Primer Espanya i despr¨¦s el partit

Fa molt de temps que la cultura no ¨¦s not¨ªcia als programes pol¨ªtics. Tampoc ¨¦s part de la munici¨® dels partits en la seva baralla parlament¨¤ria ni electoral. Potser ¨¦s bona not¨ªcia, o potser ¨¦s s¨ªmptoma d¡¯un descr¨¨dit cultural interioritzat i massiu que comen?a pels mateixos professionals. El venjatiu 21% d¡¯IVA est¨¤ assumit com a desprop¨°sit (i un dia o un altre es rebaixar¨¤ en alguns punts) i la multitud d¡¯acudits sobre el Marca i Rajoy semblen haver esgotat la inventiva program¨¤tica dels partits en aquestes ¨¤rees.

?s veritat que ning¨² ja no sap exactament de quines ¨¤rees parlem i quines designa aix¨° de cultura. Res tenen a veure les dificultats de finan?ament de les ind¨²stries culturals amb la superviv¨¨ncia de les llibreries tradicionals o la pirateria a preu fet; res t¨¦ a veure la reducci¨® su?cida de pressupostos per a investigaci¨® amb l¡¯abs¨¨ncia flagrant de novetats a les biblioteques p¨²bliques per falta de diners per comprar-les. Per¨° siguin o no culturals, els quatre o cinc s¨ªmptomes reclamen un debat p¨²blic i fins i tot un discurs travat per explicar per qu¨¨ est¨¤ b¨¦ que segueixin aix¨ª les coses o per qu¨¨ ¨¦s nefasta aquesta precaritzaci¨® objectiva d¡¯alguns motors culturals d¡¯una societat.

Alguns pensen que es tracta nom¨¦s de problemes sectorials poc rellevants i gens urgents per a les elevades mancances de la societat d¡¯avui. Que els xavals amb prou feines tractin de filosofia i literatura avui als instituts tampoc ha de ser tan, tan alarmant: aquesta omissi¨® pot ser una grand¨ªssima not¨ªcia perqu¨¨ aix¨ª les descobriran per si sols. Per¨° tamb¨¦ pot ser un altre s¨ªmptoma m¨¦s, i ja en s¨®n molts, d¡¯una passivitat pol¨ªtica que ha abandonat aquests temes per esc¨¤s impacte medi¨¤tic o per la seva nul¡¤la rendibilitat electoral. El no massa imaginatiu desplegament d¡¯activitats en relaci¨® amb Cervantes podria ser el set¨¨ o vuit¨¨ s¨ªmptoma (a Catalunya no hi ha ni s¨ªmptoma perqu¨¨ no s¡¯ha fet res).

La bretxa entre cultura i societat potser est¨¤ com sempre; el que sembla haver crescut de deb¨° ¨¦s la indifer¨¨ncia pol¨ªtica cap als problemes culturals en el sentit m¨¦s ampli. Els m¨¦s aprensius ho diuen amb un deix c¨ªnic, fort i convincent: la cultura no dona vots sin¨® problemes, la universitat sovint ¨¦s d¨ªscola i poc agra?da, els usuaris de les biblioteques no molesten perqu¨¨ no protesten (o no se¡¯ls sent protestar) i els estudiants no solen demanar m¨¦s teca curricular i, a m¨¦s, solen ignorar les condicions de feina de molts dels seus professors.

Horror: un altre s¨ªmptoma. Segueix sent com¨² avui a les universitats p¨²bliques catalanes la contractaci¨® de professors associats per impartir tres quarts de la doc¨¨ncia que imparteix un professor titular, a canvi de cobrar gaireb¨¦ un quart del sou del professor funcionari: menys de cinc-cents euros al mes, per sota de la meitat dels becaris d¡¯investigaci¨®. L¡¯ab¨²s ¨¦s descarnat i envilidor per a la instituci¨®, inclosos els qui millor o pitjor fem les nostres feines com a funcionaris, en lloc de plantar les classes, o cremar-les o dinamitar-les, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que mereix l¡¯explotaci¨® rutin¨¤ria de professors associats amb traject¨°ries ja rellevants i fins i tot importants.

D¡¯iniciatives, n¡¯hi ha, sens dubte, encara que de vegades resulten involunt¨¤riament doloroses. Fa tres o quatre dies vaig rebre una convocat¨°ria ben intencionada per aprendre a desenvolupar una ¡°carrera acad¨¨mica¡±. Per a desconsol de tots, la persona convidada per orientar els professors m¨¦s joves ara treballa a Harvard, amb una beca Marie Curie de l¡¯European Research Council, entorn de la literatura anglesa en connexi¨® amb la societat ¨Cconflicte racial, narrativa, ideologia¨C. Per¨° no ¨¦s anglesa. Es diu Marta Puxan Oliva, i ¨¦s ella mateixa qui explica que va optar a aquesta beca perqu¨¨ ¡°les condicions anteriors com a professora associada a la universitat catalana eren, simplement, impossibles¡±.

No dic que calgui convertir a titular de portada l¡¯explotaci¨® industrial dels professors associats, per¨° amb aquest munt de s¨ªmptomes surt un quadre molt descriptiu de la indifer¨¨ncia pol¨ªtica cap als laboratoris del futur: universitat, biblioteques, investigaci¨®, producci¨® cultural penalitzada amb l¡¯IVA. Quan en el partit socialista repeteixen que primer ¨¦s Espanya i despr¨¦s el partit, m¡¯agafen ganes de contestar que farien m¨¦s b¨¦ posant per davant el respecte del partit per l¡¯alta i mitja cultura per guanyar-se despr¨¦s el respecte que el pa¨ªs li ha perdut.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.