Le Pen promet defensar els francesos de la UE, els estrangers i els musulmans

Els conceptes de p¨¤tria, patriotisme, poble o estrangers, relacionats amb els de sobirania, seguretat o llibertat van apar¨¨ixer desenes de vegades en el discurs amb qu¨¨ Marine Le Pen?va irrompre diumenge en la campanya de les eleccions presidencials franceses de l'abril. La l¨ªder de l'ultradret¨¤ Front Nacional, la candidata que encap?ala totes les enquestes, va desgranar davant de milers de seguidors a Li¨® les 144 promeses del seu programa. Entre aquests compromisos hi ha el de fixar un impost per als estrangers que treballin a Fran?a.

Le Pen va exposar un dels seus habituals raonaments segons el qual els molts mals de la pol¨¨mica mundialitzaci¨® acaben en el cas de Fran?a en els atemptats gihadistes. ¡°Els nostres dirigents han triat la mundialitzaci¨® desregulada, que porta a la financialitzaci¨® de l'economia i a una migraci¨® massiva, cosa que deriva de vegades en el fonamentalisme islamista¡±.

M¨¢s informaci¨®n

La Euroc¨¢mara embarga la meitat del sou a Marine Le Pen per un deute

La por al triomf de Le Pen ¨¦s infundat

La l¨ªder del Front Nacional ho va repetir m¨¦s avan?at el discurs: ¡°La mundialitzaci¨®, d'una banda, i la falta de reacci¨®, de l'altra, ens porten a la migraci¨® incontrolada i, d'aqu¨ª, a l'islamisme a casa¡±. Davant d'aix¨°, la recepta a la butxaca de Le Pen ¨¦s "el patriotisme econ¨°mic", "el proteccionisme intel¡¤ligent".

Interrompuda amb el crit d'¡°On est chez nous¡± (Som a casa, o aix¨° ¨¦s casa nostra), cada vegada que pronunciava les paraules estranger, migrant o islam, Le Pen va rebutjar per al seu partit els qualificatius de xen¨°fob o islam¨°fob que se li adjudiquen. No obstant aix¨°, els seus comentaris van donar munici¨® als seus detractors. Per exemple, quan va defensar l'expulsi¨® immediata de tots els estrangers sense papers en regla, la fi del dret de s¨°l ¨Cnacionalitat autom¨¤tica per a qui neix a Fran?a¨C o la derogaci¨® del dret a la reagrupaci¨® familiar.

Per defensar els francesos, que han estat ¡°desposse?ts del seu patriotisme, patint en silenci el fet de no tenir el dret a estimar el seu pa¨ªs¡±, Le Pen va exposar tot un seguit de receptes proteccionistes que es resumeixen en la recuperaci¨® de la moneda i les fronteres nacionals, tallar lla?os amb la UE ¨Cfins i tot treure les banderes europees dels edificis oficials¨C, gravar amb un 3% totes les importacions, prioritzar les empreses franceses en els contractes p¨²blics, m¨¦s ajudes a la natalitat de matrimonis francesos o expulsar els migrants sense papers en regla (¡°mai es podran nacionalitzar¡±).

¡°Estem per all¨° local, contra all¨° global¡±, va dir per insistir que les ajudes socials, les cases per a necessitats o qualsevol avantatge solidari ser¨¤ per als francesos, no per als estrangers. En aquesta deriva, la mesura n¨²m. 38 d'aquestes 144 diu textualment: ¡°Incloure un impost sobre la contractaci¨® d'assalariats estrangers amb la finalitat d'assegurar la prioritat nacional dels francesos en l'ocupaci¨®¡±.

Le Pen exigeix un impost sobre les contractacions a estrangers a Fran?a

Per tant, guerra als treballadors estrangers a Fran?a davant de ¡°l'atur massiu¡± (un 10%) i, per tant, tamb¨¦, anul¡¤laci¨® immediata d'aquesta directiva de ¡°la tir¨¤nica¡± Uni¨® Europea sobre els treballadors despla?ats. I anul¡¤laci¨®, per descomptat, d'aquestes llibertats tan valorades com menyspreades per Le Pen: les de comer?, moviment de persones (¡°cal sortir de Schengen"), capitals o serveis.

Tot aix¨° perqu¨¨, ¡°sense sobirania, no hi ha seguretat¡±. Per tant, m¨¤ de ferro en el terreny policial i militar. I ¡°toler¨¤ncia zero¡± davant del terrorisme i la delinq¨¹¨¨ncia. Els islamistes radicals estrangers seran expulsats i les mesquites amb imams extremistes es tancaran. Hi haur¨¤ 15.000 policies m¨¦s i se'ls reconeixer¨¤ la presumpci¨® de la leg¨ªtima defensa cada vegada que utilitzin les seves armes.

I davant dels musulmans no radicals, encara que te¨°rica defensora del la?cisme, el catecisme de "l'assimilaci¨®", que, com va explicar, t¨¦ poc a veure amb la integraci¨® sense m¨¦s. I com que molts dels que ara intenten arribar a Fran?a com a migrants s¨®n musulmans, una altra soluci¨® radical: el saldo migratori ser¨¤ nom¨¦s de 10.000 persones. Nom¨¦s pel repartiment de refugiats de la UE, a Fran?a li corresponen m¨¦s de 40.000 estrangers.

Le Pen tamb¨¦ promet refor?ar la pot¨¨ncia militar de Fran?a, ¨²nic pa¨ªs que quedar¨¤ a la UE amb armes nuclears despr¨¦s del Brexit. Hi haur¨¤ 40.000 militars m¨¦s i el pressupost de Defensa pujar¨¤ fins al 2% del PIB (avui ¨¦s de l'1,7%) i despr¨¦s al 3%, un comprom¨ªs que s'inclour¨¤ en la Constituci¨®. I Fran?a tindr¨¤ un segon portaavions de propulsi¨® nuclear que Le Pen ja ha batejat amb el nom de Richelieu, el cardenal i pol¨ªtic que va aconseguir la unitat de Fran?a.

El 2% ¨¦s el nivell que exigeix l'OTAN, per¨° Le Pen, per contra, planteja que Fran?a abandoni el Comit¨¨ Militar, com passava fins als anys noranta. ¡°Fran?a no ha d'estar en guerres que no s¨®n les seves¡±. ¡°Sense sobirania no hi ha protecci¨® possible¡±.

Com ja ha repetit centenars de vegades, Le Pen tamb¨¦ va prometre dos refer¨¨ndums en sis mesos si ¨¦s presidenta: un per canviar la Constituci¨® ¨Creduir parlamentaris, canviar la llei electoral en favor del FN amb un sistema proporcional¨C i un altre per sortir de la UE.

Totes aquestes promeses Le Pen ¨Cha retirat la d'introduir la pena de mort¨C les planteja ¡°en nom del poble¡±, el seu lema de campanya, perqu¨¨ ella ¨¦s ¡°la candidata del poble¡±, com va reiterar. Per aix¨°, als habituals crits de "Visca la Rep¨²blica" i "Visca Fran?a", ella hi afegeix ara ¡°Visca el Poble¡±. S¨®n les promeses que diu que complir¨¤ rigorosament. Va posar com a exemple Donald Trump, per¨° nom¨¦s la van aplaudir una desena de persones. Tota una dada.