¡°Puigdemont anir¨¤ a Brussel¡¤les al no-res; no el rebr¨¤ ning¨²¡±

Mariano Gom¨¤ (Barcelona, 1952), arquitecte i escriptor, ¨¦s president de Societat Civil Catalana des de l'octubre.

Pregunta. Com analitza que Puigdemont confirmi que hi haur¨¤ refer¨¨ndum encara que sigui unilateral?

Resposta. La meva impressi¨® ¨¦s que no es far¨¤. No perqu¨¨ el Govern central no vulgui. ?s que no tindr¨¤ validesa legal i t¨¨cnicament no podran. El 9-N fam¨®s el van fer perqu¨¨ van enxampar tothom a contrapeu. Per¨° potser aquesta vegada les escoles no obren les portes. Suposo que el Govern ho podr¨¤ frenar perqu¨¨ implica un dispendi. Per¨° s¡¯inventaran alguna cosa per no generar frustraci¨®. Unes eleccions-refer¨¨ndum o alguna cosa aix¨ª. Per¨° ser¨¤ un globus a l¡¯aire.

P. Doncs ja no va anar a la confer¨¨ncia de presidents.

R. Em sembla molt greu. Una part important de catalans no ent¨¦n que es rebutgi un pont de di¨¤leg sobre finan?ament. Com a catal¨¤ em sento frustrat. I en canvi va a Brussel¡¤les [dem¨¤ pronuncia una confer¨¨ncia] i no el rebr¨¤ ning¨².

P. I com ho sap? [l¡¯entrevista es va fer el dimarts] En principi no es reuneix amb ning¨²¡­

No passaria res si al Congr¨¦s es pogu¨¦s parlar en catal¨¤ o basc. Aquesta obertura li conv¨¦ a Espanya

R. Ho intueixo: aquests viatges s¡¯aprofiten per fer visites institucionals. No ho aconseguiran. El seu propi grup, ALDE, se n¡¯ha desmarcat i diu que no l¡¯ha patrocinat. Hi anir¨¤ l¡¯autob¨²s d¡¯ac¨°lits que l¡¯acompanyen. No m¡¯ho invento. Ho he vist. El fam¨®s Diplocat ha fet actes a It¨¤lia, Anglaterra, B¨¨lgica, Pol¨°nia i Dinamarca. Hi hem anat d¡¯oients i n¡¯hi havia m¨¦s a manar que a creure. Per¨° despr¨¦s es ven molt b¨¦ aqu¨ª.

P. El Govern espanyol ara vol dialogar, ha reaccionat perqu¨¨ no va calibrar la import¨¤ncia del moviment independentista?

R. S¨ª, potser no va calibrar les conseq¨¹¨¨ncies de no haver tingut una franca voluntat de di¨¤leg. O no haver tingut, de manera involunt¨¤ria, una pres¨¨ncia constant a Catalunya. I ara ha de recuperar l¡¯espai perdut. En aix¨° estan i ho celebro. Per aix¨° no ¨¦s massa cavaller¨®s que Puigdemont no vagi a la reuni¨® de presidents i vagi despr¨¦s a Brussel¡¤les al no-res.

P. Com solucionaria el conflicte sobiranista?

R. El primer ¨¦s di¨¤leg i l¡¯afecte. Cal anar a les reunions amb les mans esteses i no amb punys tancats. La majoria de catalans voldria un finan?ament m¨¦s just i millorar d¨¨ficits en infraestructures a Rodalies, la Sagrera o el corredor mediterrani que punxa a Catalunya. Tampoc passaria res si al Congr¨¦s es parl¨¦s catal¨¤ o basc. Aquesta obertura li conv¨¦ a Espanya: veuria que el catal¨¤ tamb¨¦ ¨¦s un idioma espanyol i al poble catal¨¤ li satisfaria. Amb aquestes millores, l¡¯independentisme baixaria i podria perdre la majoria absoluta.

P. Creu que la conviv¨¨ncia s¡¯ha deteriorat?

R. He estat president dels arquitectes de Lleida, d¡¯Espanya i de la Creu Roja. I quan alguns van saber el meu nou c¨¤rrec em van retreure: ¡°Com t¡¯has ficat aqu¨ª? Has perdut tot el prestigi¡±. Amb aix¨° he contestat.

P. Per qu¨¨ l¡¯ANC aglutina en les seves convocat¨°ries tot l¡¯independentisme i vost¨¨s no ho aconsegueixen el 12-O o el 6-D?

R. Hi ha dues q¨¹estions diferents. Els partits poden organitzar el que vulguin i quan fem actes venen a t¨ªtol individual. Som constitucionalistes, transversals i vam n¨¦ixer per defensar la catalanitat dins d¡¯Espanya. Al nostre m¨®n hi ha els partits constitucionalistes no independentistes i m¡¯agradaria integrar els comuns. No anem a actes de diferents plataformes perqu¨¨ no dominen tots els seus actors. No ens podem permetre apar¨¨ixer al costat d¡¯una bandera no constitucional o s¨ªmbol franquista. Qualsevol error seria utilitzat per independentistes que pretenen portar-nos a l¡¯extrema dreta, al franquisme o al nazisme. Per¨° no descarto que si es comprometen a dominar segons quins aspectes en les seves files¡­ Per qu¨¨ no?

P. Demanar¨¤ reunir-se amb Puigdemont? I amb Ada Colau?

R. No, ¨¦s in¨²til. Seria una p¨¨rdua de temps per a tots. El meu antecessor li va portar un document amb els d¨¨ficits de qualitat democr¨¤tica. Ens va rebre per cortesia, en va prendre nota per¨° l¡¯escenari ha empitjorat. Amb Colau ¨¦s diferent: fa un any que li demanem veure¡¯ns i ens van derivar a Gerardo Pisarello. Per¨° crec que hauria de rebre¡¯ns ella. Em sorpr¨¨n.

P. Quins s¨®n els pitjors d¨¨ficits democr¨¤tics?

R. Tots s¨®n terribles. El que m¨¦s em dol ¨¦s l¡¯adoctrinament dels nens: ¨¦s el m¨¦s perill¨®s. Em refereixo al fet que s¡¯expliqui una hist¨°ria de Catalunya i d¡¯Espanya, tergiversades; que es fomenti l¡¯odi als espanyols com uns enemics invasors com el cas de Cambrils o el dels est¨²pids fanalets de la cavalcada de Reis. ?s nociu: ¨¦s l¡¯adoctrinament del poble catal¨¤ en l¡¯odi. I la comunicaci¨® est¨¤ a manipulada per subvencionar els mitjans de la causa. La gent sent sempre el mateix discurs i al final cala.