Un reial progr¨¦s

Al llarg de la hist¨°ria i fins als segles XIX i XX, els palaus reials van ser sempre uns espais gaireb¨¦ sagrats, herm¨¨tics i opacs per als simples s¨²bdits. En el seu interior transcorrien les vides de persones i fam¨ªlies de sang reial, per¨° de carn i os, amb les seves virtuts i m¨¨rits, amb els seus defectes i passions. Naturalment, tamb¨¦ amb la seva vida p¨²blica i pol¨ªtica, la seva vida privada oficial, i la seva vida ¨ªntima no sempre confessable. Aquesta no era objecte d¡¯informaci¨® p¨²blica, no tenia el que ara es diu transpar¨¨ncia, per¨° acabava arribant als s¨²bdits en forma de rumors o murmuracions m¨¦s o menys vera?os, m¨¦s o menys cre?bles, publicats nom¨¦s en pasquins i libels clandestins.

Aquestes revelacions mai podien ser expl¨ªcites en la premsa ordin¨¤ria perqu¨¨ el Codi Penal del 1850 i despr¨¦s el del 1870, vigent fins ben entrat el segle XX, castigaven les inj¨²ries contra el rei, o sigui, les expressions proferides en la seva deshonra, descr¨¨dit o menyspreu, amb pena de sis a dotze anys de pres¨®, que llavors es complien rigorosament sense descomptes i en penals molt diferents dels d¡¯avui. Qualsevol cr¨ªtica que ofengu¨¦s el rei podia considerar-se injuriosa.

En el seu temps era un rumor clamor¨®s que Isabel II havia heretat de la seva ¨¤via i de la seva mare l¡¯afici¨® desmesurada pels militars ben plantats del seu entorn, i havia apr¨¨s d¡¯elles la indifer¨¨ncia davant les murmuracions i els esc¨¤ndols. La van casar sense la seva voluntat amb Francesc d¡¯Ass¨ªs de Borb¨®, a qui ella anomenava Paquita, per les puntes de la seva camisa de dormir i el seu desinter¨¨s per les relacions conjugals. Isabel va allotjar a la seva alcova innombrables amants. El capit¨¤ d¡¯enginyers Enrique Puigmolt¨® va ser, segons enraonies generalitzades, el pare d¡¯Alfons XII. Amb la influ¨¨ncia del piet¨®s pare Claret i de la farsant miraclera sor Patrocinio, Isabel, prom¨ªscua i supersticiosa, era qualificada pel papa Pius IX com ¡°puttana, dt. piula¡±.

Alfons XII tampoc feia cas de les murmuracions. Va tenir dos fills amb Elena Sanz, famos¨ªssima contralt de prestigi mundial, els amors del qual compatibilitzava folgadament amb el seu segon matrimoni amb Cristina d¡¯Habsburg, del qual va n¨¦ixer Alfons XIII. Sembla que aquest va heretar del seu pare una infidelitat conjugal incontinent. Casat amb Vict¨°ria Eug¨¨nia de Battenberg, era un secret a veus la seva predilecci¨® per la vida nocturna i l¡¯incipient cinema porno del Barri Xino barcelon¨ª. La seva descend¨¨ncia extraconjugal va donar lloc a conflictes i murmuracions. Tamb¨¦ va heretar la seva afici¨® per les artistes. Va tenir dos fills amb Carmen Ruiz Moragas, actriu teatral culta, per¨° les pressions de la reina van acabar allunyant-la del rei.

Aquesta cort corrompuda, hip¨°crita, hier¨¤tica i castissa va perdurar impassible a les desgr¨¤cies del poble espanyol fins al 14 d¡¯abril del 1931. Carmen Ruiz es va fer feminista i republicana. El matrimoni reial se¡¯n va anar a l¡¯exili i Vict¨°ria Eug¨¨nia, farta de les infidelitats, se¡¯n va anar a Londres.

Les dur¨ªssimes penes amb qu¨¨ es reprimia qualsevol cr¨ªtica a la vida privada del rei es van mantenir en el Codi Penal franquista per a les cr¨ªtiques al cap de l¡¯Estat, i aix¨ª va continuar fins al Codi Penal de la democr¨¤cia, del 1995, de manera que durant 17 anys de legalitat democr¨¤tica les cr¨ªtiques al rei que es consideressin injurioses estaven tan sever¨ªssimament penades com al segle XIX. Aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual fins fa poc romania en la cultura medi¨¤tica una tradici¨® de silenci, d¡¯aparent respecte reverencial quan es refer¨ªs a la vida del monarca, el seu patrimoni o les seves relacions extraconjugals.

El Codi del 1995 va canviar radicalment el panorama. Aquelles penes dur¨ªssimes van quedar redu?des a una simple pena de multa, irrellevant per a un negoci medi¨¤tic. I, a poc a poc, es va anar aixecant el vel d¡¯un silenci at¨¤vic. Al pen¨²ltim Borb¨® li comencen a brollar cr¨ªtiques irreverents i not¨ªcies preocupants, desenterrades per foscos personatges xantatgistes o recuperades per h¨¤bils investigadors d¡¯hist¨°ries o not¨ªcies. I finalment, com al seu avi i al seu besavi, tamb¨¦ li reapareix una artista de tranuitada bellesa i despreocupada desimboltura per¨° sense la grandesa d¡¯una diva del bel canto, ni qualitat humana per arribar a ser culta, feminista i republicana. Aix¨° s¨ª, com que les lleis d¡¯avui, a difer¨¨ncia de les quals hi havia en temps dels seus avis, equiparen en drets els fills nascuts del matrimoni o fora d¡¯aquest, aquesta vegada el monarca, pel que sembla, va saber evitar els problemes d¡¯una descend¨¨ncia extraconjugal. Un reial progr¨¦s.

Jos¨¦ Marta Mena ¨¦s exfiscal.