Puigdemont

Carles Puigdemont, a m¨¦s de ser el quart president de la Generalitat nascut a Amer, Girona, sembla una persona cabal la major part del temps. Va ser des de ben jove independentista, cosa que no ens diu res sobre la correcci¨® o incorrecci¨® de la seva posici¨® pol¨ªtica, per¨° s¨ª que ens diu que aquesta carrera pol¨ªtica que culmina amb l¡¯¨²ltima presid¨¨ncia de la Generalitat auton¨°mica ¨C aix¨ª diu la llegenda del proc¨¦s¨C no ha estat guiada per l¡¯oportunisme.

Puigdemont no acostuma a vilipendiar el seu adversari per justificar el seu credo pol¨ªtic i no t¨¦ problemes a afirmar que l¡¯¡°Espanya ens roba¡± ¨¦s un mantra fals. At¨¨s que aquest mantra ¨¦s, segons alguns, un dels factors que tant ha fet cr¨¦ixer l¡¯independentisme, no sembla trivial fer notar que un dels caps visibles de l¡¯independentisme evita qualsevol ambig¨¹itat a l¡¯hora d¡¯afirmar-ne la falsedat. Puigdemont tampoc cau en aquesta esp¨¨cie de nihilisme que sembla que fundi el pensament d¡¯alguns independentistes segons el qual ¡°PP i PSOE s¨®n el mateix¡±, o sigui, el no-res; un no-res espanyol, per descomptat, per¨° el no-res al cap i a la fi.

Per alguna estranya ra¨®, a m¨¦s, quan diu que el refer¨¨ndum se celebrar¨¤ amb participaci¨® de l¡¯Estat o sense, a difer¨¨ncia de quan ho diuen alguns altres l¨ªders independentistes, no sona com una amena?a; no dic que estigui afirmant una cosa diferent del que afirmen els altres, nom¨¦s dic que quan ell ho diu no sona com si estigu¨¦s apuntant amb una pistola al pit del seu interlocutor. A m¨¦s, no sembla perdre les formes ni tan sols quan, d¡¯una banda, l¡¯ombra allargada d¡¯Artur Mas, i, de l¡¯altra banda, les cada vegada menys dissimulades ambicions presidencials d¡¯Oriol Junqueras, amenacen de deixar-lo a la intemp¨¨rie. Puigdemont creu genu?nament en la missi¨® que se li va encomanar i ¨¦s aqu¨ª per ajudar en el que calgui, fins i tot per buidar la piscina en qu¨¨ el seu mentor i el seu suposat aliat el faran caure en algun moment.

El votant independentista valora el comprom¨ªs genu¨ª de Puigdemont i, precisament per aix¨°, no hauria d¡¯estranyar que una part del PDECAT el consideri com un actiu i lamenti la seva fermesa a l¡¯hora de no voler presentar-se a unes eventuals eleccions. Costa imaginar-se Puigdemont en un cartell electoral com aquell en qu¨¨ Mas, amb els bra?os completament estesos, invocava la voluntat d¡¯un poble. Puigdemont, at¨¨s el seu temperament aparentment auster, potser tem que li facin fer aquest paperot, i potser per aix¨°, entre altres raons, declina la possibilitat d¡¯encap?alar una llista postconvergent.

Hi ha un sentit, doncs, en qu¨¨ Puigdemont no ¨¦s un producte m¨¦s d¡¯aquesta maquin¨¤ria de crear mites efervescents denominada proc¨¦s. Per¨° per no deixar que el proc¨¦s es devori a si mateix ja no n¡¯hi ha prou de participar-hi presentant unes credencials independentistes impol¡¤lutes com les de l¡¯exalcalde de Girona; cal contribuir a engreixar-lo mitjan?ant la dramatitzaci¨® de la vida pol¨ªtica catalana. D¡¯aqu¨ª aquestes declaracions de fa uns mesos en qu¨¨ Puigdemont assegurava que est¨¤ disposat a anar a la pres¨® amb la condici¨® que es convoqui el refer¨¨ndum. No sabem si la independ¨¨ncia exigeix ¨¨pica ¨Cencara que la independ¨¨ncia eventual del Quebec o d¡¯Esc¨°cia no sembla requerir gaire ¨¨pica¨C, per¨° s¨ª que sabem que el proc¨¦s viu de l¡¯¨¨pica, i l¡¯habitualment prudent Puigdemont est¨¤ disposat a fer la seva part perqu¨¨ el proc¨¦s sobrevisqui. Puigdemont no fa la impressi¨® de ser un c¨ªnic: realment creu que l¡¯¨²ltima estaci¨® del proc¨¦s ¨¦s la independ¨¨ncia. Potser es tracta d¡¯una estaci¨® molt llunyana, per¨° la superviv¨¨ncia del proc¨¦s emergeix com un pas ineludible en aquest viatge.

I ¨¦s que el proc¨¦s ja ¨¦s una instituci¨® catalana m¨¦s, una instituci¨® metaf¨ªsica si es vol, per¨° una instituci¨®, i defensar-lo ¨¦s tenir sentit institucional. Aix¨ª que tot indica que Puigdemont, per sentit institucional, pot estar disposat a jugar el paper de l¡¯heroi, del m¨¤rtir, del revolucionari, que se sacrifica en la batalla.

Per¨° res no sembla indicar que el seu martirologi eventual far¨¤ alguna difer¨¨ncia rellevant. President, potser el proc¨¦s necessita herois per seguir vivint, per¨° Catalunya no els necessita; a m¨¦s, el proc¨¦s no es mereix que un bon tipus com vost¨¨ s¡¯atrinxeri al castell processista per acabar a la pres¨®. President, com deia Leonard Cohen en una can?¨® a Fidel Castro, ¡°abandoni camps i castells, deixi-ho tot, sigui un home i torni a fer res en especial¡±.

Pau Luque ¨¦s investigador a l¡¯Institut d¡¯Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.