Juanjo Navarro Arisa, periodista d¡¯immens talent i registre ampl¨ªssim

Ning¨² que la vei¨¦s podr¨¤ oblidar mai la imatge de Juanjo Navarro Arisa (J.J.N.A., com sempre quan signava amb inicials) arribant en els dies d'estiu a la redacci¨® d'EL PA?S de Barcelona a la Zona Franca abillat amb pantalons curts de gurja i asseient-se davant l'ordinador obrint pr¨¨viament el seu paquetet de croquetes de la xarcuteria de la pla?a Molina. Aqu¨ª era feli?, davant el teclat, amb les seves croquetes i amb la curiosa indument¨¤ria que li remetia al m¨®n militar del qual era un expert molt seri¨®s (¨¤vid lector de Jane¡¯s International Defence Review i de les publicacions del IISS), com en altres camps, especialment, tamb¨¦, el de la pol¨ªtica internacional i el de l'art. Perqu¨¨ Juanjo, que va morir el dijous en un hospital de Terrassa als 61 anys, malgrat que pogu¨¦s semblar un personatge una miqueta exc¨¨ntric (i ho era) va ser simplement, en les seves bones hores, un dels periodistes m¨¦s complets, preparats i brillants que ha donat aquest pa¨ªs. Un home d'una cultura d'una vastedad aclaparadora, capa? de defensar-se en una multitud d'idiomes, dotat d'una prosa excel¡¤lent i amb un superb instint period¨ªstic. Avui seria dif¨ªcil trobar alg¨² amb els seus molts talents.

Recordo el dia de 1985 que va haver d'entrevistar?Klaus Kinski, que es posava veritablement maleducat amb els periodistes, al set de rodatge de El cavaller del drac, el film que feia amb Fernando Colomo (el director despr¨¦s li dedicaria a Kinski un c¨¨lebre obituari?que conclo?a qualificant-ho literalment de fill de puta). Kinski va obligar a Juanjo ¨Cel perfil del qual no era precisament esportiu- a seguir-li camp a trav¨¦s al trot, i despr¨¦s d'haver exigit a un periodista que parl¨¦s alemany (Juanjo el parlava a la perfecci¨®) es va passar a l'angl¨¨s per molestar-lo, vanament (Juanjo tamb¨¦ el parlava perfecte) i despr¨¦s al franc¨¨s (el mateix). Juanjo va tornar d'all¨ª com si torn¨¦s dels camps de Flandes, orgull¨®s d'haver ven?ut la batalla i va escriure, xuclant-se els dits, una entrevista d'antologia.

Aquest era Juanjo en els seus millors moments. Els dolents eren els del seu relaxament i la seva gansoneria, per a mi (que vaig treballar molt amb ell i que vaig aprendre molt al seu costat), que alimentada per un avorriment existencial (li era dif¨ªcil trobar gent a la seva al?ada intel¡¤lectual) i el seu mal de vivre, que tenia molt a veure amb el fet de sentir-se tancat en un cos que no era dels que apareixen en Soldier of Fortune.

En una ocasi¨®, despr¨¦s de protagonitzar una de les seves sonades desaparicions de la redacci¨®, que aquesta vegada havia durat tres dies!, va sostenir que s'havia quedat desmaiat al seu pis. Podia ser irresponsable com un nen petit i egotista fins a la crueltat. Mai ning¨² el va poder passar per l'adre?ador en aquest aspecte, i mira que es va intentar. Tenia un costat infantil quan inventava excuses o t'oferia pastilles de xocolata per compensar-te una feina. Aix¨° el feia entranyable, encara que no tant pels que van haver de sofrir la seva malvolen?a, ja que era capa? de ser malparlat i viper¨ª, sobretot si s'havia sentit vexat, i tenia un punt d'ebullici¨® molt r¨¤pid quan creia que se l'humiliava. Durant un temps vam ser molt amics: parl¨¤vem d'avions de ca?a o de pel¡¤l¨ªcules b¨¨l¡¤liques. Una vegada fins i tot em va convidar a sopar m¨¤ a m¨¤ a casa seva (un privilegi poc habitual) i em va servir, d'acord amb els meus parcs gustos, un bistec amb patates fregides, un crim segons els seus refinats criteris gastron¨°mics, i una bella demostraci¨® d'afecte. M'ho vaig menjar sota un T¨¤pies dedicat que tenia al menjador. T¨¤pies i Dal¨ª van ser dos noms fonamentals en la seva relaci¨® amb l'art. Al primer el tractava amb devota familiaritat i sobre el segon va escriure un llibre col¡¤lectiu, L'¨²ltim Dal¨ª ?(1985), que va deslligar una tempesta perfecta d'egos a la redacci¨® d'EL PA?S precisament durant la llarga agonia del pintor.

Juanjo Navarro Arisa va estudiar a l'Escola Su?ssa de Barcelona, on va aprendre aquest alemany que tanta enveja ens feia a tots menys a Francesc Arroyo, i es va llicenciar en Periodismo a la Universidad Aut¨®noma. Va comen?ar a treballar a Catalunya Express i despr¨¦s ho va fer a?El Correo Catal¨¢n,?a la secci¨® de Cultura d'EL PA?S, a?El Mundo (on va ser sotsdirector de l'edici¨® catalana) i a?l'Avui, on escrivia la secci¨® Plaers de dt. vida, per la qual va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona el 2004. Gran especialista tamb¨¦ en arquitectura, va escriure el 2002 Gaud¨ª , l'arquitecte de D¨¦u.

Com tots els car¨¤cters complexos, J.J.N.A. deixa despr¨¦s de si un seguit de records agredol?os i de tendres enigmes. Segurament a ell, amant de les hist¨°ries d'intriga, les aventures i la Guerra Freda, li agradaria que se'l record¨¦s recolzat al Pont dels Espies de Berl¨ªn, com una vegada el va retratar Joan S¨¢nchez, oferint el perfil d'un personatge de John Le Carr¨¦ o Graham Greene. Sovint va ser un plaer treballar amb ell i sempre el vam voler com a amic.