El tambor de Neymar silencia la Reial Societat

La Reial va sortir a Anoeta com els cavalls a l'hip¨°drom, desbocats, ansiosos per alliberar-se del petit calaix on s'acumulen les tensions, i durant uns minuts va semblar que, una vegada m¨¦s, encaixonaria el Bar?a i posar-li la pilota on no pot arribar. Aix¨ª havia aconseguit que el conjunt blaugrana no guany¨¦s en les seves vuit visites anteriors a Anoeta, el seu terreny male?t, l'origen dels seus conflictes, l'infern dels experiments dels entrenadors, a qui sempre els esclataven les provetes als ulls.

Van ser uns minuts en qu¨¨ Oyarzabal va tenir temps d'aprofitar un error infantil d'Umtiti per disparar des de fora de l'¨¤rea per sobre del travesser. Aqu¨ª es va acabar el gas i el FC Barcelona va comen?ar a netejar la moqueta, recollir els vidres trencats de les seves primeres ensopegades i servir la taula en qu¨¨ s'asseuen els seus principals comensals.

Busquets va portar la veu cantant i va ser l'encarregat de netejar la taula, ordenar els plats i, d'aquesta manera, evitar la sortida impetuosa de la Reial, que va comen?ar a ofegar-se en un got d'aigua. Com que Iniesta s'havia congelat, desconnectat de la xarxa el¨¨ctrica del partit, Messi va decidir actuar de migcampista lliure, o sigui, del que rep, del que roba, del que empeny, del que assisteix. Busquets, per darrere, i Messi, per davant, van condemnar Illarramendi i Zurutuza a l'ostracisme. Sense ells, la Reial perd la nomenclatura, l'ordre, el punt de partida.

I el Bar?a, ja ordenat, asserenat, sobretot, conjuntat, per fi, va trobar un penal ingenu d'Aritz Elustondo a Neymar, tan indiscutible com evident, un d'aquests penals nerviosos que cometen els futbolistes nerviosos quan se'ls escapa l'oponent, vagi on vagi. Messi li va concedir l'honor a Neymar d'acabar el que havia iniciat i va enganyar Rulli per fer el gol.

El Bar?a no nom¨¦s havia parat la taula, sin¨® que s'havia menjat el primer plat d'un mos. La Reial no trobava la seva l¨ªnia de tres. Carlos Vela jugava entre cortinetes, Oyarzabal amb prou feines corria les cortines i de Xabi Prieto no hi havia not¨ªcies darrere de la persiana. Per aix¨° Willian Jos¨¦ era un n¨¤ufrag sense aigua, si m¨¦s no, per beure. I per aix¨° el Bar?a va poder c¨®rrer, especialment Neymar, que va trobar en Elustondo la tendresa que necessitava per doblegar el seu ¨ªmpetu.

Groga a Messi

No era la Reial esperada, massa nerviosa, massa irritada, massa obtusa a jugar pel centre on el Bar?a li havia llan?at una xarxa densa, amb els forats tan petits que no hi entrava ni una agulla. I no era el Bar?a art¨ªstic, sin¨® el labori¨®s, per protegir el gol obtingut i buscar la xarxa estripada de la Reial. Perqu¨¨ no hi falt¨¦s de res, en aquesta nit de tambors i barrils, va arribar la targeta a Messi (per p¨¨rdua de temps) que va derivar en un Messi irritat, empipat (per una acci¨® pr¨¨via de Yuri) fins al punt de discutir amb l'¨¤rbitre de cam¨ª als vestidors com feia temps que no es veia.

El partit es va trencar a la segona meitat. A la Reial no li quedava res m¨¦s que que intentar treure les estovalles amb tota la vaixella a sobre. Zurutuza va fer un pas endavant, t¨¨cnicament i an¨ªmicament, Illarramendi, encara conf¨²s, va accelerar les pulsacions. Al Bar?a aquest partit no li convenia, li esborrava el mig camp i convertia la tecnologia en cardiologia. Va perdre la pilota i va guanyar el contraatac: un tu a tu de personalitats diferents, encara que no oposades. Luis Enrique va refrescar el centre del camp amb Andre Gomes i Denis Su¨¢rez, en lloc d'Iniesta i Rakitic, buscant noves idees. La Reial va anar refrescant els pulmons i les cames. El menor descans del conjunt donostiarra es va comen?ar a notar, encara que el cor fos m¨¦s poder¨®s que el cansament.

L'assumpte, que ja venia amb un electrocardiograma complex (que si els antecedents, que si els errors arbitrals, que si la tamborrada, que si els horaris...), es va dirigir al jutjat de gu¨¤rdia del col¡¤legiat per dirimir frecs, xocs, faltes, actuacions. I l'¨¤rbitre es va equivocar dues vegades, primer en un fora de joc inexistent de Zurutuza, nom¨¦s davant de Cillesen, i despr¨¦s en un penal de Rulli a Neymar que va convertir en amonestaci¨® al jugador brasiler.

El partit no tenia costures i per aix¨° es notaven tant les costurotes. Per¨° el Bar?a no nom¨¦s va encarrilar l'eliminat¨°ria, sin¨® que va apartar el fantasma de les seves ¨²ltimes visites a Anoeta. Per fi, Luis Enrique va guanyar a Sant Sebasti¨¤.