Els pressupostos de l¡¯independentisme

Som a la fase final de la negociaci¨® per aprovar, en un segon intent, els pressupostos del primer govern independentista de Catalunya. Una vegada m¨¦s, constatem l¡¯ineludible contingut ideol¨°gic de les lleis de pressupostos, malgrat que durant anys s¡¯afirm¨¦s que no hi havia marge per modificar ingressos i despeses de l¡¯activitat econ¨°mica del Govern catal¨¤, i aix¨ª justificar retallades en pol¨ªtiques socials. Les difer¨¨ncies entre la indefinici¨® ideol¨°gica conservadora de CiU i el projecte independentista de Junts pel S¨ª, entre Mas-Colell o Junqueras com a m¨¤xims responsables d¡¯uns pressupostos austers, i entre pactar els pressupostos amb el PP (com va fer el Govern d¡¯Artur Mas diverses vegades) o amb la CUP, haurien de generar uns pressupostos amb una dimensi¨® social radicalment diferent de la d¡¯exercicis anteriors.

Com a llei ideol¨°gica, la Llei de pressupostos ha de ser coherent amb el programa de govern de Junts pel S¨ª i, si es vol l¡¯aprovaci¨® dels anticapitalistes, amb el pacte postelectoral entre Junts pel S¨ª i la CUP formalitzat en la Resoluci¨® 1/XI del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015. Tots dos documents plantegen dos grans objectius: crear una Catalunya independent i revertir el sistema econ¨°mic catal¨¤. El programa electoral de Junts pel S¨ª afirmava que ¡°la desigualtat actual ¨¦s una realitat a transformar¡± i destinava un ampli apartat a presentar un nou model econ¨°mic ¡°al servei de les persones¡± que inclo?a un canvi significatiu en pol¨ªtiques d¡¯ocupaci¨®, programes de garantia juvenil, salari m¨ªnim, pol¨ªtica fiscal i financera, pol¨ªtica energ¨¨tica i de defensa contra els oligopolis. Per la seva banda, la resoluci¨® del Parlament instava el Govern a ¡°blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions espanyoles¡± i a adoptar mesures per combatre la pobresa energ¨¨tica, promoure l¡¯acc¨¦s a un habitatge digne, garantir una atenci¨® sanit¨¤ria universal p¨²blica i de qualitat, protegir el sistema educatiu catal¨¤ i assegurar el finan?ament d¡¯un pla de xoc social.

Per complir amb aquestes propostes de reversi¨® de les retallades i les privatitzacions dels governs de Mas, ¨¦s imprescindible que els pressupostos estiguin en sintonia amb els pactes que van solemnitzar les forces independentistes i amb les necessitats d¡¯una societat catalana que observa com, malgrat el creixement de l¡¯economia, se segueixen vulnerant les condicions vitals m¨ªnimes (atur, persones sense llar, llars sense ingressos, precarietat laboral, salaris miserables, pobresa energ¨¨tica, joves marginats, nens per sota del llindar de pobresa, aband¨® escolar, discapacitats en situacions infames, serveis d¡¯urg¨¨ncies en condicions prec¨¤ries¡­).

Els pressupostos p¨²blics s¨®n un instrument fonamental per evitar, disminuir o resoldre aquestes situacions de clamorosa injust¨ªcia social. Mentre Junqueras subratlla que els pressupostos del 2017 s¨®n els que tenen el percentatge m¨¦s alt de despesa social de la hist¨°ria, la CUP afirma que el Govern ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ i seguir¨¤ negociant perqu¨¨ redistribueixin millor la riquesa i recuperin serveis p¨²blics b¨¤sics, el PSC adverteix que no responen a les demandes aprovades en el ple de pobresa del Parlament, CSQP lamenta l¡¯apologia a la reducci¨® del d¨¨ficit p¨²blic i la submissi¨® a l¡¯Estat i als seus poders econ¨°mics, el president de la Taula del Tercer Sector exigeix que actu?n sobre les pol¨ªtiques predistributives com l¡¯ocupaci¨® o l¡¯habitatge, i hi ha una iniciativa legislativa popular que exigeix el compliment de l¡¯article 24 de l¡¯Estatut i que els pressupostos prevegin una renda garantida de ciutadania per a persones en situaci¨® de pobresa. Un c¨²mul de cr¨ªtiques a la projecci¨® social dels pressupostos que ara s¡¯intenta reconduir in extremis en la negociaci¨® final de seccions pressupost¨¤ries com salut i ensenyament.

Si el Govern inclou una partida de 5 milions d¡¯euros per al refer¨¨ndum, tamb¨¦ podria desobeir i incomplir les imposicions econ¨°miques del Govern espanyol per assegurar uns pressupostos socialment m¨¦s justos que evitin perllongar el patiment quotidi¨¤ de moltes persones, com va suggerir Joan Coscubiela o com indica la Resoluci¨® 1/XI del Parlament. Si ho fes, no nom¨¦s obtindria el suport de la CUP i la complicitat de CSQP, sin¨® que tamb¨¦ podria evidenciar la rep¨²blica que vol construir i ampliar el suport ciutad¨¤ a la celebraci¨® del ¡°refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡±. I si a m¨¦s la Llei de pressupostos rebaix¨¦s la pressi¨® fiscal a les rendes baixes i la increment¨¦s a les altes, tindria m¨¦s suport popular, ja que aix¨ª ho demana el 77% dels catalans.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de ci¨¨ncia pol¨ªtica de la UB.