Viver Pi-Sunyer, el jurista que ultima la llei de desconnexi¨®

Carles Viver Pi-Sunyer, magistrat del Tribunal Constitucional entre el 1992 i el 2001 (els ¨²ltims quatre anys com a vicepresident) ¨¦s des del 2013 el timoner jur¨ªdic del proc¨¦s independentista. ?s seu el disseny de la llei de transitorietat jur¨ªdica que ha d¡¯emparar el refer¨¨ndum i que, segons ha revelat la CUP, ja est¨¤ redactada en un 95%, encara que se¡¯n desconeix el contingut, m¨¦s enll¨¤ que ha estat pactat entre els anticapitalistes i Junts pel S¨ª.

El secretisme ¨¦s la caracter¨ªstica de molts dels informes elaborats per Carles Viver en els ¨²ltims anys des de diversos organismes de la Generalitat, que reflecteixen l'evoluci¨® ideol¨°gica d'aquest jurista. Viver Pi-Sunyer ha abra?at la secessi¨® en considerar que l'autonomisme ha fracassat.

¡°He arribat a la conclusi¨®, ja fa anys, que l'¨²nica sortida que t¨¦ Catalunya ¨¦s la de la independ¨¨ncia. L'¨²nica cosa que em sap greu ¨¦s no haver-me'n adonat abans, per¨° no renuncio a res del que he fet professionalment, ho mantinc¡±, va assegurar aquest constitucionalista quan va compar¨¨ixer en la Comissi¨® d'Afers Institucionals del Parlament el passat 14 de desembre.

¡°Deixar¨¦ el meu c¨¤rrec en el moment en qu¨¨ Catalunya sigui independent, que espero que sigui aviat¡±, va afegir Viver, que des del 2004 est¨¤ a sou de la Generalitat: primer, per eixamplar l'autonomia catalana amb la redacci¨® de l'Estatut, i despr¨¦s, lliurat a la causa secessionista des de la seva particular interpretaci¨® del dret, q¨¹estionada per molts col¡¤legues.

Llibre blanc

El mar? del 2013 Artur Mas el va nomenar president del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, des del qual va dirigir la redacci¨® del llibre blanc, en qu¨¨ explica com ha de ser el nou Estat catal¨¤ i, el que ¨¦s m¨¦s important, com arribar-hi des d'una nova legalitat.

¡°He arribat a la conclusi¨® que l¡¯¨²nica sortida ¨¦s la? independ¨¨ncia. El que lamento ¨¦s no haver-me¡¯n adonat abans¡±

El febrer del 2015 la Generalitat va intensificar la seva confian?a en Viver com a comissionat per a la Transici¨® Nacional. El Govern del PP va rec¨®rrer en contra de l'organisme i el Constitucional el va suspendre el juliol del 2015. Per¨° ni aix¨° ni el relleu en la presid¨¨ncia va ser obstacle perqu¨¨ Carles Puigdemont torn¨¦s a confiar en Carles Viver i el design¨¦s, a principis del 2016, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, un organisme que va substituir l'Institut d'Estudis Auton¨°mics que ha dirigit Pi-Sunyer des del 2004, quan el va nomenar el Govern tripartit de Pasqual Maragall.

Diversos col¡¤legues q¨¹estionen la interpretaci¨® del dret que ha estat fent aquests anys Carles Viver. Entre ells Xavier Arb¨®s, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, que confessa un respecte intel¡¤lectual per Viver, tan gran com la discrep¨¤ncia jur¨ªdica que els separa.

¡°Ens agradi o no, a la Constituci¨® no hi t¨¦ cabuda de cap manera la secessi¨® de Catalunya. Aix¨° no ho pot sostenir cap jurista i no es pot dir que es passar¨¤ de la legalitat espanyola a la catalana sense m¨¦s, com es va passar de la dictadura a la democr¨¤cia. Aquesta analogia no ¨¦s possible i no ¨¦s una q¨¹esti¨® d'interpretar el dret¡±, diu Arb¨®s.

El constitucionalista Francesc de Carreras tamb¨¦ es mostra cr¨ªtic. ¡°Si es vol la independ¨¨ncia, s'ha de saltar la llei, no es pot fer d'una altra manera. No hi cap un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, tret que es reformi la Constituci¨® i tots els espanyols votin que Espanya passar¨¤ a tenir 16 comunitats aut¨°nomes i no les 17 actuals¡±.

Carles Viver ha rebutjat explicar les seves tesis a requeriment d'EL PA?S. En la seva compareixen?a al Parlament va explicar que si ha abra?at l'independentisme com a jurista ¨¦s perqu¨¨ la seva biografia coincideix amb la de milers de catalans que veuen en la secessi¨® l'¨²nica sortida despr¨¦s de veure frustrada la millora de l'autogovern. Segons va explicar, va intentar fer una relectura de la Constituci¨® per ampliar les compet¨¨ncies de les autonomies quan era magistrat del Constitucional i va fracassar. Ho va tornar a provar amb una reforma de l'Estatut i tamb¨¦ va punxar, i m¨¦s tard va proposar una reforma jur¨ªdica del sistema de finan?ament i va tornar a fracassar.

Els col¡¤laboradors que han treballat amb Carles Viver coincideixen que la sent¨¨ncia de l'Estatut va marcar un punt d'inflexi¨® i que ajuda a explicar la seva evoluci¨® com a jurista. La resoluci¨® li va produir un doble efecte negatiu: professional i personal. ¡°La sent¨¨ncia el va afectar molt perqu¨¨ es va sentir desautoritzat pels seus companys del Constitucional. Estava conven?ut que l'Estatut reformat en el qual havia posat l'¨¤nima es mantindria i no va ser aix¨ª", explica una persona que el coneix des de fa d¨¨cades i que reclama l'anonimat.

El factor hum¨¤

Un altre dels seus col¡¤laboradors m¨¦s propers, que tampoc vol identificar-se, parla del ¡°factor hum¨¤¡± de la sent¨¨ncia. ¡°L'Estatut era un fill intel¡¤lectual seu. La sent¨¨ncia del Constitucional li va fer canviar la seva visi¨® de les coses. Va arribar a dir que, al final, el que importa ¨¦s la pol¨ªtica. Ell, un home que recel¡¤lava dels pol¨ªtics i que defensava que el que era important eren els juristes¡±.

¡°Ens agradi o no, a la Constituci¨® no hi t¨¦ cabuda de cap manera la secessi¨® de Catalunya¡±, diu un altre constitucionalista

En aquesta mateixa l¨ªnia es va expressar Carles Viver al Parlament. ¡°L'experi¨¨ncia hist¨°rica demostra que quan hi ha una situaci¨® de bloqueig la pol¨ªtica despla?a al dret i immediatament s'ha de tornar a reconstruir, en el mateix instant, un nou ordre constitucional. I aqu¨ª possiblement ens trobarem¡±, va dir als diputats.

¡°La seva opci¨® pol¨ªtica no ¨¦s la meva. No crec que pretengui donar una justificaci¨® jur¨ªdica del salt al buit que representa la llei de transitorietat jur¨ªdica¡±, afegeix Arb¨®s. Carles Viver va justificar davant dels parlamentaris que no transcendeixi el contingut d'aquests textos ¡°per prud¨¨ncia¡±.

L'exmagistrat del Constitucional va admetre sense objeccions que fa temps que prepara les anomenades ¡°estructures d'Estat¡± abans que els catalans s'hagin pronunciat si volen o no la independ¨¨ncia. ¡°Si no ho estigu¨¦ssim fent vost¨¨s ens farien una cr¨ªtica¡± i dirien que ¡°som uns inconscients. Doncs no ho som, l'estem preparant a fons [la independ¨¨ncia] com preparem tamb¨¦ altres escenaris¡±.