El discret encant

Alguns recordarem Obama com el millor pol¨ªtic que hem vist en actiu. Encara ¨¦s massa d¡¯hora per valorar qu¨¨ en quedar¨¤, del seu llegat, per¨° sabem que en romandr¨¤ una part immaterial, el model de governant que ha situat la pol¨ªtica en zones poc freq¨¹entades. Situar la responsabilitat individual en el centre de les decisions i fer-ho admetent els l¨ªmits de les possibilitats, expressar i assumir les conseq¨¹¨¨ncies eren coses a les quals no est¨¤vem acostumats.

Els seus discursos han estat els millors que s'han pogut escoltar o llegir en els ¨²ltims decennis. Ha tingut els millors assessors i els millors escriptors al seu servei. Un president negre portava, for?osament, la c¨¤rrega del relat de l'esclavitud, el racisme i la desigualtat. Descomptant el m¨¤rqueting, necessari en pol¨ªtica, no li hem vist utilitzar cap classe de xantatge emocional ni en els moments m¨¦s tensos.

El contrast amb el seu successor ¨¦s feridor i mostra, en aquesta gran escala americana, un dels massa retrocessos de la hist¨°ria. La dist¨¤ncia que hi ha entre tots dos ¨¦s enorme per¨° potser el que ho fa tot m¨¦s interessant ¨¦s que malgrat les difer¨¨ncies tenen un una cosa en com¨², tant Obama com Trump parlen clar. Els usos d'aquesta claredat, la seva proced¨¨ncia i la seva profunditat s¨®n diferents, per¨° la veritat ¨¦s que la credibilitat del primer juga al mateix nivell que la rotunditat del segon.

Va mentir Obama? Menteix Trump? Cal definir qu¨¨ vol dir mentida en pol¨ªtica i els l¨ªmits de la veritat per¨° crec que avui ning¨² q¨¹estiona la transpar¨¨ncia dels dos presidents. Trump ha guanyat sense que hagi hagut d'amagar que, malgrat ser ric, no deixa de ser un miserable. No s'emboliquin amb la postveritat. A Trump no l¡¯hi ha fet falta. Podria haver reconegut que mentia cada dia i aix¨ª i tot haver guanyat.

No ¨¦s l'¨²nic amb qui Obama mant¨¦ dist¨¤ncies i punts en com¨². Malgrat tot el que s'ha dit, amb qui millor contrasta Obama ¨¦s amb un percentatge significatiu dels seus votants, personatges p¨²blics i mitjans afins. Les reaccions d'aquests dies s¨®n per emmarcar, no s¨¦ qu¨¨ ser¨¤ pitjor, aguantar Trump o suportar els bramuls que les seves accions provocaran en la progressia americana i europea. Si aix¨° anir¨¤ sobre fer-se els ofesos, d'abominar de les seves declaracions i de distanciar-se de tot el que signifiquen els seus discursos ens esperen quatre anys pesad¨ªssims.

A Clinton i a Obama els ha fallat, primer de tot, la seva gent, encantats d'encarnar i de viure en el discret encant de la progressia. Pot ser que Trump espremi la classe treballadora per¨° el neoliberalisme progressista ha estat un paradigma en qu¨¨ la classe cultural nord-americana ha viscut la mar de b¨¦. Hi ha qui ho compara amb el benestar universitari dels intel¡¤lectuals francesos, mentre Fran?a vivia del drenatge de mitja ?frica. Em sembla que el paral¡¤lelisme no ¨¦s tan dolent.

Molts dels que es queixen m¨¦s ara de la retirada d'algunes de les seves mesures s¨®n els que no van moure mai un dit per canviar un sistema que per a ells tamb¨¦ funcionava b¨¦. Les protestes d'aquests dies han estat un dels millors simulacres. Intel¡¤lectuals, artistes i periodistes que es recorden de Santa B¨¤rbara quan trona i veuen la destrossa de la tempesta i que la resta del temps segueixen gaudint d'aquest discret encant tan seu.

Trump va defensar l'esfor? ¨Ctan demag¨°gicament com vulgueu¨C mentre que el mainstream comunicatiu se n¡¯oblidava. La crisi del 2008 no ha produ?t cap generaci¨® perduda cultural, no ha proporcionat ni imatges ni relats als qui els han necessitat. L'allunyament de les classes treballadores ha estat tan flagrant que digui el que digui Trump sonar¨¤ m¨¦s convincent que qualsevol discurs de Clinton. L'elit que representa Clinton t¨¦ una hist¨°ria de superaci¨® darrere seu?

No s¨¦ quant temps durar¨¤ Trump, nom¨¦s s¨¦ que la seva vict¨°ria sanciona les pol¨ªtiques que imposar¨¤ i que a l'altra banda hi ha molt poca cosa. Molt simulacre, gorres de colors i molta Madonna cantant a les protestes. La frivolitat de veure Madonna en una manifestaci¨® contra el tracte de Trump a les dones... Madonna, que volia premiar amb una fel¡¤laci¨® els que votessin Clinton.

No deixa de ser l'altra cara de Trump, un altre espectacle, un altre negoci, un altre poder. Tot el que queda per fer, que ¨¦s molt.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.