesa es pot trobar en els llocs m¨¦s insospitats i amb dos gu¨¤rdies de seguretat¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.