El Constitucional i els toros

El Tribunal Constitucional ha dictaminat pronunciar la sent¨¨ncia del 20 d¡¯octubre del 2016, adoptada per majoria, en el sentit que la llei catalana 28/2010 que va prohibir les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l¡¯animal en aquesta comunitat ¨¦s contr¨¤ria a la Constituci¨® per oposar-se a la llei espanyola 18/2013, del 12 de novembre, de protecci¨® de la cultura, en qu¨¨ s¡¯inclou la taurom¨¤quia. Catalunya t¨¦ compet¨¨ncies en mat¨¨ria d¡¯espectacles p¨²blics i protecci¨® d¡¯animals i pot establir limitacions en aquests ¨¤mbits, per¨° la sent¨¨ncia afirma que no s¨®n suficients per decretar la prohibici¨® de les corrides de toros.

La controv¨¨rsia s¡¯ha dirimit com un simple conflicte de compet¨¨ncies des d¡¯una ¨°ptica abstracta, as¨¨ptica, en comptes de plantejar-se, com fa notar un dels vots particulars, com un debat m¨¦s profund de contingut cultural o social. Sorpr¨¨n, no obstant aix¨°, que la nul¡¤litat de la norma catalana s¡¯hagi basat en gran mesura en la vig¨¨ncia de la Llei estatal del 12 de novembre del 2013, aprovada tres anys despr¨¦s de la promulgaci¨® de la primera. S¡¯ha procedit a una discutible aplicaci¨® representativa d¡¯aquest dret sobrevingut, com a m¨ªnim, d¡¯¡°un tenir-li ganes¡± a la llei catalana.

La sent¨¨ncia ha estat qualificada per alguns com un triomf de la llibertat davant l¡¯assetjament que pateixen els taurins. S¡¯hi fan certes afirmacions discutibles, com ara que la taurom¨¤quia pertany al patrimoni cultural com¨² i que t¨¦ una indubtable pres¨¨ncia en la realitat social del nostre pa¨ªs, la qual cosa no es veu alterada per l¡¯exist¨¨ncia de rebuig, desafecci¨® o desinter¨¨s per part de la poblaci¨®. ?s a dir, que el fet que la seva acceptaci¨® no sigui pac¨ªfica no priva les corrides del seu car¨¤cter de patrimoni com¨² protegible per l¡¯Estat.

La resposta de Catalunya de no acatar la sent¨¨ncia tampoc ¨¦s un model de bon fer. Les traves que es poden establir a la celebraci¨® de les corrides no podran obviar que la sent¨¨ncia del Constitucional t¨¦ efectes generals i no pot oposar-hi cap norma sense haver d¡¯assumir responsabilitats. El Govern auton¨°mic no pot, segons la sent¨¨ncia, alterar o suprimir els elements arquet¨ªpics que fan reconeixibles les corrides. S¨ª que pot dictar mesures per a l¡¯especial cura i atenci¨® del toro brau, per¨° no alterar un format que est¨¤ vigent des de fa m¨¦s de dos-cents anys, la qual cosa impedeix la seva conversi¨® a un altre tipus d¡¯espectacle. Les corrides estan incloses en la llei 10/1991 i en el seu reglament i ¨¦s compet¨¨ncia del legislador estatal. La seva regulaci¨® no pot ser ignorada per l¡¯auton¨°mic.

La soluci¨® donada pel TC ¨¦s encertada? ?s l¡¯¨²nica possible? No; i a m¨¦s, deixa molts caps per lligar. El que hi ha al darrere ¨¦s un particular enfrontament cultural sobre la relaci¨® de l¡¯¨¦sser hum¨¤ amb altres ¨¦ssers sensibles del seu entorn que no es pot resoldre, com s¡¯expressa en un dels vots particulars, amb la simple afirmaci¨® que la protecci¨® que la llei dispensa a la taurom¨¤quia despla?a i s¡¯imposa sobre la protecci¨® dels animals.

Les preguntes s¡¯acumulen: per qu¨¨ la llei catalana ha merescut un tracte diferent que la llei 8/1991, de 30 d¡¯abril, de les Illes Can¨¤ries, que prohibeix les corrides al seu territori? ?s possible, sense m¨¦s, mantenir que la taurom¨¤quia forma part del patrimoni cultural com¨², amb independ¨¨ncia de la concreta implantaci¨® en els diferents llocs d¡¯Espanya?

Sobre aquest tema, conv¨¦ recordar que el 2005 es van celebrar a Espanya 781 corrides, de les quals, nom¨¦s 16 (el 2,05%) van ser a Catalunya. El 2011 n¡¯hi va haver 10 sobre 561 (l¡¯1,80%). En els ¨²ltims anys els espectacles taurins celebrats a Catalunya mai han superat el 2% del total. A m¨¦s, el Consell Constitucional de Fran?a i la Cort Constitucional de Col¨°mbia (decisi¨® n¨²m. 2012-271 QPC, del 21/09/12 i sent¨¨ncia C-666/10, del 30 d¡¯agost del 2010), han establert com a requisit per a la perviv¨¨ncia de les corrides que l¡¯acceptaci¨® social de la taurom¨¤quia sigui important.

Per acabar, el Constitucional sembla confondre la raonable unitat d¡¯Espanya amb un uniformisme mim¨¨tic poc inclinat a qualsevol singularitat cultural. Mentrestant, la identitat catalana rebutja l¡¯exist¨¨ncia en el seu territori dels drets d¡¯una minoria de taur¨°fils que volunt¨¤riament i sense coacci¨® per a ning¨² assisteixen a uns espectacles, pel que sembla, en vies d¡¯extinci¨®.

Ni la unitat espanyola ni la identitat nacional catalana necessiten tals extremismes. Seria bo que hi hagu¨¦s m¨¦s toler¨¤ncia i comprensi¨® per ambdues parts. El respecte als drets de les minories constitueix un dels principals indicadors per mesurar la qualitat de la democr¨¤cia; aix¨ª que traguem-ne les conseq¨¹¨¨ncies necess¨¤ries. I tinguem una mica m¨¦s de moderaci¨® i de paci¨¨ncia. Ens hi va molt en aix¨°.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat jubilat.