Dos veterans i un jutge sobrevingut: aix¨ª ¨¦s el tribunal que jutja Mas

M¨¢s informaci¨®n

Mas denuncia un ¡°muntatge¡± de la Fiscalia per ¡°fer mal¡± abans del judici del 9N

El sobiranisme demana als catalans que s¡¯agafin el dia lliure per fer costat a Mas davant del jutge

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) ¨¦s l¡¯¨°rgan competent per jutjar l¡¯expresident de la Generalitat Artur Mas. Durant els dos anys que ha durat la investigaci¨®, dos dels seus membres han instru?t la causa i dos m¨¦s han at¨¨s els recursos. Per aquest motiu, no poden prendre part en la vista oral. Aquesta circumst¨¤ncia va deixar el TSJC amb nom¨¦s dos magistrats disponibles per celebrar el judici: el president, Jes¨²s Barrientos, i Carlos Ramos. Tots dos estan bregats en q¨¹estions penals. S¨®n de Lle¨®, encara que han desenvolupat la major part de la seva carrera a Catalunya. Ha calgut buscar, doncs, un tercer jutge per completar la terna. El designat va ser Eduardo Rodr¨ªguez, m¨¦s jove, nascut a Granollers (Barcelona), que no tenia judicis previstos per a la setmana del 6 al 10 de febrer. Aquesta ¨¦s la breu traject¨°ria dels jutges que decidiran la sort de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Jes¨²s Barrientos. Com a president del TSJC, presidir¨¤ tamb¨¦ el tribunal que jutja Mas. Per torn, ha estat designat ponent; ¨¦s a dir, que redactar¨¤ la proposta de sent¨¨ncia. Exerceix de jutge des del 1985. Despr¨¦s d¡¯un pas breu per jutjats d¡¯Astorga (Lle¨®) i San Vicente de la Barquera (Cant¨¤bria), va recalar a Barcelona. Ha estat magistrat penal i del contenci¨®s i, des del 2014, ¨¦s membre de la sala civil i penal del TSJC. Va guanyar la presid¨¨ncia fa un any i va advertir que l¡¯escenari pol¨ªtic a Catalunya plantejava ¡°serioses dificultats¡± en la relaci¨® amb la Generalitat pel risc d¡¯¡°una ruptura amb la legalitat constitucional¡±. Des que va accedir al lloc, no obstant aix¨°, ha advocat per evitar la judicialitzaci¨® de pol¨ªtica i per trobar solucions al conflicte mitjan?ant, per exemple, una reforma de la Constituci¨®. Barrientos pertany a l¡¯associaci¨® de jutges Francisco de Vitoria, una via interm¨¨dia entre la conservadora i majorit¨¤ria Associaci¨® Professional de la Magistratura i la progressista Jutges per la Democr¨¤cia.

Carlos Ramos. Dues de les places de magistrat a la sala civil i penal del TSJC es cobreixen a proposta del Parlament. Ramos va guanyar la seva el 2004 amb els vots del tripartit d¡¯esquerres ¨CPSC, ERC i ICV¨C, l¡¯abstenci¨® del PP i l¡¯oposici¨® de CiU. Abans de jutge, no obstant aix¨°, va exercir com a fiscal durant m¨¦s de 20 anys. I en particular, va ser fiscal anticorrupci¨®. Algunes de les investigacions de m¨¦s import¨¤ncia pol¨ªtica relacionades amb la delinq¨¹¨¨ncia econ¨°mica dels 90 van ser seves: el cas obert contra l¡¯exconseller d¡¯Economia Jordi Planasdemunt; la causa contra el financer Javier de la Rosa per la descapitalitzaci¨® de Grand Tibidabo, o la investigaci¨® pels suborns de l¡¯exjutge Llu¨ªs Pascual Estevill. De tarann¨¤ progressista, va pert¨¤nyer a la Uni¨® Progressista de Fiscals i m¨¦s tard, ja com a magistrat, a Jutges per la Democr¨¤cia.

Eduardo Rodr¨ªguez. ?s el m¨¦s jove dels tres (37 anys). Va n¨¦ixer a Granollers i, despr¨¦s de llicenciar-se en dret per la Universitat Pompeu Fabra, va accedir a la judicatura el 2007. Ha dirigit un jutjat d¡¯instrucci¨® (Vic) i un de penal (Manresa) i, el mar? del 2014, despr¨¦s d¡¯aconseguir la condici¨® de magistrat, va accedir a la sala contenciosa administrativa del TSJC, on ha rom¨¤s des de llavors. La seva secci¨® est¨¤ especialitzada en urbanisme, medi ambient, transports, comunicacions i domini p¨²blic. Rodr¨ªguez Laplaza compatibilitza les seves funcions de magistrat amb les de professor del Departament d¡¯Organitzaci¨® d¡¯Empreses a la Polit¨¨cnica (UPC) de Barcelona.