Restes d¡¯un continent perdut apareixen sota l¡¯oce¨¤ ?ndic

Sota les aig¨¹es transparents de l'illa Maurici dormen des de fa milions d'anys les restes d'un continent perdut, que no t¨¦ res a veure amb els somnis de l'Atl¨¤ntida. Un grup de cient¨ªfics ha confirmat la troballa, sota l'oce¨¤ ?ndic, de rastres de?la desintegraci¨® del supercontinent Gondwana, fa 200 milions d'anys, per dibuixar l'actual aspecte de la Terra. El descobriment es va fer perqu¨¨ sobre la superf¨ªcie de Maurici, una illa volc¨¤nica jove ¨Cde tot just nou milions d'anys¨C hi havia roques (zirc¨®) que dataven de fa 3.000 milions d'anys, i aix¨° era ins¨°lit.

Les restes que s'han trobat ara sota l'?ndic (i sobre Maurici) s¨®n un tros d'escor?a que posteriorment?va ser cobert per lava jove durant les erupcions volc¨¤niques a l'illa. Els investigadors estan conven?uts que es tracta d'una petita pe?a del continent antic, que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan ?frica, l'?ndia, Austr¨¤lia i l'Ant¨¤rtida es van separar i van formar l'oce¨¤ ?ndic, segons una investigaci¨® que s'ha publicat a?Nature Communications.

El ge¨°leg Lewis Ashwal, de la Universitat de Wits, autor principal de la investigaci¨®, i els seus col¡¤legues Michael Wiedenbeck, del Centre Alemany de Recerca de les Geoci¨¨ncies (GFZ), i Trond Torsvik, de la Universitat d'Oslo, han descobert que un mineral, el zirc¨®, es troba en roques llan?ades per lava durant les erupcions volc¨¤niques. Les restes d'aquest mineral eren massa antigues per pert¨¤nyer a l'illa de Maurici.

"La Terra est¨¤ formada per dues parts: els continents, que s¨®n vells, i els oceans, que s¨®n joves". Als continents hi ha roques de m¨¦s de 4.000 milions d'anys, per¨° no hi ha res de semblant als oceans, que ¨¦s on es formen les roques noves", explica Ashwal. "Maurici ¨¦s una illa, i no hi ha cap roca de m¨¦s de nou milions d'anys a l'illa; no obstant aix¨°, quan hem estudiat les roques de l'illa, hem trobat zircons que s¨®n molt vells, de fins a 3.000 milions d'anys".

Els zircons s¨®n minerals que es produeixen principalment en granits dels continents. Contenen traces d'urani, tori i plom, i com que sobreviuen molt b¨¦ al proc¨¦s geol¨°gic, contenen un ric registre de processos geol¨°gics i es poden datar amb molta precisi¨®.

"El fet que h¨¤gim trobat zircons d'aquesta edat demostra que a Maurici hi ha materials de l'escor?a terrestre molt m¨¦s antics, que nom¨¦s es van poder originar en un continent", diu Ashwal.

Aquesta no ¨¦s la primera vegada que a l'illa s'han trobat zircons de milers de milions d'anys. Un estudi del 2013 va trobar rastres del mineral a la sorra de la platja. No obstant aix¨°, la investigaci¨® va rebre algunes cr¨ªtiques, incloent que el mineral el podria haver transportat el vent, o fins i tot ser part dels pneum¨¤tics del vehicle o les sabates dels cient¨ªfics.

"El fet que h¨¤gim trobat els zircons antics a la roca [traquita de sis milions d'anys] corrobora l'estudi anterior i refuta qualsevol suggeriment de zircons aerotransportats o transportats per les onades per explicar els resultats anteriors", explica Ashwal. El cient¨ªfic suggereix que hi ha moltes peces de diverses grand¨¤ries del "continent desconegut", col¡¤lectivament anomenat Mauritia, est¨¨s sota l'oce¨¤ ?ndic, restes de la desintegraci¨® de Gondwana.

"D'acord amb els nous resultats, aquesta ruptura no va implicar una simple divisi¨® de l'antic supercontinent de Gondwana, sin¨® m¨¦s aviat una fragmentaci¨® complexa que va tenir lloc amb fragments d'escor?a continental de grand¨¤ries variables deixades a la deriva dins de la conca de l'oce¨¤ ?ndic en evoluci¨®".

Gondwana era un supercontinent que existia fa m¨¦s de 200 milions d'anys i que contenia roques de 3.600 milions d'anys, abans de dividir-se en el que avui s¨®n els continents d'?frica, Am¨¨rica del Sud, l'Ant¨¤rtida, l'?ndia i Austr¨¤lia. La divisi¨® es va produir a causa del proc¨¦s geol¨°gic de la tect¨°nica de plaques. Aquest ¨¦s el proc¨¦s en qu¨¨ la conca de l'oce¨¤ est¨¤ en moviment continu, i es mou entre 2 cm i 11 cm cada any. Els continents munten sobre les plaques que componen el fons oce¨¤nic, la qual cosa provoca el moviment dels continents.