Els testimonis suggereixen que Mas va continuar amb el 9-N malgrat el veto del Constitucional

La Fiscalia ha intentat demostrar aquest dimarts que, malgrat el que va declarar Artur Mas, el Govern va seguir impulsant la consulta del 9-N fins i tot despr¨¦s que el Tribunal Constitucional (TC) la suspengu¨¦s. Alguns dels 15 testimonis que han declarat durant la segona jornada del judici per desobedi¨¨ncia han proporcionat dades que desmunten la tesi que el proc¨¦s va quedar, a partir del 4 de novembre, exclusivament en mans de voluntaris.

Un dels testimonis m¨¦s rellevants per la Fiscalia ha estat el de Dolores Agenjo, l¡¯¨²nica directora d¡¯institut que es va negar a cedir el centre com a local de votaci¨® per a la consulta del 9-N. Agenjo, que dirigia l¡¯IES Pedraforca de l¡¯Hospitalet de Llobregat, va explicar que una alt c¨¤rrec del Departament d¡¯Ensenyament ¨Cdirigit per l¡¯acusada Irene Rigau¨C li va trucar els dies 6 i 7 de novembre per exigir-li que lliur¨¦s les claus. ¡°Em va dir: ¡®Ets l¡¯¨²ltima que queda, me les has d'entregar¡¯. Em vaig sentir molt violenta¡±, ha relatat Agenjo.

Aquestes converses les va mantenir amb Montserrat Llobet, llavors directora territorial d¡¯Ensenyament a Barcelona, a qui va exigir una ¡°ordre per escrit¡±. Llobet es va mostrar en principi disposada a donar-l'hi despr¨¦s de ¡°consultar-ho¡± amb els seus superiors, per¨° la va advertir: ¡°Aprofito per dir-te: aquesta ordre no l¡¯ensenyar¨¤s a ning¨², oi?¡±, sempre segons el testimoni d¡¯Agenjo. La defensa ha evitat formular preguntes a Agenjo, que en les eleccions municipals del 2015 va tancar la llista de Ciutadans a l¡¯Hospitalet.

La segona jornada del judici ha abordat si la Generalitat va pressionar els directors perqu¨¨ col¡¤laboressin amb el 9-N. El 14 d¡¯octubre del 2014, el president de la Generalitat va anunciar que els instituts servirien com a locals de votaci¨®. Dos dies despr¨¦s, alguns directors de Barcelona van expressar els seus dubtes a Llobet, que va convocar una reuni¨®. Un inspector va denunciar que hi va haver ¡°pressions¡± i va citar la directora d¡¯un institut de Badalona, Josefa Bosch. En la seva declaraci¨®, no obstant aix¨°, Bosch va negar que s'hagu¨¦s sentit pressionada. ?s cert, va dir que va demanar instruccions per escrit en la reuni¨®. Per¨° va negar que aquesta actitud ¡°enfurism¨¦s¡± l¡¯alt c¨¤rrec de Rigau.

Els instituts d¡¯ensenyament van ser una pe?a clau en l¡¯engranatge del 9-N. El fiscal basa la seva tesi que el Govern va desobeir el veto del Constitucional en vuit indicis m¨¦s. La majoria, vinculats als enc¨¤rrecs a les empreses privades que van executar les tasques necess¨¤ries per a la consulta. La veritat ¨¦s que tots aquests enc¨¤rrecs van ser anteriors al 4-N, per¨° molts es van executar despr¨¦s. I la Generalitat, incideixen els fiscals, no va fer res per paralitzar-los.

Daniel Mart¨ªnez ¨¦s administrador de Focus, l¡¯empresa a la qual Presid¨¨ncia va encarregar la instal¡¤laci¨® d¡¯un centre de premsa en un pavell¨® de la Fira de Barcelona per donar els resultats de la votaci¨®. Mart¨ªnez va detallar que van rebre l¡¯enc¨¤rrec ¡°15 dies abans¡± del 9-N, per¨° va afegir que les tasques per condicionar el recinte es van fer ¡°del dia 3 al 7 de novembre¡±.

El web, actiu despr¨¦s del 4-N

Un altre puntal de la consulta va ser la p¨¤gina web institucional (Participa2014.cat) que va servir per informar la ciutadania i reclutar voluntaris. El fiscal sost¨¦ que el web es va mantenir actiu despr¨¦s de la suspensi¨®, i que ning¨² va retirar els vincles ni el logotip de la Generalitat. Sobre aquest fet ha declarat Joan la Canyada, exassessor del Departament de Governaci¨® i coordinador del 9-N. La Canyada ha dit que era ¡°t¨¨cnicament impossible¡± desactivar el web perqu¨¨, per problemes de seguretat, s¡¯havia ¡°duplicat¡± en diversos servidors. Aix¨ª ho va alertar a la llavors vicepresidenta Joana Ortega despr¨¦s de la resoluci¨® del TC, i va afegir que a partir d¡¯aquesta data no es va introduir ¡°cap dada nova al programa¡±.

A les preguntes del fiscal, el testimoni ha dit que no t¨¦ cap coneixement sobre el servei t¨¨cnic de gu¨¤rdia que, pel que sembla, va estar actiu entre els dies 8 i 10 de novembre per donar suport a la consulta independentista.

Un dels seus interlocutors era el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci¨® (CTTI), Jordi Escal¨¦. El testimoni va admetre que els 7.000 ordinadors comprats per Ensenyament ¨Csegons el fiscal, per donar cobertura al 9-N, encara que m¨¦s tard s¡¯instal¡¤lessin a les escoles¨C es van repartir als centres de votaci¨® els dies 7 i 8 de novembre, abans de la jornada de participaci¨®.

Un treballador de T-Systems, Bernat R., ha reiterat una altra dada ja coneguda: despr¨¦s del veto del TC, la Generalitat va indicar per carta a l¡¯empresa que podia seguir endavant amb les tasques perqu¨¨ no estaven afectades per la suspensi¨®. Una d¡¯aquestes comunicacions est¨¤ signada pel portaveu del Govern, que aleshores era Francesc Homs, que ser¨¤ jutjat pel Tribunal Suprem i que avui declara, en el judici a Mas, com a testimoni.

El fiscal: ¡°Li agraeixo la puntualitat¡±

Un dels fiscals del 9-N, Emilio S¨¢nchez Ulled, ha intentat treure suc del pol¨¨mic retard que ahir van protagonitzar Artur Mas i les seves conselleres. ¡°Bon dia, li agraeixo la puntualitat¡±, ha dit el fiscal al primer dels testimonis, un inspector d¡¯Ensenyament. L¡¯agra?ment era una cr¨ªtica encoberta i retrospectiva a Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que ahir van veure com es dilu?a l¡¯¨¨pica del judici, convertit en un assumpte burocr¨¤tic i administratiu. Si dilluns milers de persones els van expressar el seu suport davant del Palau de Just¨ªcia, aquesta segona jornada no hi havia ning¨². Davant les declaracions t¨¨cniques dels testimonis, Mas ha optat per repassar papers i mirar el seu tel¨¨fon m¨°bil, mentre que Ortega llegia un llibre.