El satanisme a la m¨²sica

Al llibre III de La Rep¨²blica, Plat¨® presenta la seva teoria de la m¨²sica, sempre adre?ada, com totes les teories d¡¯aquest seu llibre, al bon govern de la ciutat i la bella conviv¨¨ncia entre els ciutadans. El fil¨°sof ¡ªmolt empeltat de pol¨ªtic¡ª distingeix tres tipus de ¡°modes¡± musicals, i els diferencia entre si quant a les harmonies que fa servir i quant als efectes que tenen sobre els auditors. A m¨¦s, Plat¨®, amb molt bon criteri, diu que en tota m¨²sica hi ha tres elements imprescindibles: la paraula, l¡¯harmonia i el ritme, tots tres encara constitutius de tota can?¨®, que era com es feia la m¨²sica a Gr¨¨cia, i fins ben b¨¦ l¡¯arribada de la impremta, al segle XV (d¡¯aqu¨ª el premi Nobel per a Bob Dylan, retrospectiu).

El mode anomenat lidi mixt (de la L¨ªdia) era estrepit¨®s, agut, efervescent i cridaner: era el mode harm¨°nic que practicaven les ploraneres i els seguicis f¨²nebres, i aquest encara ¨¦s el cas en les cerim¨°nies f¨²nebres de moltes cultures, en especial les ar¨¤bigues. El mode j¨°nic (de la J¨°nia) era bo per a les gresques amb molta de beguda, i tendia tamb¨¦ a l¡¯esgarip, la crid¨°ria desordenada i el baladreig. El tercer i quart modes harm¨°nics, el d¨°ric i el frigi, eren, a difer¨¨ncia dels altres dos, uns modes suposadament virtuosos, virils i amants de l¡¯enaltiment de la Rep¨²blica i el seu ordre. M¨¦s endavant, Plat¨® critica els instruments de m¨²ltiples sons simultanis, com l¡¯aulos ¡ªuna flauta diguem-ne doble, que sonava com dues gralles¡ª i lloa extremament la lira i la c¨ªtara. Per aix¨° la juguesca entre Marsias i Apolo, diu, la va guanyar el segon, que tocava la lira, contra el primer, que tocava la flauta doble i en treia ¡ªaix¨° ho diria Bach¡ª sons ¡°mal temperats¡±. Tamb¨¦ aprecia la siringa, que tocaven els pastors, i era la mar de buc¨°lica. La m¨²sica feta amb la c¨ªtara apol¡¤l¨ªnia seria ideal per a l¡¯educaci¨® dels grecs i la bona marxa de la ciutat, diu Plat¨®, mentre que quasi totes les altres, tocades amb altres instruments, hi seria perjudicial.

Si ara anem a la hist¨°ria de la m¨²sica, descobrirem que la major part de la m¨²sica que es va fer a l¡¯edat mitjana, el renaixement, el barroc i el classicisme, tendia a unes harmonies agradables a l¡¯o?da, amb instruments i conjunts d¡¯instruments capa?os de fer m¨¦s d¡¯un so ¡ª¨¦s a dir, entrar en concert harm¨°nic¡ª, dins uns barems universalment considerats com a delectables. ?s clar que de vegades hi apareixien harmonies no can¨°niques ¡ªho fa el mateix Bach, en una Passi¨®, i tamb¨¦ Mozart, per jugar, en l¡¯anomenat Quartet de les disson¨¤ncies. Fins i tot les vaques, com s¡¯ha experimentat, donen m¨¦s llet amb m¨²sica tonal que amb la m¨²sica dodecaf¨°nica, la qual, si Plat¨® l¡¯hagu¨¦s escoltada, l¡¯hauria matat instant¨¤niament.

Doncs b¨¦: no tant a partir de Beethoven, com sobretot a partir de Sch?nberg, la m¨²sica integra, cada cop m¨¦s, melodies i harmonies dif¨ªcils per a les o?des i el cor, no gaire capaces, posem per cas, de consolar un moribund. Qu¨¨ ha passat? Tant en la ¡°m¨²sica cl¨¤ssica contempor¨¤nia¡± (no tota), com, molt especialment, en l¡¯evoluci¨® de la m¨²sica rock i pop ¡ªdes d¡¯Elvis Presley i els Beatles fins als conjunts m¨¦s moderns de black metal (Deicide, Mercyful Fate, Gehenna, que vol dir ¡°infern¡±, Celtic Frost, etc.¡ª all¨° que va entrar en la m¨²sica ¡ªsobretot en contrast amb tota la hist¨°ria de l¡¯auge del cristianisme a Europa¡ª va ser la figura de Satan¨¤s i tots els seus transvestiments. Els Beatles van posar, a la coberta de Sargent¡¯s pepper, una foto d¡¯Aleister Crowley, un dels grans sat¨¤nics del segle XX; i John Lennon i els Rolling Stones van recon¨¨ixer un pacte formal amb Satan¨¤s en m¨¦s d¡¯una can?¨®. Els conjunts de l¡¯estil death metal ¡ªAcheron (amb un l¨ªder que era de l¡¯esgl¨¦sia de Satan), Morbid Angel, Possessed, etc.¡ª tocaven la seva m¨²sica a l¡¯inici de les misses negres; Mike Jaegger, membre de la secta Alba Daurada, es declara a si mateix Lucifer en diverses composicions, i tamb¨¦ ho fa el grup Sympathy for the Devil; i els conjunts de punck rock (punck vol dir ¡°prostitu?t¡±, ¡°podrit¡±) inviten directament a un pacte formal amb Lucifer, per exemple a les can?ons Pacte amb el Diable i Pacte diab¨°lic.

M¨¦s endavant ¡ªaix¨° que he esmentat s¨®n antigalles¡ª, la m¨²sica electr¨°nica que escolten en especial els joves (S¨®nar, Primavera Sound) es va tornar cada vegada m¨¦s brutal, estrident, inharm¨°nica, trepidant i diab¨°lica. Es troba als ant¨ªpodes del que Plat¨® desitjava, perqu¨¨ ¨¦s una m¨²sica que genera ¨¨xtasis, crispaci¨® i espasmes. En suma: l¡¯element diab¨°lic que Mozart nom¨¦s es va atrevir a fer servir en l¡¯entrada del Comanador a la casa de Don Giovanni, ara s¡¯ha convertit en element universal i imprescindible. Tant si els agrada com si no, tots els qui fan llargues cues per sentir aquestes m¨²siques s¨®n, en el fons, subjectes d¡¯un exorcisme de Lle¨® XIII. I la ciutat, en comptes d¡¯una assemblea de gent ben avinguda, comen?a a transformar-se, com abans de la creaci¨®, en caos.