¡®El crac¡¯, un festival del jo

El segon cap¨ªtol d¡¯El crac va demostrar que es pot fer com¨¨dia sense intentar una rialla eterna en l¡¯espectador. I que no cal ser grotesc per fer humor. Al primer cap¨ªtol va cansar l¡¯ab¨²s de l¡¯esperpent i la caricatura, i en aquest segon se¡¯n va rebaixar sensiblement la dosi. Una s¨¨rie com aquesta no cal que busqui la comicitat en cada escena. N¡¯hi ha prou que n¡¯encerti unes quantes. Al primer cap¨ªtol el moment m¨¦s corrosiu va ser en plena festa dels Gaud¨ª, quan es van llegir les nominacions d¡¯actriu protagonista. Tres de quatre eren per a Clara Segura, per tres pel¡¤l¨ªcules on sortia plorant. No cal dir m¨¦s per donar la dimensi¨® exacta de l¡¯esquifida ind¨²stria del cinema a Catalunya.

Al segon cap¨ªtol, Manrique (Julio Manrique) i Joan (Joel Joan) van continuar cultivant el seu ego i mostrant-se porucs, insensibles. I a aquest duo es va sumar un altre tipus menyspreable, el director d¡¯escena ?lex Gnocchi (Borja Espinosa), amb qui preparen una estrena. Pedant, lladre d¡¯idees, s¨¤dic que castiga una actriu per haver-se mostrat m¨¦s llesta que ell. Excel¡¤lent l¡¯escena de postureig intel¡¤lectual de Manrique i Gnocchi citant una filera d¡¯autors que, segons ells, inspiren l¡¯obra (Bernhardt, Dostoievski, Schniztler) i Joan, m¨¦s ignorant, intentant no quedar enrere i dir la seva... una banalitat, segons Gnocchi. Curiosament, mentre a aquests personatges masculins els entrebanca la seva mesquinesa, els personatges femenins creixen en matisos emocionals, particularment la Sandra (Sara Esp¨ªgul) i la Laura (Laura Aubert).

Louis C. K. ¨¦s el referent obligat de la s¨¨rie, per¨° no ¨¦s precisament el mateix. A Louie dona voltes pel m¨®n, i el Joan, fins ara, constantment vol que el m¨®n giri al seu voltant. Va ser molt saludable que al segon cap¨ªtol alguns personatges poguessin explicar-se sense haver de ser planetes del protagonista central. El personatge es diu Joel Joan, com l¡¯actor, per¨° no ¨¦s l¡¯actor. Vaja, no ho crec. Viu la vida exagerant-ho tot. ?s un tipus gel¨®s i miserable en un grau tan alt i d¡¯una manera tan visible per a l¡¯espectador que sembla impossible que alguns personatges, particularment les dames, no el flairin. La coincid¨¨ncia onom¨¤stica entre alguns personatges i els seus int¨¨rprets ¨¦s una brometa coneguda, per¨° no pot dir-se que es riguin b¨¤sicament d¡¯ells mateixos. Ho fan d¡¯una estrafeta imitaci¨®. Amb tot, hi ha alguna incursi¨®, que ha de ser reconeixible pel p¨²blic, en la pr¨°pia biografia. Per exemple, Joel Joan admetent ser l¡¯inventor dels Gaud¨ª... per¨° arrodonint l¡¯escena dient que els premis s¨®n una collonada.

El codirector, juntament amb H¨¨ctor Claramunt, coguionista i principal int¨¨rpret d¡¯El crac, Joel Joan, va anunciar que aquesta temporada es donar¨¤ m¨¦s protagonisme i autonomia a determinats personatges. Vam comen?ar a veure-ho aquesta segona setmana. Ser¨¤ una bona cosa per evitar fatigar-nos amb un festival del jo desorbitat. En aquesta segona temporada tocar¨¤ el rebre a determinada gent de determinat teatre. Al marge que els connaiseurs puguin rastrejar alguna maldat gremial que a la resta d¡¯espectadors se¡¯ls escapi, el tarann¨¤ dels personatges ¨¦s prou evident per desxifrar-los sense gaires complicacions. La veritat ¨¦s que a la s¨¨rie, per resultar entretinguda, com pot resultar finalment, no li¡¯n calen.