Colau i Carmena, dos projectes socials cara a cara

Barcelona ¨¦s la ciutat on m¨¦s car ¨¦s morir-se, segons un estudi de l¡¯Organitzaci¨® de Consumidors i Usuaris que va analitzar 31 municipis espanyols. Un enterrament de mitjana costa 6.400 euros i la q¨¹esti¨® protagonitza des de fa anys els informes de la S¨ªndica de Barcelona, la defensora del poble municipal, que reclama que entrin nous operadors al mercat. El govern de Colau ha iniciat ja els tr¨¤mits per crear una funer¨¤ria municipal per trencar l¡¯oligopoli actual, una situaci¨® que ¨¦s fruit de la venda, per part del govern del PSC el 2010, de la seva participaci¨® en la funer¨¤ria municipal. L¡¯actual equip assegura que crear una funer¨¤ria ¨¦s m¨¦s econ¨°mic que recomprar la part que va vendre. Els enterraments costaran a partir de 2.400 euros.

M¨¢s informaci¨®n

La funer¨¤ria p¨²blica de Barcelona oferir¨¤ enterraments a partir de 2.400 euros

None

Madrid. L¡¯Ajuntament dirigit per Manuela Carmena (Ahora Madrid), ha remunicipalitzat en el seu primer any de govern la funer¨¤ria municipal, gestionada des del 1992 segons una f¨®rmula publicoprivada. La mesura, que representava una de les promeses electorals de l¡¯alcaldessa, t¨¦ l¡¯objectiu de rellan?ar les inversions en 14 cementiris de la ciutat, abaratint el cost dels enterraments, que a Madrid surt, de mitjana, per 4.765 euros. A aquest efecte, el Consistori ha disposat una partida de 33 milions fins al 2019. Els sindicats donen suport a la remunicipalitzaci¨®, mentre que l¡¯oposici¨® considera que es perdran llocs de treball i que s¡¯incrementar¨¤ la despesa per a les arques p¨²bliques.

Altres remunicipalitzacions

Barcelona. M¨¦s enll¨¤ dels serveis funeraris, Colau vol recuperar la gesti¨® p¨²blica de l¡¯aigua, per a la qual ja t¨¦ l¡¯aval pol¨ªtic del ple, i crear un operador energ¨¨tic. Tamb¨¦ ha revertit la privatitzaci¨® de guarderies municipals, que va construir l¡¯Ajuntament per¨° gestionaven empreses privades; i ha internalitzat les treballadores dels centres d¡¯atenci¨® a les dones, unes 60. En canvi, descarta altres municipalitzacions, com la del servei de recollida d¡¯escombraries i neteja vi¨¤ria, per la complexitat que suposa (s¨®n 260 milions anuals, el 10% del pressupost).

Madrid. L¡¯Ajuntament vol crear una empresa de serveis mediambientals i de manteniment de zones verdes per bregar amb la brut¨ªcia. La neteja copa les queixes dels madrilenys (una de cada tres reclamacions registrades pel Consistori t¨¦ com a objecte temes de medi ambient) i Carmena espera esquivar amb aquesta nova societat uns problemes que diu que estan heretats de l¡¯¨¨poca de l¡¯anterior regidora, Ana Botella (PP). La creaci¨® d¡¯aquesta empresa dependr¨¤ de la capacitat de l¡¯Ajuntament de resoldre la seva pugna amb Hisenda davant l¡¯incompliment previst de la regla de despesa en m¨¦s de 200 milions el 2017.

Pisos per als sensesostre

Barcelona. A Barcelona hi ha 3.000 persones sense llar, de les quals mil dormen al carrer (el 72% des de fa m¨¦s de tres anys). Per treure del carrer a aquestes persones, una de les principals apostes de l¡¯Ajuntament ¨¦s impulsar el housing first, triplicant els 50 pisos actuals fins a 150 el 2019. La recepta, origin¨¤ria de Nova York, la ciutat del primer m¨®n amb m¨¦s gent vivint al carrer, consisteix a facilitar un pis a les persones que viuen al carrer amb la premissa que l¡¯habitatge ¨¦s un dret i que, amb la intimitat i seguretat que proporciona, ¨¦s palanca del proc¨¦s de reinserci¨®. Les ¨²niques condicions que s¡¯exigeixen per entrar al programa s¨®n aportar un percentatge d¡¯ingressos si les persones els tenen; no provocar problemes de conviv¨¨ncia amb els ve?ns; i acceptar suport de l¡¯Administraci¨®, encara que sense l¡¯obligaci¨® de, per exemple, deixar l¡¯alcohol o fer cursos de formaci¨® laboral.

Madrid. El model housing first tamb¨¦ t¨¦ cabuda a Madrid. En el seu primer acte, despr¨¦s d¡¯arribar a l¡¯?rea d¡¯Equitat, la regidora Marta Figueres va visitar un dels 20 habitatges municipals destinats a persones sense llar. Per aquest any, l¡¯Ajuntament vol duplicar el nombre d¡¯aquests pisos i afegir-ne 70 m¨¦s el 2017. Les persones que poden accedir a aquests habitatges protegits han d¡¯abonar uns 60 euros mensuals, perqu¨¨ durant el seu acompanyament social s¡¯acostumin a tenir obligacions sobre aquests pisos. Entitats socials subvencionades per l¡¯Ajuntament s¡¯ocupen d¡¯ajudar les persones sense llar a les quals se¡¯ls concedeix un pis social ja moblat. Per a la seva perman¨¨ncia, la condici¨® ¨¦s estar en tractament contra la drogoaddicci¨® o alcoholisme, no molestar els ve?ns i participar en els cursos de recerca d¡¯ocupaci¨®.

Lloguer social

Barcelona. Els pisos de protecci¨® que passades unes d¨¨cades es desqualificaven i passaven a ser propietat dels seus inquilins ja s¨®n hist¨°ria a Barcelona. Totes les pol¨ªtiques d¡¯augment del parc p¨²blic d¡¯habitatge passen pel lloguer (ara el lloguer social ¨¦s amb prou feines l¡¯1% del total), perqu¨¨ els pisos pertanyin a la ciutat, i l¡¯equip de Colau planteja m¨²ltiples f¨®rmules per fer-ho. Des de la manera cl¨¤ssica de promoure i construir pisos a trav¨¦s del Patronat Municipal d¡¯Habitatge, fins a la cessi¨® de solars a cooperatives d¡¯habitatge, creant una promotora de capital mixt, captant pisos buits de ve?ns que els cedeixin per llogar-los a preu social, habilitant locals buits com a habitatges o fins i tot remuntant blocs ja constru?ts que no han esgotat l¡¯edificabilitat.

Madrid. La lluita contra la venda de pisos protegits a fons d¡¯inversions va ser un dels leitmotiv de la campanya electoral de la conflu¨¨ncia de forces al voltant de Podem que governa la ciutat des del 2015. A l¡¯abril, Carmena va dir que volia tenir al final del seu mandat 4.000 nous habitatges socials. Al novembre, va regularitzar 88 habitatges socials ocupats, i al desembre va anunciar la cessi¨® de deu parcel¡¤les, on preveu construir 1.150 habitatges (amb una inversi¨® de 100 milions). L¡¯Ajuntament t¨¦, de moment, un parc de 6.280 pisos destinats a lloguers socials, i una llista d¡¯espera de sol¡¤licituds de prop de 9.000 casos. Despr¨¦s de les pressions del PSOE, el govern d¡¯Ahora Madrid ha acceptat enfocar la seva estrat¨¨gia cap al lloguer social: la seva ambici¨® ¨¦s harmonitzar la seva oferta a la d¡¯altres capitals europees, com Viena, Berl¨ªn i Par¨ªs.

Mobilitat

Barcelona. L¡¯equip de Colau est¨¤ decidit a eliminar cotxes del tr¨¤nsit per reduir la contaminaci¨®, que cada any provoca 3.500 morts a l¡¯¨¤rea metropolitana. A part de les mesures que prepara per a episodis puntuals, a partir del 2020 els vehicles m¨¦s contaminants no podran circular per la ciutat, sigui quin sigui el nivell de pol¡¤luci¨®. Tamb¨¦ donar¨¤ abonaments anuals del transport p¨²blic o per a les bicicletes p¨²bliques a qui doni de baixa un cotxe contaminant. Amb tot, no concretar¨¤ aquestes mesures fins al 2017. En paral¡¤lel, l¡¯executiu t¨¦ com a projecte estrella en mobilitat unir els dos trams de tramvia existents als extrems de la ciutat per l¡¯avinguda de la Diagonal; implementar superilles (grups d¡¯illes amb tr¨¤nsit restringit) i vol triplicar la xarxa de carrils bici. Tamb¨¦ culminar¨¤ la xarxa ortogonal d¡¯autobusos (amb numeraci¨® que dep¨¨n de si les l¨ªnies tenen trajectes horitzontals, verticals o en diagonal).

Madrid. Peatonalitzacions i carrils bici s¨®n dos eixos del model de mobilitat d¡¯Ahora Madrid. La ciutat incompleix any rere any els l¨ªmits de pol¡¤luci¨® establerts per la Uni¨® Europea i el comprom¨ªs de Carmena ¨¦s crear una zona restringida al tr¨¤nsit en tot el centre de la ciutat, que hauria d¡¯assolir-se el 2017. Als voltants volen reduir la velocitat i ampliar la xarxa de carrils bici. La mesura estrella ¨¦s, en aquest sentit, la peatonalitzaci¨® de la Gran Via, que l¡¯alcaldessa vol aconseguir abans del 2019. En plena ¨¨poca nadalenca l¡¯Ajuntament ha tancat el tr¨¤nsit en aquesta gran art¨¨ria de la ciutat i n¡¯ha ampliat les voreres. No obstant aix¨°, la decisi¨® ha despertat les cr¨ªtiques de la Comunitat de Madrid, del consorci de transports, que gestiona la xarxa de metro i autobusos, i d¡¯alguns comerciants que atribueixen al Consistori falta de planificaci¨® i d¡¯informaci¨®.

Moneda local

Barcelona. La implantaci¨® d¡¯una moneda local per fomentar el comer? de proximitat per a la creaci¨® de riquesa i la inversi¨® a la ciutat va ser un dels punts m¨¦s destacats del programa electoral de Colau. La moneda ser¨¤ virtual (es pagar¨¤ a trav¨¦s d¡¯una aplicaci¨® de m¨°bil) i comen?ar¨¤ a implantar-se el 2019 als barris (en l¡¯eix que dibuixa el riu Bes¨°s) que rebran ajudes extraordin¨¤ries per lluitar contra la bretxa social. La idea original ¨¦s que m¨¦s enll¨¤ de les compres de barri es pugui pagar els funcionaris o prove?dors amb aquesta moneda.

Madrid. No existeix una proposta sobre la implantaci¨® d¡¯una moneda local. Quant a les propostes m¨¦s originals, la ciutat est¨¤ involucrada a ampliar els seus mecanismes de participaci¨® ciutadana impulsant el vot telem¨¤tic. Per aquesta via ha delegat a la ciutadania la presa de decisions de gran import¨¤ncia, com la rehabilitaci¨® de la pla?a d¡¯Espanya, i ha pressupostat 60 milions per a projectes votats en l¨ªnia. No obstant aix¨°, de moment, el principal problema ¨¦s l¡¯escassa participaci¨®. En l¡¯¨²ltima votaci¨® sobre la pla?a d¡¯Espanya van votar menys de 8.000 ciutadans: el 0,3% del cens.