El risc de no poder parar

Com ja era previsible, les coses s¡¯estan precipitant perillosament. Ara mateix ning¨² ¨¦s capa? de predir qu¨¨ pot passar en el futur immediat a Catalunya. Tenint en compte l¡¯acceleraci¨® i la incertesa que caracteritzen aquests temps de crisi sist¨¨mica, pot passar qualsevol cosa. El Brexit i el triomf de Trump als Estats Units ens han mostrat com s¨®n de vol¨¤tils les previsions i com de r¨¤pid s¡¯accepten situacions imprevistes. En el conflicte catal¨¤ estem vivint un d¡¯aquests moments en els quals la prepot¨¨ncia imprudent d¡¯uns i la gosadia d¡¯altres poden precipitar-nos cap a escenaris desconeguts. El perill¨®s de la situaci¨® actual ¨¦s que es generin din¨¤miques tan poderoses que, una vegada desencadenades, resultin dif¨ªcils de controlar. Que entrem en una espiral acci¨®-reacci¨® d¡¯aquelles que se sap com comencen, per¨° no com acaben.

Una part determinant del problema radica en el pertina? error de diagn¨°stic del PP. La teoria del sufl¨¦ ha fet creure equivocadament que la millor estrat¨¨gia enfront del conflicte catal¨¤ ¨¦s fortificar-se en la muralla de la legalitat i no cedir ni un mil¡¤l¨ªmetre, a l¡¯espera que, cansat i incapa? d¡¯aconseguir els seus objectius, el sobiranisme esgoti el seu cicle ascendent i es desinfli. La dificultat per comprendre la naturalesa profunda del conflicte li impedeix veure que Catalunya ¨¦s ara mateix el problema pol¨ªtic m¨¦s gran que t¨¦ Espanya. El pacte constitucional est¨¤ sent impugnat.

El sobiranisme, per la seva banda, ha arribat a la conclusi¨® que mentre el PP sigui al poder, i pot anar per llarg perqu¨¨ ni tan sols t¨¦ oposici¨®, no ser¨¤ possible cap di¨¤leg. Cada vegada s¨®n m¨¦s els qui creuen que ja no hi ha res a pactar amb Espanya, excepte la manera d¡¯anar-se¡¯n. Impotent enfront de la muralla, l¡¯independentisme llan?a l¡¯envit del refer¨¨ndum i la desconnexi¨® unilaterals per for?ar una finestra d¡¯oportunitat, conscient que no pot mantenir gaire temps una mobilitzaci¨® que no obt¨¦ cap resultat. Prefereix el risc que aix¨° comporta a llanguir en la impot¨¨ncia i esgotar-se en escaramusses legals en les quals t¨¦ totes les de perdre.

Aquest envit trenca l¡¯esquema en el qual el PP es troba m¨¦s c¨°mode: el de tractar d¡¯asfixiar l¡¯autogovern mentre proclama la seva disposici¨® a negociar. Ja s¡¯ha vist quant ha durat l¡¯¡°operaci¨® di¨¤leg¡±. Amb prou feines un mes. El di¨¤leg amb Puigdemont ha estat substitu?t pel di¨¤leg amb Arrimadas. I ara, ambdues parts es disposen a retor?ar i vulnerar si cal la legalitat, uns mitjan?ant unes lleis de transitorietat que desborden el marc constitucional, i altres amb l¡¯¨²s i ab¨²s dels aparells de l¡¯Estat i una interpretaci¨® extensiva de l¡¯article 155 de la Constituci¨® que inclogui, si cal, la suspensi¨® de l¡¯autonomia.

El greu d¡¯aquesta situaci¨® ¨¦s que, coneixent el risc i tement-ne les conseq¨¹¨¨ncies, ambdues parts es vegin impel¡¤lides a persistir en una din¨¤mica de xoc que t¨¦ molt de partida de p¨°quer. L¡¯independentisme creu que com m¨¦s desmesurada i coercitiva sigui la reacci¨® del PP, m¨¦s gran ser¨¤ la resist¨¨ncia de la ciutadania, la qual cosa li permetr¨¤ fer un nou aplegament de forces. El PP es creu obligat a brandar l¡¯espasa i encara que comen?a a intuir que si se li¡¯n va la m¨¤ refor?ar¨¤ l¡¯adversari, est¨¤ atrapat en el seu propi immobilisme. Si el Govern posa les urnes i el Parlament aprova la desconnexi¨®, no hi haur¨¤ marxa enrere. Els danys pol¨ªtics poden ser nombrosos.

Hi ha un element que el PP mai ha tingut en compte. Per a una societat avan?ada, culta i orgullosa com la catalana, resulta molt humiliant comprovar que, per multitudin¨¤ries i pac¨ªfiques que siguin les seves mobilitzacions, se la continua menyspreant. Com tots els conflictes en els quals al darrere hi ha un problema de reconeixement, el component emocional acaba sent molt poder¨®s. Molts catalans se senten ferits en la seva dignitat. I m¨¦s enll¨¤ de l¡¯evident distorsi¨® del relat per una part i per l¡¯altra per criminalitzar l¡¯adversari, el que queda ¨¦s un problema pol¨ªtic enquistat del qual no se sap com sortir. Aix¨° ¨¦s el perill¨®s de la situaci¨®.

Els qui des del PP o el PSOE consideren que el millor seria negociar, es troben que no tenen interlocutor a Catalunya. Els immobilistes argumenten que la m¨¤xima proposta que poguessin fer quedaria molt lluny del que els sobiranistes estarien disposats a acceptar. Pensen que si el que aquests volen, en realitat, ¨¦s anar-se¡¯n, nom¨¦s cal derrotar-los. Els sobiranistes, per la seva banda, temen que si fracassen en l¡¯envit seran derrotats amb escarn i Catalunya no nom¨¦s no tindr¨¤ estructures d¡¯estat sin¨® que es produir¨¤ una involuci¨® centralitzadora de tal calibre que no quedar¨¤ ni autogovern.