Colau, un govern sense oposici¨®

L¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, podr¨¤ comen?ar a treballar el dia 25 amb un pressupost l¡¯aprovaci¨® del qual va vincular fa un mes a una q¨¹esti¨® de confian?a. Podrien ser els seus ¨²nics comptes (propis) del mandat. L¡¯any passat va prorrogar els de l¡¯exalcalde Xavier Trias (CiU) i els del 2017 els podria prorrogar dues vegades. Un alcalde de Barcelona mai havia governat amb tan pocs regidors, 11 de 41. Una xifra que s¡¯eleva a 15 si es compten, des del maig passat, els quatre socis del PSC. L¡¯oposici¨® mai havia tingut tant pes, en xifres: 26 de 41. Per¨° malgrat la minoria del Govern, l¡¯oposici¨® majorit¨¤ria mai havia estat tan feble.

Per dues raons. Una, l¡¯aritm¨¨tica diab¨°lica del ple despr¨¦s de les eleccions del maig del 2015, que requeriria pactes antinaturals (entre CiU, Ciutadans, PP, ERC o la CUP) per amena?ar Colau. I dos, l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una veu forta capa? de sumar entre la resta. L¡¯equip de l¡¯alcaldessa ent¨¦n que no hi ha, entre els regidors del ple, ning¨² capa? de ¡°fer ombra a Ada¡±. Ni ara ni en l¡¯escenari electoral del 2019, consideren.

Al Govern llegeixen com a clau la incorporaci¨® del PSC a l¡¯Executiu. La seva pres¨¨ncia neutralitza qualsevol possibilitat de construir una alternativa a Colau; fora del Govern, en un moment donat els socialistes podrien aliar-se tant amb CiU com amb Ciutadans. En la q¨¹esti¨® de confian?a, la possibilitat d¡¯una alternativa era tan nul¡¤la que Colau es va permetre reptar la resta a fer-la fora al desembre. Els 30 dies preceptius han transcorregut sense gota de debat. Per¨° en el que queda de mandat a l¡¯alcaldessa li queden grans temes on la falta de suports ¨¦s clamorosa, com en el tramvia.

Els 10 regidors de CiU, 5 de Ciutadans, 5 d¡¯ERC, 3 del PP i 3 de la CUP han estat ara incapa?os de plantar-se. Tret d¡¯algunes excepcions ¨Ccom el rebuig al PAM o a les ordenances fiscals¨C Colau ha pogut aprovar, sempre in extremis, projectes ¨Ccom aquesta setmana el pla d¡¯hotels, el PEUAT¨C, la modificaci¨® pressupost¨¤ria o les ordenances de l¡¯any passat. L¡¯¨²nic rebuig va ser als pressupostos que ara veuran la llum.

En un acord que suposa un punt d¡¯inflexi¨® despr¨¦s de mesos de menyspreu, Colau acaba de pactar amb CiU el Pla del Dret a l¡¯Habitatge. Tots dos han argumentat que en ¡°les grans q¨¹estions de ciutat¡± la seva gent espera d¡¯ells que siguin capa?os de posar-se d¡¯acord. El portaveu de CiU, Joaquim Forn celebra que aquesta vegada s¡¯han apropat ¡°amb voluntat real de negociar¡±. Aix¨ª i tot, reconeix que ¡°en altres q¨¹estions¡±, com en l¡¯ordenan?a de civisme, ¡°la dist¨¤ncia ¨¦s molt gran¡±. A la pregunta de com aconseguiran marcar perfil propi si donen suport a projectes de Barcelona en com¨², Forn defensa que el pacte en mat¨¨ria d¡¯habitatge ja suposa ¡°incorporar el perfil de CiU¡±, en augmentar el protagonisme del tercer sector o la banca i els fons d¡¯inversi¨®.

Tots els grups del ple estan expectants davant la possibilitat que l¡¯ordre del PDCAT obri una bretxa en els grups municipals de CiU en les files que capitaneja l¡¯exalcalde Trias, on estan integrats S¨°nia Recasens (Uni¨®) i Gerard Ardanuy (Dem¨°crates). El grup ha consultat fins i tot a secretaria quines conseq¨¹¨¨ncies hi hauria si algun regidor abandon¨¦s el grup. Forn assegura que ¡°espera arribar a un acord¡±, que el ¡°clima ¨¦s correcte¡± i que no li consta que cap regidor tingui la intenci¨® de marxar.

En el cas de Ciutadans, l¡¯equip de Colau els ha ofert di¨¤leg un parell de vegades per¨° la portaveu de C¡¯s al Consistori, Carina Mej¨ªas, critica que BCom¨² ha estat ¡°molt poc dialogant i l¡¯actitud de l¡¯alcaldessa, directament, arrogant¡±. Segons Mej¨ªas, l¡¯equip de Govern ¡°nom¨¦s ha volgut acontentar el seu electorat i no a tots els barcelonins. No escolten. La ciutat funciona per pura in¨¨rcia i acabar¨¤ pagant aquesta par¨¤lisi¡±. Des de l¡¯altre costat, al Govern es pregunten si en algunes votacions en contra hi ha tingut algun paper la direcci¨® taronja i el seu l¨ªder, Albert Rivera.

Amb el PP la relaci¨® personal entre Colau i el veter¨¤ Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz ¨¦s cordial. ¡°Colau amb un govern tan minoritari pot governar simplement per les discrep¨¤ncies que tenim a l¡¯oposici¨® on, malgrat que ho he demanat mil vegades, no tots han estat capa?os de posar Barcelona per sobre de les sigles¡±, den¨²ncia. ¡°A m¨¦s, com que Ada Colau s¡¯ha acostat al sobiranisme ha aconseguit anul¡¤lar la capacitat real d¡¯orquestrar una oposici¨®¡±, argumenta Fern¨¢ndez D¨ªaz, que defensa que ells ¡°sempre anem de cara¡±.

La CUP que va comen?ar el mandat donant suport a Colau en totes les votacions s¡¯ha posat ferma quan se¡¯ls ha acabat la paci¨¨ncia davant el menyspreu sistem¨¤tic. La regidora Maria Rovira apunta que el ¡°moment ¨¦s complicat perqu¨¨ a Barcelona continua la precarietat laboral, l¡¯exclusi¨® residencial i la bombolla tur¨ªstica que ens alarma¡±. Per la CUP la ¡°majoria de decisions s¨®n una posada en escena que no ¨¦s vinculant, ¨¦s pura hipocresia, perqu¨¨ al final res canvi?¡±. Rovira considera que aquest Ajuntament ¨¦s ¡°alcaldista¡± i adverteix que la CUP afronta el que queda de mandat amb un coneixement molt m¨¦s pr¨¤ctic de l¡¯Administraci¨®.

En qualsevol cas, Colau i els seus solen assegurar que els desconcerta el paper oposat que tenen els grups de l¡¯oposici¨® en p¨²blic i en privat. ¡°Ens diuen una cosa i en roda de premsa en diuen una altra¡±, lamenten. En el cas d¡¯ERC, mantenen a m¨¦s que no entenen la postura del seu cap de files, Alfred Bosch, amb qui tenen una relaci¨® m¨¦s dolenta que amb consellers republicans de la Generalitat amb els quals han aconseguit acords, com Oriol Junqueras, Carles Mund¨®, Dolors Bassa o Toni Com¨ªn. Bosch assegura que el seu deure ¨¦s fer oposici¨®: ¡°Encara que fer-la a un d¡¯esquerra des de l¡¯esquerra no ¨¦s el mateix que des de la dreta. No estem aqu¨ª per donar suport a l¡¯alcaldessa sin¨® a la ciutat¡±. Satisfet per les enquestes, el republic¨¤ assegura que ERC t¨¦ la responsabilitat de ser l¡¯¡°alternativa a Colau¡±.