Els antisistema ocasionals

Hi va haver un temps en qu¨¨ les persones d¡¯ordre d¡¯aquest pa¨ªs no dubtaven ni de la just¨ªcia ni de la policia. Si una manifestant perdia un ull, la culpa era dels seus companys d¡¯aldarull. Un jove que anomen¨¦s ¡°cracs¡± o ¡°escaqueados¡± als agents de l¡¯autoritat mereixia ser multat, llei mordassa a la m¨¤. El mateix text legal feia mereixedor de sanci¨® un periodista gr¨¤fic que difongu¨¦s les fotos d¡¯una detenci¨® a Twitter. Tot tenia una l¨°gica i una explicaci¨® en nom de la lluita contra l¡¯entropia universal.

No obstant aix¨°, dos mesos abans de l¡¯entrada en vigor de la c¨¨lebre llei, els mateixos que la van aprovar es lamentaven del tracte rebut dels pilars de l¡¯ordre. Quan a l¡¯abril del 2015 un agent de duanes va acompanyar amb la m¨¤ el cap del popular Rodrigo Rato perqu¨¨ no es colpeg¨¦s en ser introdu?t en el cotxe policial, es van al?ar veus irades per la ¡°desproporci¨®¡± de la mesura. Indignats, van clamar contra la iconografia de la detenci¨® de l¡¯exvicepresident del Govern, exministre d¡¯Economia i Hisenda i ex-director gerent de l¡¯FMI. Gaireb¨¦ dos anys despr¨¦s, la policia antifrau ha quantificat les rendes no declarades en l¡¯IRPF de Rodrigo Rato per un import superior als 14 milions d¡¯euros, entre el 2004 i el 2015. En total, les quotes presumptament defraudades s¨®n d¡¯un import total proper als 6,8 milions. Entre el 2009 i el 2015, els anys no prescrits, la suposada estafa a la ciutadania ascendeix a 5,4 milions d¡¯euros. Aix¨° sense comptar l¡¯argent de poche, aquests 90.000 euros, que Rato desconeixia que havia d¡¯haver declarat de la seva targeta black de Bankia.

Tamb¨¦ va haver-hi reaccions col¨¨riques pels escorcolls que, al febrer de l¡¯any passat, la Gu¨¤rdia Civil va dur a terme a l¡¯habitatge i al despatx ¨Cal carrer de G¨¨nova¨C del qui va ser gerent del PP de Madrid, Beltr¨¢n Guti¨¦rrez Moliner, i a la casa i dos despatxos del directiu Javier L¨®pez Madrid, gendre del president del Grup Villar Mir. A Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, impulsor de la llei mordassa i llavors ministre de l¡¯Interior i gran inquisidor d¡¯independentistes, li va cridar ¡°l¡¯atenci¨®¡± que les actuacions que afectaven el PP nom¨¦s es produ?ssin en ¡°moments pol¨ªtics delicats¡±. Els populars tamb¨¦ van demanar per partida doble la recusaci¨® de la jutgessa Rosa Mar¨ªa Freire, que va investigar els 37 esborrats dels ordinadors de l¡¯extresorer del partit Luis B¨¢rcenas. El PP va considerar la jutgessa un ¡°efica? instrument del PSOE¡±. Amb anterioritat, els populars van dubtar de la imparcialitat de Freire per tenir un cos¨ª d¡¯Izquierda Unida. Finalment, divendres passat, el mateix dia que s¡¯iniciava el congr¨¦s del PP, van transcendir les condemnes a 13 anys de pres¨® de Francisco Correa, Pablo Crespo i ?lvaro P¨¦rez, el Bigotes ¨Cg¨¹rtelians convidats a les noces de la filla de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar¨C, per preparar contractes de la fira de Turisme Fitur convocats per la Generalitat valenciana.

A Catalunya tamb¨¦ tenim antisistema ocasionals. Aqu¨ª hi ha les protestes que ha desencadenat l¡¯operaci¨® policial contra el pagament de comissions d¡¯obra p¨²blica ¨C¨¦s a dir, amb c¨¤rrec al contribuent¨C gr¨¤cies a les quals es va finan?ar presumptament Converg¨¨ncia Democr¨¤tica. La coincid¨¨ncia amb el judici per la consulta del 9-N ha perm¨¨s als antany guardians de l¡¯ordre cridar a ple pulm¨® que es tracta d¡¯una conspiraci¨®. El mateix Artur Mas ho va dir: ¡°Es tracta de fer el dany m¨¦s gran possible¡±. Poc importa que les imputacions de la setmana passada per l¡¯operaci¨® anticorrupci¨® arrenquin de la den¨²ncia realitzada per una regidora, llavors d¡¯Esquerra Republicana, al municipi de Torredembarra.

Amb el proc¨¦s sobiranista en marxa, per a la vella CDC tota acci¨® judicial o escorcoll policial forma part de la conspiraci¨® d¡¯una pot¨¨ncia estrangera, encara que l¡¯ordre comenci al jutjat del Vendrell i els diners siguin completament nacionals. No importa que les donacions a Converg¨¨ncia coincideixin amb adjudicacions d¡¯obra p¨²blica. O que entre el 2008 i el 2013, la Fundaci¨® Catdem (de CDC) reb¨¦s 7,1 milions d¡¯euros de m¨¦s d¡¯un centenar de companyies. O que en unes setmanes, en fi, comenci el judici del cas Palau en el qual, segons el jutge, Converg¨¨ncia va percebre 6,6 milions d¡¯euros de Ferrovial.

Per¨° segur que tot l¡¯apuntat es basa en una percepci¨® esbiaixada. No t¨¦ una altra explicaci¨®. Perqu¨¨, elecci¨® rere elecci¨®, els ciutadans atorguen la seva confian?a als qui manegen amb semblant desimboltura els diners p¨²blics.