Detinguts i separats de les seves filles per una ablaci¨® genital inexistent

Mamadou Tour¨¦ i Fatoumata Diaby, ve?ns de Sabadell (Barcelona) i nascuts a Guinea, van ser detinguts per un error de diagn¨°stic. La pediatra de les seves dues filles va signar que els genitals de totes dues havien estat mutilats. La facultativa va admetre despr¨¦s davant el jutge que no tenia formaci¨® espec¨ªfica sobre el tema i que aix¨° era el que havia cregut veure, per¨° amb el seu informe n¡¯hi va haver prou per activar les mesures m¨¦s dures previstes en el protocol de la Generalitat contra l'ablaci¨®. La parella va passar 54 hores al calab¨®s i les dues petites, de tres i cinc anys, nou dies internades en un centre de menors. Els fets van passar el 2012, i un informe jur¨ªdic de la Generalitat proposa ara indemnitzar la fam¨ªlia amb 20.000 euros (5.000 per a cada membre) pels danys morals soferts. El Govern tamb¨¦ estudia revisar el protocol per donar m¨¦s garanties als implicats.

"Era f¨¤cil veure que tot era mentida. Jo mateixa havia participat en xerrades contra l'ablaci¨® a Sabadell, per¨° ning¨² ens va voler escoltar", es queixa amargament Fatoumata, a la qual li dol especialment una cosa: "Que ning¨² ens hagi demanat perd¨®". Despr¨¦s d'una d¨¨cada a Catalunya, ella treballant en el sector de la neteja i ell en una planta de reciclatge, la parella havia aconseguit reunir els diners per volar al seu pa¨ªs. "Per fi podia tornar a veure la meva fam¨ªlia i ells con¨¨ixer les nenes", recorda ella. Mamadou, en aquell moment a l'atur, no va poder acompanyar-les.

Com si fos un mal presagi, la salut no les va acompanyar en tornar del tr¨°pic. La filla gran va tornar amb una molesta infecci¨® genital i Fatoumata va caure malalta, amb llargs episodis de febre alta. Unes tres setmanes m¨¦s tard, la fam¨ªlia va rebre una trucada del seu centre de salut. "Van dir que hi hav¨ªem de portar la nena. Com ja hav¨ªem anat a la pediatra per la infecci¨®, vaig pensar que nom¨¦s era una revisi¨®".

L'origen de la trucada, per¨°, segons recull l'informe de la Comissi¨® Jur¨ªdica Assessora de la Generalitat, va ser una alerta de l¡¯escola. Una monitora havia avisat la directora que la nena tenia la zona genital irritada i aquesta, tenint en compte el viatge recent, va passar el cas als serveis socials. El procediment va acabar en la consulta de la mateixa pediatra, que aquesta vegada va concloure que havia sofert una amputaci¨® gaireb¨¦ total dels genitals: dels llavis exteriors, de part dels interiors i del cl¨ªtoris. L'endem¨¤ va ser revisada la germana petita. El diagn¨°stic va ser el mateix. Segons l'informe de la Generalitat, l¡¯"apreciaci¨®" de la facultativa "va ser corroborada per una treballadora social present" en la consulta.

La parella va ser detinguda aquela mateixa tarda pels Mossos d'Esquadra. Era el dijous 15 de novembre. La Direcci¨® d¡¯Inf¨¤ncia de la Generalitat (DGAIA) va assumir la cust¨°dia de les nenes i les va traslladar a un centre de menors. Fatoumata ¨¦s capa? de relatar els fets amb una serenitat que no trenquen les ll¨¤grimes que afloren als seus ulls. Fins i tot riu quan recorda com el seu marit, amb cara de no entendre res, li va preguntar a la comissaria: "Escolta, no els haur¨¤s fet res a les nenes a Guinea?". "Jo li vaig respondre: 'Tu ets ximple o ¨¦s que no coneixes la teva dona?' Imagina't com est¨¤vem".

Fatoumata no vol entrar en els detalls sobre les dues nits i gaireb¨¦ tres dies que va passar al calab¨®s, quan les preguntes se li acumulaven al cap: "Qu¨¨ faran les nenes? On dormiran? Amb qui estaran?...". Nom¨¦s recorda que es trobava molt malament i que quan la van portar a un centre m¨¨dic per ser visitada, anava emmanillada. "Tothom em mirava. Jo nom¨¦s podia mirar al terra".

Quan el matrimoni va sortir de comissaria en llibertat amb c¨¤rrecs, el dissabte dia 17 a la tarda, Fatoumata agafava amb for?a el paper que portava en una m¨¤. Era nom¨¦s una nota amb l'adre?a de la DGAIA escrita, per¨° "era l'¨²nica cosa que tenia per arribar fins a les nenes". "Vam anar-hi el dilluns a primera hora i vam veure la directora del centre de menors. Encara em recordo d'aquella dona i li dono les gr¨¤cies cada vegada que penso en ella. Em va dir que les nenes estaven b¨¦ i va escoltar tot el que volia dir-li: que era impossible el que deia la pediatra, que per favor ho miressin b¨¦, que cridessin a un altre metge...".

Les proves m¨¨diques van trigar tres dies a fer-se. L'informe de la Generalitat detalla que "l'informe del servei de cirurgia pedi¨¤trica de l¡¯Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, amb data de 22 de novembre, estableix la normalitat org¨¤nica ginecol¨°gica de les nenes". L'endem¨¤, les nenes van poder tornar a casa "amb el comprom¨ªs dels pares de fer-los un nou examen ginecol¨°gic, que es va dur a terme el 27 de novembre a la Cl¨ªnica Dexeus amb el mateix resultat", recull l'informe. El dia 28, gaireb¨¦ dues setmanes despr¨¦s de la detenci¨®, la DGAIA va retornar a la parella la cust¨°dia de les nenes. El jutge va arxivar les dilig¨¨ncies el 10 de desembre.

El cas de Mamadou i Fatoumata ¨¦s el primer a Espanya en qu¨¨ una parella ha estat detinguda per una mutilaci¨® genital que no ho era. El protocol de la Generalitat contra aquesta agressi¨®, en vigor des del 2002, basa la seva fortalesa en la coordinaci¨® de tots els professionals implicats: docents, treballadors socials, metges, jutges i fiscals, policia... El cas de Sabadell, no obstant aix¨°, posa de manifest un punt feble: el paper determinant que hi t¨¦ un sol facultatiu.

Aix¨° fa possible que un error hum¨¤ o la falta de formaci¨® causin greus prejudicis a persones innocents. SOS Racisme considera que amb un simple canvi ¨Cque la segona revisi¨® m¨¨dica es faci abans i no despr¨¦s de remetre el cas al jutjat¨C, n¡¯hi hauria prou per donar m¨¦s garanties a tots els implicats. Inclosos els metges. La pediatra de Sabadell, per exemple, va haver d'enfrontar-se posteriorment a les den¨²ncies presentades en contra seva per la fam¨ªlia.

Oriol Amor¨®s, secretari d¡¯Igualtat i Migracions de la Generalitat, admet que el protocol, despr¨¦s de 15 anys en vigor, ha de ser actualitzat, i que aquest 2017 seran revisats aquest punt i d¡¯altres de la norma. Aquesta regla preveu un paquet de mesures de prevenci¨® i formaci¨® per a les poblacions origin¨¤ries de zones on la mutilaci¨® est¨¤ arrelada (unes 50.000 persones a Catalunya) i els professionals relacionats.

La Generalitat estima que la poblaci¨® en risc al seu territori est¨¤ formada per unes 6.000 nenes, xifra que el Ministeri de Sanitat eleva a 17.000 a tot Espanya. El moment de m¨¦s risc, coincideixen els experts, ¨¦s quan les menors viatgen als seus pa?sos d'origen. ?s llavors quan les fam¨ªlies han de signar un document en qu¨¨ admeten con¨¨ixer la prohibici¨® legal de la mutilaci¨® i es comprometen a sotmetre les seves filles a una revisi¨® abans i despr¨¦s del viatge.

Per a Noem¨ª Pereda, directora del Grup d'Investigaci¨® en Victimitzaci¨® Infantil i Adolescent de la Universitat de Barcelona, l'¨²nica forma d¡¯aconseguir que els protocols siguin efica?os i ofereixin plenes garanties als implicats ¨¦s "donar als professionals totes les eines per resoldre les situacions a les quals s'enfronten. "El m¨¦s important ¨¦s la formaci¨®, per¨° els protocols tamb¨¦ han de preveure qu¨¨ cal fer en cas de dubtes o casos molt complexos", afirma. El grup que dirigeix Pereda est¨¤ especialitzat en casos de viol¨¨ncia dom¨¨stica i abusos sexuals. El protocol que s'aplica en aquests casos s¨ª que preveu un mecanisme de revisi¨®: "El professional haur¨¤ de comunicar i discutir el cas amb el seu superior immediat abans de traslladar-lo al jutjat", explica.

Per a SOS Racisme, que ha assistit legalment la fam¨ªlia, cal extremar les garanties perqu¨¨ els prejudicis no acabin contaminant l'aplicaci¨® del protocol. "Com va poder veure la pediatra una mutilaci¨® on dies abans havia vist una infecci¨®? Com va poder veure el mateix en la germana petita, que no tenia cap mal? Qu¨¨ feia una treballadora social participant en un diagn¨°stic cl¨ªnic? Per qu¨¨ no es va escoltar abans la fam¨ªlia? Era necess¨¤ria una detenci¨® de tres dies? Sembla que va haver-hi un moment a partir del qual ser una fam¨ªlia de Guinea que havia viatjat al seu pa¨ªs va predisposar tothom a creure que havien com¨¨s el delicte. I d¡¯aix¨°, se¡¯n diu discriminaci¨®", lamenta l'entitat.

Investigacion@elpais.es