Els experts q¨¹estionen la viabilitat de la Hisenda catalana

Els plans de la Generalitat per substituir unilateralment l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria espanyola (AEAT) s¨®n pr¨¤cticament inviables. Acad¨¨mics de dret fiscal i tributari coincideixen en aquesta conclusi¨® i plantegen dubtes sobre l'optimisme del Govern catal¨¤ quan assegura que l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya (ATC) estar¨¤ llesta per assumir la feina de la Hisenda espanyola en cas d'independ¨¨ncia. L'ATC es troba sota el focus de l'atenci¨® medi¨¤tica i judicial perqu¨¨ el Departament d'Economia n'est¨¤ accelerant el desenvolupament i per la pressi¨® que ha generat el cas Vidal. L'exsenador Santiago Vidal va reiterar p¨²blicament que la Generalitat estava obtenint il¡¤legalment dades fiscals dels contribuents perqu¨¨ l'ATC pugui substituir l'AEAT ¡°el dia u de la independ¨¨ncia¡±.

Ant¨°nia Agull¨®, catedr¨¤tica de la Universitat Pompeu Fabra i professora de Dret Financer i Tributari, veu grans inconvenients per construir una alternativa a l'AEAT: ¡°Una cosa ¨¦s tenir una plataforma tecnol¨°gica, una altra ¨¦s obtenir una base de dades i una altra ¨¦s tenir el sistema inform¨¤tic per cobrar impostos, i sense la col¡¤laboraci¨® dels bancs. Aix¨°, opino, ¨¦s excessivament imaginatiu. Com? Per PayPal? I com es realitzen els embargaments? Abans que l'eina inform¨¤tica cal tenir les dades. Les dades dels tributs que gestiona la Generalitat no s¨®n suficients per gestionar els grans tributs¡±. El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Llu¨ªs Salvad¨®, va suggerir en una confer¨¨ncia el desembre passat i el 8 de febrer a TV3 que recaptaran impostos sense els bancs, a partir de plataformes digitals com PayPal. A la pregunta si ¨¦s possible i legal elaborar una base de dades de l'historial fiscals dels contribuents al marge de l'AEAT, Agull¨® respon negativament: ¡°Les dades que posseeix l'AEAT, que procedeixen de fonts diverses, i que creua per gestionar els impostos, s¨®n una informaci¨® que ni ¨¦s reprodu?ble ni es pot obtenir des de fora. Conformen una base de dades ¨²nica. Les dades estan protegides i poden ser objecte de consulta controlada, no il¡¤limitada i, sens dubte, no reprodu?ble ni manipulable".

Maria Luisa Esteve, professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Girona, precisa que la Generalitat nom¨¦s pot creuar dades per liquidar els impostos propis i els cedits: ¡°Fins i tot quan Oriol Junqueras diu que creuen dades per perseguir el frau fiscal, nom¨¦s poden perseguir el frau dels seus impostos¡±. Esteve destaca que la principal activitat de l'ATC no nom¨¦s podr¨¤ funcionar amb la col¡¤laboraci¨® de les empreses, com ha explicat Salvad¨®: ¡°No ¨¦s nom¨¦s de les empreses, s¨®n totes les empreses, tots els bancs i tothom qui hauria de col¡¤laborar¡±.

¡°Sense els bancs ¨¦s inviable¡±

Esteve tamb¨¦ considera que no pot imaginar-se com pot funcionar l'ATC sense la cooperaci¨® de les entitats financeres: ¡°Si els bancs no col¡¤laboren, ¨¦s inviable¡±. Josep Maria Duran Cabr¨¦, acad¨¨mic de l'Institut d'Economia de Barcelona, centre depenent de la UB, tampoc veu alternativa al sistema bancari: ¡°Desconec les alternatives que puguin existir, per¨° sense els bancs, pel nostre sistema d'autoliquidaci¨®, cobrar els impostos ¨¦s summament dif¨ªcil¡±. Duran es mostra cautel¨®s per¨° confirma, com Esteve, que la gesti¨® massiva d'impostos ¡°requereix molt de temps i uns recursos humans molt grans¡±.

Salvad¨® va detallar al desembre que la Generalitat ¡°est¨¤ creuant les 130 fonts d'informaci¨® que ens ha de permetre disposar d'aqu¨ª uns mesos d'una bases de dades prou solvent per afrontar el minut u de la declaraci¨® de la independ¨¨ncia¡±. Salvad¨® va afegir a EL PA?S que les 130 fonts d'informaci¨® s¨®n un concepte d'¨²s habitual en el m¨®n fiscal i que es refereix a dades com el cadastre, la matriculaci¨® de vehicles, d'avions o b¨¦ns a l'estranger, entre molts d'altres. Duran diu no saber d'on surt aquest concepte de les 130 fonts d'informaci¨®. Agull¨® tampoc no sap ¡°qu¨¨ s'ent¨¦n en aquest cas per fonts d'informaci¨®¡±. Esteve no n'havia sentit a parlar mai, ¡°per¨° pot ser un terme intern de les administracions¡±.

Acc¨¦s limitat a les dades

Salvad¨® va explicar que la Generalitat t¨¦ acc¨¦s per llei al domicili fiscal de tots els catalans a trav¨¦s del Cens ?nic de Contribuents de l'Estat. Agull¨® reitera que l'acc¨¦s a aquest cens ¨¦s ¡°de consulta controlada, limitada, no reprodu?ble ni manipulable¡±. ¡°No es pot fer una consulta massiva d'aquest cens¡±, diu Esteve. Jos¨¦ Antonio Fern¨¢ndez, professor de Dret Financer i Tributari de la UAB, resumeix que ¡°la llei ens marca que les administracions poden exigir les dades dels contribuents, per¨° aquestes nom¨¦s poden ser comunicades a d'altres administracions o a tercers en els casos que estableix la Llei General Tribut¨¤ria i per a finalitats tribut¨¤ries, ja que tenen car¨¤cter reservat i s'obtenen per una finalitat concreta¡±. Fern¨¢ndez incideix en la Llei Org¨¤nica de Protecci¨® de Dades i en la potestat de crear noves bases de dades: ¡°L'Administraci¨® pot crear un fitxer amb dades sempre que es cre? publicant la corresponent resoluci¨® al BOE o al DOGC i es disposi del consentiment de l'administrat, excepte si les dades s'obtenen per exercir compet¨¨ncies pr¨°pies¡±.

Duran, Agull¨® i Esteve coincideixen que no ¨¦s possible gestionar impostos com l'IVA, de Societats o l'IRPF sense el trasp¨¤s de dades per part del Govern central. Esteve subratlla que la Generalitat no pot comen?ar gaireb¨¦ de zero i que ¨¦s fonamental disposar de l'historial de dades recollides per l'AEAT durant d¨¨cades: ¡°Pel que llegeixo i entenc, perqu¨¨ no ho aclareixen b¨¦, l'u de setembre posaran en marxa una plataforma per gestionar els tributs m¨¦s potents, que ara gestiona en exclusiva l'Ag¨¨ncia espanyola. Per fer-ho no nom¨¦s necessites el suport tecnol¨°gic i administratiu necessari, que ja ¨¦s molt¨ªssim, requereix a m¨¦s un munt de dades impressionant, m¨¦s de 30 anys de dades de tota mena dels contribuents¡±.