La broma

Milan Kundera ja ho explicava a La broma, aquell llibre que va marcar una ¨¨poca. Ludvik Jahn, un jove estudiant universitari i actiu membre del Partit Comunista txec, envia a una companya de classe una postal en la qual es burla de l¡¯optimisme ideol¨°gic imperant. La broma no fa gr¨¤cia als dirigents universitaris i, despr¨¦s d¡¯un judici sumar¨ªssim, l¡¯expulsen de la Universitat i del Partit. De res li serveix a Ludvik explicar que es tracta d¡¯una broma innocent, que no hi havia maldat en ella, que al capdavall es tractava d¡¯un rampell sense m¨¦s i que no ho tornaria a fer. Als dirigents comunistes no els diverteix gens, i no solament aix¨°, sin¨® que descobreixen en ell un dissident: sols un contrarevolucionari podria fer broma d¡¯all¨°, sols un individu perill¨®s gosaria prendre¡¯s d¡¯aquella manera el que per a ells ¨¦s intocable...

He pensat en aquest llibre de Kundera llegint la not¨ªcia del processament de l¡¯estudiant Cassandra Vera, a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una s¨¨rie d¡¯acudits publicats en Twitter sobre el general Carrero Blanco. Cassandra ha explicat al jutge que es tractava d¡¯una broma, uns acudits sobre un dictador, i que no volien ser m¨¦s que aix¨°. Quan parla del ¡°viatge espacial de Carrero Blanco¡± ho fa amb el desig de provocar un somriure en els seus seguidors de Twitter. Al capdavall, el general Carrero Blanco era el cap del Govern de la dictadura, aquella mateixa dictadura que va executar amb garrot vil Salvador Puig Antich. Per¨° al jutge no li ha fet gens de gr¨¤cia, i el fiscal, de la mateixa manera que en la novel¡¤la de Kundera, demana una sanci¨® exemplificadora, en aquest cas dos anys i tres mesos de pres¨®, m¨¦s tres anys de llibertat vigilada.

Resulta extraordinari el paral¡¤lelisme que hi ha entre la novel¡¤la de Kundera i aquesta hist¨°ria de Cassandra, i com els homes segueixen igual, sense aprendre res del seu passat. Una just¨ªcia que processa una estudiant per uns acudits aix¨ª evoca els pitjors r¨¨gims totalitaris, siguen comunistes o feixistes. Tamb¨¦ Tip i Coll, que no eren precisament d¡¯esquerres, varen fer broma amb Carrero (¡°De todos mis ascensos, el ¨²ltimo fue el m¨¢s r¨¢pido¡¯. Carrero Blanco¡±), per¨° al jutge no el preocupa aix¨°. El preocupen en el fons, com en la novel¡¤la de Kundera, aquests joves que s¨®n rebels, i que expressen despreocupadament la seua opini¨®. Al capdavall, el que es busca ¨¦s crear un clima de por, de temor i autocensura entre els estudiants (que ja sabem que s¨®n anarquistes i revolucionaris), per tal de lligar-los curt. Em pregunte si ara f¨¦rem uns acudits sobre el comissari Melit¨®n Manzanas, que va torturar tants dem¨°crates, i que fou mort per ETA, si el jutge tamb¨¦ actuaria, i si tamb¨¦ t¡¯empresonarien uns anys. Si tamb¨¦ acabarien amb la teua carrera acad¨¨mica, i si tamb¨¦ afectarien per a sempre el teu avenir.

La gran virtut de la novel¡¤la de Kundera ¨¦s que va mostrar com una broma pot tenir unes conseq¨¹¨¨ncies impensables, inimaginables, que superen qualsevol racionalitat. Els totalitarismes no tenen mai la ra¨® a favor, sin¨® tan sols la for?a bruta. Per aix¨° tenen tan poc sentit de l¡¯humor.